Barcelona, 1230-1290 //
Religiosa
Maria de Cervelló, al rescat dels captius
LA VOCACIÓ RELIGIOSA DE SEGUIDA VA PICAR A LA SEVA PORTA. PLENA D’EMPENTA I CARISMA, VA FUNDAR LA BRANCA FEMENINA DELS MERCEDARIS I VA DEDICAR LA SEVA VIDA A AJUDAR MALALTS, CAPTIUS ALLIBERATS I MARINERS.
Tothom sap que la Mare de Déu de la Mercè i santa Eulàlia són copatrones de Barcelona. Molta menys gent sap que la ciutat també està protegida per santa Madrona, i encara són menys els que coneixen el paper de santa Maria de Cervelló en tot plegat. Diu la història que aquesta última era una noia de família benestant, nascuda el 1230 al carrer de Montcada (al palau dels Cervelló, més endavant també anomenat dels Giudice), que des de petita va demostrar una gran vocació religiosa.
VOLUNTAT DE FERRO
El seu confessor, el prior del convent de la Mercè, va guiar els passos de Maria, i a divuit anys va professar i va començar una vida de pregària i d’actuacions pietoses seguint la filosofia de l’orde mercedari, que havia fundat sant Pere Nolasc feia pocs anys.
Durant una temporada, Maria va seguir vivint a la casa familiar, encara que en rebutjava l’opulència: vivia pobrament en un entorn ple de luxes. Quan va morir el seu pare va convèncer la mare de vendre els títols i gairebé tot el patrimoni familiar i donar els diners als mercedaris per a la redempció dels captius cristians dels sarraïns, que era la missió de l’orde. De fet, el nom complet de l’organització era Orde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius.
CARISMA AMB RESULTATS
Era una dona amb empenta i carisma, i el 1265 va aconseguir el permís per fundar la branca femenina dels mercedaris. Els seus objectius eren els mateixos que els dels seus companys masculins, encara que elles no prenien el “quart vot”, que era el que obligava els frares a intercanviar-se personalment pels presos si era necessari per aconseguir que els alliberessin.
UNA MÀ AMIGA
No va caldre fer aquest gest heroic perquè Maria es convertís en una persona molt estimada i venerada a la capital catalana. Atenia a tota hora i sense descans els malalts de l’hospital i els captius alliberats, i ja de més gran es deia que també ajudava els mariners i pescadors de maneres més heterodoxes: caminant sobre les aigües per salvar-los quan hi havia tempesta i mala maror. Aquests miracles i la devoció de la gent van portar l’Església a canonitzar-la el 1692. Se la representa amb un vaixell a la mà i també se la coneix com a Maria dels Socors.
