Societat

Barcelona, 1897-1975 //

Soprano

Conxita Badia, la mestra de la lírica

DES DE BEN PETITA JA DEIXAVA BOCABADAT A QUALSEVOL QUE L’ESCOLTAVA. CONEGUDA SOBRETOT COM A INTÈRPRET DE LIEDS I ADMIRADA PELS GRANS COMPOSITORS DEL MOMENT, VA SER UNA DONA COMPROMESA AMB EL PAÍS I AMB LA REPÚBLICA.

“Vine tu i les cançons!” Això deia Enric Granados a la joveníssima Conxita Badia quan volia que l’anés a veure. Ella li deixava la seva veu de soprano perquè el mestre pogués sentir com funcionaven les noves composicions, i ell la va acompanyar sovint al piano i li va dedicar obres, com ara algunes de les seves Canciones amatorias. Ja des de petita, Conxita es va adonar que la música era molt més que una passió: era la seva vida. Els dits se li movien sols damunt del piano –que va aprendre a tocar a l’Acadèmia Granados–, i sentia una irresistible necessitat de cantar. La identificació amb la música era tan gran que Xavier Montsalvatge va dir-ne que quan parlava “semblava esforçar-se a no donar a la seva entonació un espontani, un incontenible vol líric, perquè la música semblava emanar del més íntim de la seva identitat”.

Nascuda a Barcelona el 1897, ja des de petita va deixar bocabadat el món artístic. Va debutar amb només onze anys, i a setze ja va actuar professionalment al Palau de la Música al costat de Ricard Viñes. Coneguda sobretot com a intèrpret de lieds, la van admirar els principals músics de l’època, i molts compositors van escriure obres pensant en ella (Gerhard, Casals, Toldrà, Pedrell, Vives, Villa-Lobos...). S’explica que l’austríac Arnold Schönberg va exclamar: “I pensar que he hagut d’anar tan lluny per trobar algú que sabés cantar melodies!”

UNA CARRERA TRUNCADA

Compromesa amb el país i amb la República, la Guerra Civil va canviar el rumb de la seva vida. Amb la família va deixar Barcelona, i després d’una gira europea se’n va anar a l’Argentina. Allà va ser acollida pels músics sud-americans més rellevants. El 1946 va tornar a Barcelona, on va convertir casa seva –i les aules del Conservatori– en un imant per a estudiants de tot el món que la volien de mestra. Montserrat Caballé en va ser una, i sempre li ho ha agraït: “Si he arribat on he arribat és gràcies a Conxita Badia”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Denuncien males condicions laborals del Consell de l’Alt Empordà

figueres

Vall d’Hebron prepara les instal·lacions per a l’increment de cardiopaties

Barcelona

Els veïns de Lilla tallaran l’A-27 fins a signar l’acord de les compensacions

Montblanc

Palafrugell dicta un ban amb les prohibicions a les platges

GIRONA

Colera, Llançà i Portbou s’uneixen per protegir l’Albera marítima

colera
urbansme

L’oposició de Llavaneres no s’en surt per desqualificar dos sectors urbanístics

sant andreu de llavaneres

La Taula Gironina de Turisme proposa una ordenació del sector

girona

El Fòrum Carlemany registra el seu rècord d’associats

navata
medi ambient

Comença la participació ciutadana per crear el Conservatori del litoral de Catalunya

Barcelona