Treure el cap a l’hort

Per a molts d’ells l’hort és un espai per deixar de pensar, encara que només sigui per unes hores, en els seus maldecaps. “Tots venen amb les seves motxilles carregades, però estar a l’aire lliure i treballant la terra els ajuda a desconnectar i empoderar-se”, assegura l’educadora social Marta Màrquez, que acompanya els usuaris des del seu primer dia. Alguns fa més d’un any que no falten ni un dia a la cita, com en Pepe, que ha de travessar la ciutat de punta a punta per anar a peu fins a l’hort. “Així surto de casa, estic ocupat i no em desanimo”, diu, conscient que a la seva edat, encara sense haver cotitzat prou per poder-se jubilar, és quasi impossible que trobi feina. Amb els companys s’encarrega de regar, plantar, podar o collir el que toqui. Segueixen atents les directrius de la tècnica agrícola de la cooperativa, l’Aurora Serra, per tirar endavant la collita que compartiran amb la congregació de les monges i altres voluntaris. “Els facilitem el planter i ells s’han encarregat d’instal·lar tot el reg i cuidar l’hort, que porta molta feina”, explica sor Maria, que des de fa anys supervisa els arbres fruiters del convent.

El programa d’inserció social es porta a terme amb diferents entitats del territori, com Càritas, Creu Roja i la Fundació Àmbit i Prevenció, que deriven alguns dels usuaris que se’n poden beneficiar. “Molts estan sols i sense xarxa social i venir els pot donar recursos per no aïllar-se”, explica l’educadora, que no amaga que un dels reptes és aconseguir que molts d’ells “tinguin prou forces” per sortir i complir els horaris i el compromís d’anar-hi. “Aquí estan bé, però molts cops les seves situacions no els acompanyen”, assenyala Màrquez, que treballa amb perfils diversos, des de persones vulnerables per motius socioeconòmics o de salut o amb immigrants sense papers. Aquesta és la situació de l’Ángel, que fa uns mesos va arribar de Colòmbia i s’ha acollit al programa de refugiats de la Creu Roja. Estava il·lusionat en el seu primer dia agafant les tisores per podar. “M’anirà bé, segur, sortir per tirar endavant, perquè aquí no conec ni tinc a ningú”, diu aquest jove, que amb vint-i-cinc anys va deixar la família per por de ser reclutat per les guerrilles al seu país. Confia que en qüestió de mig any pugui obtenir el permís de treball i formar-se per trobar alguna sortida laboral, perquè fins ara havia treballat conduint camions.

Des de fa unes setmanes, els usuaris comparteixen una tarda de feina amb el grup d’alumnes de quart d’ESO de l’institut Thos i Codina de Mataró que fan les hores d’aprenentatge i servei a l’hort del convent amb la resta d’usuaris. “S’han d’ensenyar les feines que han de fer i després cap problema”, assegura en Pepe, que és el més veterà de tots. La proposta va sorgir del mateix centre educatiu, que es va posar en contacte amb la congregació religiosa, que ha fet alguns tallers oberts d’elaboració de melmelades.

L’objectiu de la cooperativa és aconseguir que el projecte sigui més sostenible econòmicament i és per això que es vol crear la figura dels “padrins de l’hort”, en què gràcies a les aportacions els particulars tindrien la recompensa de poder endur-se verdura. El responsable de Tarpuna, Josep Maria Vallès, explica que s’han de buscar fórmules per seguir acompanyant les 97 persones usuàries al cap de l’any. Actualment gestionen horts a Llinars del Vallès, el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Premià de Dalt, Terrassa, Granollers, Mataró i Barcelona.