“Ens volen pobres i dependents per explotar-nos al seu servei”

Un sentit de la injustícia que a mi sempre em rebel·la. Els pares havien estat educats en el franquisme i la seva visió de la vida era masclista. De petita, vaig viure situacions de discriminació respecte al meu germà, al qual no se li exigien les mateixes coses que a mi perquè era un nen i, a més, el pare, tot i tenir mentalitat d’esquerres, no tractava la mare com a una igual i jo prenia partit a favor d’ella. Llavors ja començava a trencar esquemes.

Recordo que anava amb una amiga els pares de la qual es volien divorciar i encara no s’havia aprovat la llei. Vam passar davant d’una església on una parella es casava i ella es va posar a cridar: “Visca el divorci!”

Vaig néixer al barri d’Horta de Barcelona i als 17 anys vaig passar de les Dominiques a l’Institut Jacint Verdaguer, al parc de la Ciutadella, en uns moments de gran efervescència política, de manifestacions per l’objecció de consciència, pel dret a l’avortament... A l’institut hi havia un professorat molt progressista, la lluita era intensa. Vam crear un grup de dones, l’Eix Violeta, vam promoure debats, vam organitzar una rua feminista, que els fatxes van intentar boicotejar agafant-nos les disfresses. Al Jacint Verdaguer em vaig revolucionar del tot!

Sí, perquè ens oprimeixen igualment, feminisme i lluita social han d’anar junts. Des del Moviment partim de les diferents experiències de les dones, de les seves necessitats reals i dels conflictes que es viuen a cada entorn per donar-hi resposta i per coordinar l’acció col·lectiva. Estem federades internacionalment.

Ens ataquen perquè som l’antítesi del que propugnen, no oblidem que es tracta de la ultradreta neoliberal. Nosaltres valorem la vida, els drets, l’educació, la sanitat, els serveis públics de qualitat per a tothom i ells defensen els privilegis de les capes benestants.

Els interessa situar-nos com a ciutadanes de segona perquè ens volen al seu servei com a homes i al servei del sistema capitalista. Com a exèrcit de mà d’obra barata que cobrim el 75% dels treballs a temps parcial, que patim més temporalitat, que percebem salaris més baixos, que ens ocupem de les tasques d’atenció i cura de les persones, que fem doble i triple jornada. Volen que les dones siguem més pobres per mantenir-nos sota la seva dependència i explotar-nos. Per altra banda, ens ataquen tant perquè saben que unides avancem i tenim poder per posar fi al model de societat basat en la injustícia, la desigualtat i la violència que ells defensen.

El 8M representa una important elevació de consciència feminista després d’un període d’acumulació de forces a molts països del món i al voltant d’un discurs inclusiu que fa que moltes més dones se sentin identificades i s’incorporin a la lluita. Molta més gent va entenent que el feminisme és igualtat, no un masclisme a la inversa.

Hi ha un problema cultural, uns estereotips que ens transmeten i que situen els homes i les dones en situació de desigualtat. I també un problema educatiu, no tenim un currículum amb una educació en igualtat avaluable, en general no es segueix els principis de la coeducació, només en alguns centres on hi ha gent sensibilitzada que ho fa pel seu compte. Si no hi ha una reforma del sistema educatiu en aquest sentit és difícil canviar les mentalitats perquè els joves reprodueixen el que veuen a casa seva i a les xarxes socials

Molt, en una societat que la prostitució està normalitzada i que un percentatge no insignificant d’homes són consumidors, quina consideració es té de les dones? Que són objecte d’ús per a l’explotació sexual. Per això, al 2015 vam impulsar la Xarxa de Municipis Lliures de Tràfic de Dones i Nenes. I el fet que nens de 8 anys ja accedeixin a continguts pornogràfics on aprenen que la dona obté plaer a través del dolor marca indubtablement les relacions que mantindran en un futur.