L’impacte del petroquímic
Una trentena d’empreses químiques coincideixen en 1.200 hectàrees i donen feina a 10.000 persones
Diversos estudis han alertat en els últims anys d’un excés de productes contaminants
El complex és un generador d’ocupació i riquesa però l’impacte en el medi és important
Industrias Químicas del Óxido de Etileno (Iqoxe), l’empresa on es va produir dimarts la fatal explosió, forma part de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), una patronal de la indústria química que té 30 integrants instal·lats tots ells al complex petroquímic de Tarragona. Iqoxe comparteix associació i veïnatge amb companyies com ara Carburos Metálicos, Dow Chemical Ibérica, Repsol Petróleo, Repsol Química, BASF Española, Shell España, Cepsa Comercial Petróleo i Ercros. La patronal està presidida per Rubén Folgado. Juan Manuel Rodríguez, director d’Iqoxe, forma part de la junta directiva de la patronal.
Iqoxe té una planta de producció contínua d’òxid d’etilè i glicols, i tres plantes de producció discontínua de fabricació de derivats. La primera té una capacitat productiva de fins a 140.000 tones anuals d’òxid d’etilè. És un producte que s’usa, per si sol o transformat en glicols, en la producció de detergents, fibres, anticongelants, resines, humectants i plastificants. Està instal·lada al polígon sud del complex petroquímic de Tarragona, a tocar de l’N-340 al terme de la Canonja. El polígon sud i el polígon nord sumen un total de 1.200 hectàrees, que inclouen les instal·lacions portuàries. El complex està repartit entre els municipis del Morell, la Pobla de Mafumet, Vila-seca, Tarragona i la Canonja. El conjunt d’empreses produeix en total 20 milions de tones de diferents productes, sobretot combustibles i plàstics.
El complex es va començar a construir a principi dels anys setanta, després que el Consell de Ministres aprovés la construcció d’una planta de refinació de petroli que va iniciar l’activitat el 1975. Va anar creixent, ajudat per la proximitat del port de Tarragona i de l’abundant aigua del riu Ebre.
L’encaix del complex en el seu entorn, molt a tocar dels nuclis habitats, no ha estat exempt de paradoxes. És un generador d’ocupació i de riquesa per als municipis on està instal·lat. De forma directa hi treballen 6.000 persones i 4.000 ho fan en empreses de serveis vinculats al sector, i de forma indirecta, 30.000 persones, segons la patronal. Però l’impacte en el medi és important, com alerta des de fa anys la plataforma ecologista Cel Net. L’endemà de l’explosió van convocar una concentració davant de les oficines de l’AEQT i una manifestació posterior per reclamar, entre altres coses, que es redueixi l’impacte de la indústria contaminant. El 2014, la Universitat Politècnica de Catalunya va elaborar un estudi de qualitat de l’aire entorn del polígon nord on es mostrava l’excés de contaminants com ara benzè i butadiè. Aquest últim, un derivat del petroli que és cancerigen, superava per deu els límits de qualitat admesos per la normativa internacional. Hi ha hagut estudis posteriors, a demanda de l’Ajuntament del Morell, que han assenyalat que la presència de butadiè s’ha reduït però s’han detectat diversos episodis contaminants. El consistori del Morell reclama un estudi global de la contaminació a la zona.
No és el primer cop que es viu una explosió al complex, tot i que l’antecedent tenia un origen ben diferent. El 1987, ETA va fer esclatar dues bombes a Enpetrol. El pànic es va apoderar de la població i entre 10.000 i 40.000 persones van fugir de Tarragona i les poblacions veïnes.
