Més “juntes i diverses”
El Dia de les Dones consolida un moviment reivindicatiu més jove i interclassista
Les manifestacions d’ahir van haver de lluitar contra la pausa dominical
El seguiment de l’aturada va ser testimonial en ser festiu
L’onada lila va omplir 13 trams de l’Eixample barceloní alhora
Nova demostració de força, ahir, del feminisme català en el Dia de les Dones, després que milers de persones participessin en els centenars d’actes de reivindicació d’una igualtat real i en les manifestacions del vespre a diverses ciutats. El caràcter festiu va jugar aquest cop en contra de les manifestacions de la tarda-vespre, sobretot a la de Barcelona, però en canvi va permetre una assistència més gran als actes de petit format que es van dur a terme ahir al migdia a moltes ciutats i viles, recordant les víctimes locals del masclisme o reivindicant la lluita per l’equitat i la visibilitat de les dones.
La jornada de lluita feminista va consolidar un moviment cada cop més interclassista i sobretot més jove. Estudiants i noies de totes les edats van participar en força actes ahir de manera desacomplexada i indignades amb la falta d’oportunitats i, sobretot, per les sentències judicials i les agressions sexuals que encara pateixen i que resten massa sovint impunes. Tot i que el lema de la jornada era Juntes i diverses per una vida digna, la majoria de joves cridaven en contra de la permissivitat masculina, i la dels jutges envers les agressions. Ja s’ha fet famós aquest 8-M el crit de “Sola o borratxa, vull arribar a casa”, amb què força noies desafien i protesten per la inseguretat i angoixa que pateixen davant les agressions sexuals o les simples amenaces.
Tot i l’èxit de conscienciació i avís de les dones, el caràcter festiu va convertir en testimonial la vaga convocada per tres sindicats que hi donaven suport i va restar participació a les manifestacions, sobretot la barcelonina, amb només 50.000 assistents, segons la Guàrdia Urbana, ja que en anys anteriors havien arribat a concentrar prop de dues-centes mil persones. En canvi, les manifestacions de Sabadell, amb 4.000 persones; Reus, amb un miler i mig, i Tortosa, amb mig miler, van mostrar un caràcter descentralitzat no viscut fins ara, des que, el 2017, els 8-M han adoptat un caràcter massiu i de protesta generalitzada del feminisme.
Les organitzadores van voler treure ferro a les xifres de la manifestació de Barcelona, recordant que era la primera realitzada mai en un dia festiu i, per tant, de difícil comparació amb una d’un dia feiner. Tot i això, van atrevir-se a especular amb els 300.000 assistents. Els tres sindicats convocants van qualificar la jornada “d’històrica” perquè s’hauria “seguit avançant en la consolidació de la lluita feminista”, i sobretot perquè no havien “comptat amb cap tipus de suport per part dels sindicats majoritaris i tradicionals” de CCOO i la UGT.
La manifestació de la tarda a Barcelona va transcórrer per la Gran Via, des de la plaça Universitat, pel passeig de Lluís Companys i fins a l’Arc de Triomf. Un grup de tamboreres i batucada va obrir la concentració, tot i que el caràcter festiu del dia va acabar convertint la Gran Via en un espai de lleure durant la tarda, de manera que dues travessies abans de la capçalera de la manifestació ja hi havia famílies gaudint del tall i participant en la mobilització. Una petita onada lila que va arribar a omplir 13 trams de l’Eixample entre la Gran Via i el passeig de Lluís Companys.
Al clàssic crit de “Visca, visca, visca, la lluita feminista”, aquest any se li ha sumat la interpretació del càntic xilè Un violador en tu camino, que es va fer viral a finals de l’any passat i critica com, massa sovint, es qüestiona l’actitud de les dones que pateixen abusos o agressions sexuals en lloc de posar el focus en l’agressor.
