La xifra de visitants de Sant Aniol s’estabilitza
L’any passat se n’hi van comptar uns 31.000 i no hi va haver incidents greus
Després de la davallada de l’any 2018, atribuïda al mal temps que va fer a l’estiu, l’any passat el nombre de visitants de Sant Aniol d’Aguja, al cor de l’espai natural de l’Alta Garrotxa, ha tornat a superar la xifra de 30.000 (31.150), segons les dades del consorci que gestiona aquest territori. Aquesta dada suposa una estabilització del nombre de visitants, després d’un període de vuit anys de constant creixement, culminat el 2017 amb gairebé 33.500 persones.
Els que no es compten
Al corredor que va de Sadernes fins a aquell indret, però, n’hi devien passar moltes més, si tenim en consideració –assenyalen des del consorci– que una part dels que entren a l’Alta Garrotxa per Sadernes no arriben fins a Sant Aniol sinó que es queden a les zones de gorgues o es desvien cap a altres camins per dirigir-se cap a la banda de Talaixà o el Bassegoda.
Entre Setmana Santa i finals d’octubre va ser, com és habitual, el període amb més visitants (27.165), tot i que l’accés motoritzat està molt restringit i s’ha de caminar des de Sadernes mateix.
Incidències puntuals
En el balanç del 2019, l’ens destaca com un fet positiu la disminució de gossos deslligats detectats, en relació amb els any anteriors. Això és degut –argumenten des del Consorci de l’Alta Garrotxa– “a la millor senyalització i sobretot a la tasca de sensibilització dels serveis d’informació i de vigilància”. Per contra, l’any passat una altra vegada va haver-hi visitants que van acampar i van encendre foc, dues activitats que estan prohibides. Com a dada negativa, destaquen les escombraries i restes fecals que es van haver de retirar. No obstant això, totes aquestes incidències van ser puntuals, diuen.
Activitats i procedència
L’any passat va ser de continuïtat pel que fa als usos que els visitants fan d’aquest espai protegit, i que solen consistir a caminar, banyar-se a les gorgues i practicar l’escalada, segons les enquestes aleatòries fetes a la zona.
Quant la seva procedència, la majoria continuen sent de Catalunya sense comptar la Garrotxa (el 80%), d’aquesta comarca (10%) i estrangers o de la resta de l’Estat espanyol (10%).