El ‘Glòria’ sacseja models caducs
Investigadors i ecologistes volen una reflexió profunda que canviï intervencions al territori per prevenir catàstrofes i reparar danys a la costa i a les infraestructures
Desconstruir i naturalitzar el litoral, fer obres estratègiques i recuperar sediments fluvials són algunes propostes
La tempesta, llevantada o borrasca Glòria també està provocant una sacsejada en models d’intervenció sobre la gestió del litoral; les conques hidrogràfiques; les infraestructures ferroviàries, viàries, portuàries i hidràuliques, entre d’altres, i, en definitiva, en les actuacions al territori per dominar dinàmiques naturals. La reconstrucció dels danys per recuperar certa normalitat, mentre encara es comptabilitzen, ha reactivat la discussió sobre com s’han d’afrontar en un context de canvi climàtic, amb especial èmfasi en algunes reivindicacions que entitats i plataformes ambientalistes i ecologistes com ara el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya (Gepec-Edc), Ecologistes en Acció, la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), Preservem el Litoral i Preservem el Maresme i, fins i tot, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) fa temps que pregonen, i que impliquen recuperar els ritmes de la natura i renaturalitzar espais. La comunitat científica també comença a alçar la veu perquè no es repeteixin errors reiterats del passat i, com els ecologistes, reconeix que l’administració ha de fer amb tots els actors, amb diàleg i concertació, una reflexió ferma a mitjà i a llarg termini per adaptar-se a un canvi de paradigma.
Una actuació complexa, perquè al darrere hi ha molts interessos econòmics, llocs de treball i molts col·lectius i actors afectats amb prioritats contraposades. Una combinació complicada a la qual s’afegeix el fet que “Catalunya és un territori molt ocupat” i que “té un paisatge heretat dels anys setanta i vuitanta molt difícil de gestionar”, coincideixen a afirmar l’enginyer de camins de la UPC Climent Molins i l’investigador del laboratori d’enginyeria marítima de la UPC i del Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (Ciirc) Vicenç Gràcia. Aquest darrer hi afegeix que “hem ocupat el litoral, l’hem antropitzat, les platges no evolucionen com agradaria i, a més, hi hem posat carreteres, passejos marítims, vies de tren...” Gràcia no pot determinar si l’estat del mar pel Glòria –un fenomen extraordinari que va combinar onades de 12 metres amb una direcció nord-est del vent poc favorable i durant més de 36 hores– es podria repetir amb freqüència i seria efecte del canvi climàtic, ja que no hi ha dades suficients –només de 30 anys– per contrastar amb precisió els models numèrics. Els que hi ha revelen que els temporals no canviaran gaire, però sí que ho farà el nivell del mar, que pujarà cada any. Això es tradueix en el fet que “les onades seran més o menys les mateixes, però arribaran més lluny” i afectaran les infraestructures.
El que sembla que aplega més consens és que la fórmula de reconstrucció clàssica, que inclou recuperar infraestructures tal com estaven, o aportar artificialment els sediments que els embassaments retenen i no acaben a les platges, o refer passejos marítims, ja no serveix o no ha de ser l’única solució. L’aposta inclou també la prevenció i no només la reacció, i en aquesta equació per conviure amb nous episodis de llevantada o altres temporals, també es demana la combinació d’altres iniciatives, com la recuperació dels paisatges naturals del litoral, de la seva vegetació i de les dunes, i deixar fer el cicle de la natura, que inclou platges amb pendent a l’hivern i més planes a l’estiu.
Plantes i dunes
El Gepec-EdC ha demanat als ajuntaments que no retirin la planta filamentosa Cymodocea nodosa que arriba del mar, localment anomenada “corretjola” i que es coneix amb el nom d’“algueró”, ja que, com explica Ramón Ferré, és un procediment molt costós, i, basant-se en una experimentació comparativa a la platja urbana de la Paella de Torredembarra, és de les úniques cinc que fan flor sota l’aigua al Mediterrani i és un fixador de la sorra de les platges i garanteix més resiliència de les dunes. Fins i tot la Junta d’Andalusia els va fer anar a explicar la iniciativa i vol implantar-ho en algunes zones. I és que Ferré critica que es gasten milions d’euros des del govern estatal a portar sorra de les pedreres quan en alguna ocasió “quan arribava ja s’havien regenerat per si mateixes”. I ho compara com a treball inútil amb la llegenda de Sísif, el personatge de la mitologia grega condemnat a empènyer eternament una roca al capdamunt d’un muntanya, des d’on tornava a rodolar cap avall.
