Netejant a la “zona zero”

Com un tsunami. Així és com molts arenyencs rebien l’impacte de l’extensió de canyes i arbres que s’amuntegaven a la seva platja més ample i extensa que els connecta amb Canet de Mar. Un mar de fusta que es repeteix a diferents punts del litoral maresmenc, però que a Arenys de Mar impressiona pel volum que ha quedat frenat pel braç del port. A tocar de l’espigó és el que ja es coneix com la “zona zero”, on l’esvoranc a les roques deixa al descobert els metres de fusta i deixalles que s’hi acumulen. “S’ha de trepitjar el coixí que hi ha per veure el que és”, comenta un dels voluntaris més matiners. N’hi ha que ja fa dies que s’hi passegen per mirar de treure els plàstics, sobretot milers de testos de color negre que l’aigua es va endur sense preguntar d’algun viver o centre de jardineria. “Ja en tinc una pila per endur-me a casa per sembrar les tomaqueres”, assegurava la Magdalena a les amigues que s’havien mobilitzat a fer neteja. Van apuntar-se a la crida que a través de les xarxes feia la gent d’Arenys pel Món, que acostumen a tancar els estius fent neteges amb els voluntaris a les platges. “Comptàvem que aquest cop seria bestial, però quan vam veure la platja no ens ho crèiem i la reacció de la gent ha estat increïble”, explicava la Montse Alberte, que davant la magnitud del desastre es van afanyar a coordinar-se amb l’Ajuntament. Abans de dinar un formiguer d’unes 500 persones ajupien l’esquena per anar omplint bosses de residus, sobretot plàstics. “Si no canviem la manera de consumir això no té solució perquè el plàstic se’ns menja”, reflexionava en Cala, que amb l’Enric feien equip per gratar a consciencia un petit tros on s’acumulaven les maleïdes tovalloletes humides que el temporal no havia aconseguit desintegrar. També sobrevivien a les onades i al viatge tempestuós les cinc tortugues que s’han trobat, dues de les quals ahir se celebrava a la platja que fossin autòctones i no les de Florida, que són l’espècie invasora. Només per això en Josep Cornell s’enduia els aplaudiments per haver-les trobat en bon estat. No poden dir el mateix els voluntaris que el dia abans havien trobat una gallina i una cabra mortes. “Fa una mica d’angunia remenar, però quan sento fortor marxo per si de cas”, explicava la Maria, que carregava una bossa plena de petits taps dels sistemes de reg i aspersió que trobaran a faltar molts pagesos quan els seus camps s’hagin assecat de les inundacions amb la crescuda de la Tordera. Entre els voluntaris, la biòloga Clara Coll buscava ajudants per recollir els amfioxus que trobava a pet d’onades. “No són cucs, són com uns peixos invertebrats que viuen soterrats, dels quals es coneixen poques colònies, com ara la que hi ha a Blanes, que es podria haver mogut”, explicava satisfeta de la troballa motiu de la seva tesi.

La mobilització ciutadana continuarà i molts tenien clar que avui hi tornaven. A Malgrat de Mar des de l’Ajuntament es va demanar paciència als veïns per la poca estabilitat del tram de platja més malmès a tocar de la desembocadura de la Tordera. El temporal ha estat per a molts “un toc d’alerta” davant l’emergència climàtica, però des del territori entitats, ecologistes i ciutadans que formen la Plataforma Preservem el Litoral reclamen anar més enllà i replantejar a partir d’ara com s’ocupa l’espai a primera línia de mar i en zones inundables. Des de la platja alguns s’alegraven que els trens tornessin a circular; això sí, només fins a Malgrat de Mar.