El govern vol impedir les pistoles Taser a Vilobí d’0nyar
La Generalitat ha presentat un contenciós administratiu contra el reglament de la guàrdia municipal
L’alcaldessa diu que els vigilants, uniformats, patrullen a cos descobert
La Generalitat de Catalunya ha presentat un contenciós administratiu contra l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar per les pistoles elèctriques Taser que duen els vigilants municipals. El Departament d’Interior s’oposa que el reglament de la guàrdia de Vilobí hagi inclòs l’ús de “la defensa de pols elèctric” en la modificació del novembre del 2018.
L’alcaldessa vilobinenca, Cristina Mundet (Grup Municipal Independent, GMI), justifica que els guàrdies del municipi duguin pistoles elèctriques i les utilitzin en cas de necessitat. “Tant de bo no l’hagin d’utilitzar mai.” Els cinc agents que té Vilobí –a curt termini s’hi incorporarà un agent més– en porten des de fa uns mesos. “Hi ha un sentiment d’indefensió. Fan funcions de policia perquè en el municipi no n’hi ha.”
A Vilobí d’Onyar –explica la batllessa– els vigilants, que de vegades actuen de manera individual, duen uniforme i “per tant la gent els considera com si fossin policies. Han d’anar per les vies públiques i, fins i tot, per l’exterior de la terminal de l’aeroport, d’acord amb un conveni que tenim i en un context d’alerta 4 terrorista. Això vol dir que treballen a cos descobert i que la porra extensible, entre altres eines, és insuficient.”
De defensa
A Vilobí les pistoles “són una arma de defensa i que, en el cas d’algú violent o d’un atac d’un gos perillós, els pot salvar la vida”, afirma Mundet, que encapçala el GMI (set regidors d’onze). El vigilant fa tasques d’auxili ciutadà i d’atenció a la violència domèstica i, a parer de la batllessa, la pistola ajuda en la seva feina diària. Vilobí té 3.291 habitants, segons dades del padró del 2019.
Després del novembre del 2018, l’Ajuntament va informar el Departament d’Interior de la Generalitat de la modificació del reglament de la guàrdia municipal. Va atendre, només, part de les al·legacions del govern, que ha impugnat el text amb un contenciós administratiu en un jutjat.
Els responsables de l’Ajuntament de Vilobí van convocar una reunió el 26 de setembre del 2019 amb representants d’altres municipis per informar de les seves actuacions. Hi van acudir regidors i representants de setze municipis. Per exemple, a Sant Hilari Sacalm els vigilants no duen pistola Taser, però el nou reglament, ara en exposició pública, inclou la possibilitat que en puguin portar.
Altres pobles de la comarca treballen per convertir els vigilants en policies. És el cas de Vidreres, Maçanet de la Selva i Breda, entre d’altres. Els guàrdies de Breda treballen conjuntament amb els de Riells i Viabrea a tots dos municipis en cas d’emergència, cosa que el govern també ha impugnat.
LA FRASE
LA XIFRA
LA DATA
Un 2,2% menys de fets delictius a la comarca
El conseller d’Interior, Miquel Buch, va reunir-se ahir amb la majoria d’alcaldes i alcaldesses de la Selva, preocupats pels episodis d’inseguretat en alguns dels municipis. Després de la reunió a la seu del Consell Comarcal, a Santa Coloma de Farners, Buch va revelar que els fets delictius a la comarca del 2019 s’havien reduït un 2,2% respecte del 2018, incloent-hi les dues àrees policials, va destacar el conseller, segons ha recollit l’Agència Catalana de Notícies (ACN).
El president del Consell Comarcal i alcalde de Caldes de Malavella, Salvador Balliu, va acompanyar Buch en la reunió, que es va allargar gairebé tres hores i a la qual també van assistir el director general de la policia, Pere Ferrer; el director general d’Administració de Seguretat, Jordi Jardí, i el director dels serveis territorials d’Interior, Albert Ballesta.
Balliu es va queixar de les ocupacions i les plantacions de marihuana que sovintegen en alguna població. “Hi ha gent que d’un delicte en fa una professió”, va lamentar el batlle a l’ACN. Balliu també va recordar el malestar expressat per més d’un batlle en el sentit que els agents dels Mossos d’Esquadra han de garantir la seguretat dels edificis judicials, cosa que va en detriment de fer un servei als pobles.