Preses i exiliades
En acabar la marxa, ja amb menys gent, l’acte final sota l’Arc de Triomf va reivindicar l’autoorganització feminista i la revolta que moltes dones reclamen contra la precarietat i les fronteres. Les actrius Adelina Plaun i Júlia Barceló van conduir un acte que va incloure diverses actuacions musicals i de poesia, i que van tenir en la lectura del manifest del 8-M l’eix central. Una lectura a diverses veus anònimes que representaven els col·lectius de dones que han patit o pateixen l’explotació laboral, sexual o la discriminació pel seu origen. El manifest condemna la “creixent precarietat laboral” que deriva del “model capitalista” actual i s’acarnissa amb les dones, sobretot amb les migrants o les que procedeixen d’entorns vulnerables, i reclama polítiques públiques per evitar que aquestes persones caiguin en l’exclusió. El text també recorda les encausades pel procés català, i demana la “llibertat de les preses polítiques, el lliure retorn de les exiliades i la cancel·lació de totes les causes obertes per haver exercit el dret a l’autodeterminació” de Catalunya.
El manifest del Dia de les Dones d’enguany advertia que en l’últim any no s’havia avançat gaire en la lluita i per aquest motiu justificava la vaga. També reclamava l’avortament lliure i gratuït arreu del món i es mostrava a favor de l’antiracisme i l’ecologisme. Igualment recordava la “justícia patriarcal, hereva del franquisme”: “Diem no a la llei mordassa, i com a resposta davant la repressió durant les mobilitzacions feministes de les vagues anteriors. Cridem a la desobediència, davant l’ofensiva feixista i el fonamentalisme religiós que a casa nostra s’anomena nacionalcatolicisme.” El col·lectiu reclama tallar del tot qualsevol finançament de l’Església catòlica o les seves derivades socials i educatives: “Fora els rosaris dels nostres ovaris!”
La mobilització es va cloure amb les actuacions musicals de grups com ara Roba Estesa, Clika Pika, Heidi Ramírez i Monique Makon, entre d’altres.
Només tres sindicats convocaven la vaga d’ahir: la Intersindical-CSC, IAC i la CGT. Volien que es visualitzés que col·lectius laborals més precaris de dones també treballen els diumenges o tenen cura de les famílies. Però el caràcter festiu del 8-M va restar incidència a la vaga, molt inferior a la d’altres anys, amb un seguiment nul al sector de salut, pendent del coronavirus, i no va generar dades als àmbits sectorials del comerç, l’educació, les universitats, la indústria i els serveis, per exemple. El consum elèctric va baixar en un 0,7% només, respecte del diumenge passat, i només al transport es va poder fer evident l’aturada, amb seguiments del 22% als FGC i el 19% a Transports Metropolitans de Barcelona, tot i que a Renfe i a la xarxa d’autobusos no va superar l’1%.
LES XIFRES
LES FRASES
Partits contra la bretxa salarial i la violència
La majoria de partits van coincidir ahir a comprometre’s a treballar per disminuir la bretxa salarial que encara afecta les dones amb feines menys qualificades. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, creu que la “revolució feminista” hauria de “canviar àmbits de la societat com el salarial” d’una vegada. La diputada de JxCat Elsa Artadi va lamentar la “lluita diària per una igualtat que no acaba d’arribar en cap àmbit de la vida”, i per quest motiu “cal seguir fent un esforç per deixar enrere la societat essencialment masclista”. La portaveu del PSC, Eva Granados, va destacar el fet que la manifestació era “unitària i molt plural alhora”. Granados va advertir que la majoria de referències als llibres de text escolars són d’homes. La portaveu de CECP al Parlament, Susanna Segòvia, creu que el feminisme “és un moviment que interpel·la una societat patriarcal i que demana un sistema econòmic diferent que treballi per posar fi a la bretxa salarial i per l’equiparació de drets laborals. Per això posa nerviosa la ultradreta”. La membre del secretariat nacional de la CUP Maria Rovira va alertar que “el feminisme ha vingut per quedar-se”, i considera que “la combativa jornada reforça les dones que treballen pels drets i les llibertats”. Totes elles van participar en la manifestació de Barcelona, on també hi eren les conselleres Ester Capella, Alba Vergés i Meritxell Budó, l’alcaldessa Ada Colau i el president del Parlament, Roger Torrent.