Madrid, 1897 - Londres, 1989 //
Cantant
Lina Llubera, una catalana al gulag
LA VIDA LI SOMREIA: ARTISTA DESTACADA AL PARÍS DELS ANYS VINT, VA TROBAR L’AMOR EN UN CONCERT A NOVA YORK. PERÒ TOT ES VA CAPGIRAR QUAN VA SER ACUSADA D’ESPIONATGE I LA VAN ENVIAR A UN CAMP DE CONCENTRACIÓ SOVIÈTIC
Carolina Codina va viure el millor i el pitjor del segle XX. Va brillar en els ambients artístics de l’esclatant París dels anys vint, i va patir tortura i treballs forçats en un gulag siberià en temps del terrible deliri estalinista.
Va néixer accidentalment a Madrid, on els seus pares havien fet parada per raons professionals. Joan Codina i Olga Nemivskaia eren cantants, i això els empenyia a viatjar allà on els contractessin. Després de Madrid va venir Rússia, i després encara els Estats Units. La filla coneixia terres noves, sumava idiomes i ella mateixa cantava, amb el nom artístic de Lina Llubera (el cognom era el de la seva àvia paterna, badalonina).
AMOR ARTÍSTIC
El 10 de desembre del 1918, al Carnegie Hall de Nova York la vida li va fer un tomb. Aquell noi que tocava el piano, aquell compositor que tanta gent no entenia, la va fascinar. El va voler conèixer tant sí com no, i al músic, Serguei Prokofiev, de seguida li va agradar aquella jove, bonica i decidida, que li parlava en un rus molt fluid.
Després d’un parell d’anys de dubtes mentre tots dos rondaven per Europa, l’autor de Pere i el llop i la seva Linette es van casar. Van plantar casa a París, on van tenir dos fills i van viure de ben a prop l’ambient artístic, al costat de persones que avui surten a les enciclopèdies de tot el món. Aquells anys feliços es van acabar el 1936, quan l’enyorança va fer tornar Serguei Prokofiev a l’URSS, seguit per la família. El 1941, ell va deixar Lina per una altra dona. Poc després va caure en desgràcia pel règim, que trobava que la seva música era nociva.
LA PITJOR CONDEMNA
Qui va patir el càstig més cru, però, va ser ella: acusada injustament d’espionatge, després d’un judici de quinze minuts la van condemnar a passar vint anys en un gulag siberià. Per sort seva, només en va complir vuit, i quan va sortir-ne, Serguei Prokofiev havia mort —el mateix dia que Stalin—. El 1974 va aconseguir el passaport i se’n va anar a viure a Londres, on va crear una fundació dedicada al seu marit. I aviat va viatjar a Barcelona: necessitava retrobar-se amb les arrels catalanes que sempre havia reivindicat. Va morir l’any 1989 a la capital d’Anglaterra.