Aquesta és una iniciativa també defensada per altres col·lectius com ara la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), Preservem el Litoral del Maresme i també Ecologistes en Acció, i una de les seves integrants, Lydia Chaparro, posa com a exemple que després del pas del Glòria han constatat que les zones on “hi ha més artificialitat de la costa són les que han registrat més desperfectes”, mentre que s’han conservat les que mantenen l’ecosistema natural, com la de Pals, i carrega contra les administracions, com passa a Begur, que deixen que s’hi edifiqui. “Fa anys que ens diuen que som radicals, però ara potser ja no ho som tant”, diu. Si es continua amb velles dinàmiques, “potser d’aquí a dues dècades no hi haurà platja a Barcelona”.
I en aquest punt l’enginyer Gràcia accepta i comparteix que iniciatives com la de la renaturalització de les platges, que alhora es podria aplicar en marges de rieres i rius, també ajuden i és part del camí a seguir i hauran d’acompanyar les mesures clàssiques. “Podem permetre’ns mantenir artificialment 780 quilòmetres de costa i 250 de platja com volem?”, es pregunta. I, a més, tractar-les com a parcs urbans. Ell mateix ho veu difícil si no s’hi aboquen molts recursos econòmics i planteja que no s’han de seguir “fent barbaritats ocupant domini de la natura en infraestructures i espais que no són estratègics”. Considera que algú haurà de decidir què es fa i què no, però incorporant-hi més punts de vista que l’econòmic, com ara el seu ús social i cultural.
Desconstrucció
Qui planteja una actuació sense embuts al litoral és el Col·legi Oficial de Geòlegs, que aposta per “desconstruir el litoral per facilitar la reconstrucció natural de les platges” com a mesura per evitar futures catàstrofes. L’expert en riscos naturals de l’organisme, Joan Manuel Vilaplana, considera que “allà on sigui possible” s’haurien de retirar infraestructures i habitatges de la primera línia de la platja i portar-les cap a l’interior. Admet que aquest és un procés que requereix “un ampli consens entre les parts afectades”. Com a exemple, posa el que es va fer a Barcelona quan es van retirar fàbriques i construccions de la primera línia i aposta per traslladar a l’interior la línia ferroviària de passatgers de rodalies entre Barcelona i Mataró, on el doble pont pel qual circulen els trens de la línia R1 de rodalies entre Blanes i Malgrat de Mar es va esfondrar amb el temporal fa quatre dies.
De fet, aquest és un plantejament que no és nou, com recorda l’enginyer Climent Molins, que hi afegeix que els dos ponts eren molt antics i recorda que aquesta és la primera línia ferroviària de l’Estat espanyol i que també hi ha damunt la taula una iniciativa per fer-la subterrània. A banda del seu elevat cost, Molins es pregunta si els usuaris també estaran disposats a acceptar els canvis que suposaria allunyar les estacions dels nuclis urbans.
Prova d’estrès
L’enginyer considera que el Glòria va ser un temporal excepcional continuat de pluja, vent i grans onades i que les infraestructures al país van superar “amb força bona nota una prova d’estrès”, amb comptades excepcions. En el cas dels ponts esfondrats, explica que n’hi ha milers a Catalunya que han aguantat, i que ara el més important és fer actuacions per “recuperar una certa normalitat en les infraestructures de la comunicació”, afectades en molts casos per esllavissades o arbres caiguts. Hi afegeix, a més, que aquest temporal “fa 30 anys hauria estat un desastre” i dona gràcies a la presència de les preses per amortir cabals. Després coincideix que s’ha de fer una reflexió en profunditat amb totes les administracions, col·lectius implicats, veïns i ecologistes per “trobar un equilibri” entre l’actuació natural i les intervencions per reforçar i dimensionar les infraestructures perquè resisteixin.
El desmantellament i la remodelació d’infraestructures a les desembocadures dels cursos fluvials són solucions que proposa la plataforma Preservem el Litoral i Preservem el Maresme, que denuncia conques “impermeabilitzades per la urbanització massiva” i que posen el delta de la Tordera en risc de “desaparició per sobreexplotació”. Per a un altre delta, el de l’Ebre, Nuno Caiola, investigador del programa d’aigües marines i continentals de l’IRTA, creu que “les parts de la costa més malmeses seran les que estaven protegides amb esculleres”. Per això proposa actuacions per restaurar platges amples i amb bones condicions ecològiques, sobretot la de la Marquesa i l’illa de Buda, “aportant-hi sorra, recuperant aiguamolls i dunes, o fent una combinació”. Mesures que s’han d’acompanyar d’un canvi en la gestió dels embassaments perquè els sediments fluvials que poden evitar la recessió del delta quedin retinguts en un 95% als pantans de Riba-roja i Mequinensa.
