Objectiu, protegir els avis
A les residències de gent gran, el material de protecció encara és escàs i hi ha centres que no en tenen per a tots els empleats
Totes les mesures preses s’encaminen a aconseguir que el contacte amb l’exterior sigui l’indispensable
Les residències de gent gran de les comarques de Girona estan en alerta extrema, atès el grau de vulnerabilitat de la gent que hi viu. De fet, com a col·lectiu, els seus responsables i els que hi treballen estan davant del repte més important que s’han trobat mai. Fins al moment d’escriure aquest article no s’havia registrat cap positiu per Covid-19 en un equipament d’aquest tipus a les comarques de Girona, un èxit que en bona part és degut al fet d’haver extremat les mesures de protecció dirigides essencialment a l’aïllament.
Els canvis
Arran de les ordres rebudes de la Generalitat, a partir del 12 o 13 d’aquest mes el confinament dels usuaris és radical, igual que l’autocontrol dels empleats. Gairebé totes les residències gironines són també centre de dia, un servei que es va suprimir de seguida per reduir considerablement el trànsit de gent entrant i sortint de les instal·lacions. Per les mateixes raons s’han anul·lat els menjadors socials –vinculats a Benestar Social– als quals accedien usuaris externs. Tampoc es permeten les visites de familiars, que se supleixen amb l’ús de les xarxes socials i del telèfon. “A més, tres cops a la setmana enviem informació als parents sobre com es troba l’avi o àvia”, explica la directora de La Solana, de Banyoles. En els llocs que poden, compartimenten els espais perquè, si és necessari, es pugui aïllar una part dels residents. La neteja i desinfecció s’ha intensificat i ampliat a tota mena d’objectes. Per la seva banda, els empleats (sanitaris, educadors socials, etc.) han extremat la higiene i, per tal de reduir al màxim el contacte amb l’exterior, en força centres estan allargant els torns. A la Zoilo Feliu de la Bisbal, de titularitat pública, el personal fa 12 hores seguides, després de les quals tenen dos dies lliures, encara que en el segon han d’estar preparats per si se’ls necessita.
Fer-se les mascaretes
Les residències d’avis van justes de material de protecció. A la residència Emma, de Sant de les Abadesses –explica la seva directora, Mònica Rebollo–, no hi ha prou mascaretes per a tot el personal i només se les posen si es relacionen amb un usuari que presenti algun símptoma sospitós. El dèficit se soluciona, en alguns casos, amb aportacions de particulars o empreses. A Edat 3 de Besalú, per exemple, la setmana passada van rebre un lot de mascaretes, bates i guants de l’institut escola Vilarrasa, la clínica dental i el centre veterinari locals. D’altres han optat per prendre la iniciativa, com la Zoilo Feliu de la Bisbal: han adquirit teixit tècnic i un equip de voluntaris externs n’estan fent mascaretes de manera desinteressada. “La situació és molt complicada, però les crisis com aquesta permeten mostrar el millor de cadascun de nosaltres”, diu, agraïda, la directora del centre, Carme Solà.
Un sol equipament d’emergència
Si bé l’escassedat de material de protecció és general, a totes les residències de gent gran sí que es disposa d’un equip d’emergència facilitat per la Generalitat. El lot el formen unes ulleres, una mascareta, una bata i uns guants de més rendiment que els normals, però que tenen una vida útil de dos dies d’ús i prou. Si en un centre es donés un positiu de Covid-19, el protocol aleshores preveu enviar-hi ràpidament més equips d’aquesta mena, entre altres mesures.