El viatge vital d’en Sergi

Un bon dia de juny del 2018, Sergi Unanue, periodista resident durant molts anys a Banyoles, va sortir a voltar pel món, però no pas com “una escapada o un any sabàtic”, sinó com l’inici d’un nou estil de vida, explicava a El Punt Avui la setmana passada des de Katmandú (Nepal). D’equipatge, duia una motxilla amb el seu ordinador a dins. De planificació, cap, i de diners, els indispensables per no passar dels deu euros de despesa diària, un objectiu que està aconseguint. Per tant, res d’avions, molt d’autoestop i estades a les cases de la gent que va coneixent. Com a ingressos, disposa del que cobra de VilaWeb per les seves cròniques La volta al món sense bitllet de tornada. A més d’aquests textos, Unanue, que havia treballat als informatius de Betevé, va deixant constància dels llocs per on passa a les xarxes socials, en especial al seu canal de YouTube, Los Viajes de Walliver.

Després d’unes setmanes a Europa, va fer cap a la Rússia asiàtica, Mongòlia, la Xina i el Nepal, on es va ajuntar temporalment amb un altre aventurer, el barceloní Daniel Benedicto. Amb aquest company, el banyolí acaba de completar l’anomenat Gran Camí de l’Himàlaia: 1.700 quilòmetres i 175.000 metres de desnivell acumulat, en 99 dies i sense guies ni portadors, sota el rigor de temperatures que, en alguna jornada, passaven dels 25 sota zero als 35 graus positius. El fet que, oficialment, hagin estat els primers catalans –i en el cas del banyolí, de 26 anys, el més jove del món– a aconseguir-ho els ha situat en el focus de l’actualitat.

Ara Unanue està descansant a la capital nepalesa, abans de dirigir-se probablement al sud-est asiàtic. No sap on anirà després. “No hi ha res gaire decidit. La meva manera de viatjar és molt líquida –ens comenta–; em vaig adaptant a cada moment i vaig improvisant. No hi ha data de retorn. És el meu nou estil de vida, em fa feliç, em fa créixer, i no em veig tornant a ser sedentari. En un futur, qui sap, però ara per ara no em veig establint-me enlloc.” Per descomptat, defuig les rutes turístiques i això li ha permès gaudir de l’hospitalitat, sens dubte –assegura– el que més l’està impressionant fins ara. Unanue anima la gent a seguir el seu exemple. “Tot és molt més fàcil un cop s’intenta, i sempre és millor provar-ho que no pas haver-se quedat al sofà de casa amb les ganes”, diu, i això que el van temptar a estar-se quiet: “Quan estava a Barcelona, abans de marxar –recorda–, em van fer una oferta laboral molt suculenta. Tenia 24 anys i la possibilitat de tenir una vida estable i uns ingressos considerables. Però em vaig preguntar: «D’aquí a cinc anys, voldré ser el Sergi amb diners i una vida estable o el Sergi que ha intentat veure món i perseguir el seu somni?» No em va caldre pensar gaire més per saber què havia de fer. I aquí em teniu, més feliç que mai i aconseguint coses que abans hauria considerat impossibles.”