la crònica
Avui, tronada
«La funció principal d'un cartell és anunciar alguna cosa. Per tant, si la controvèrsia i la divisió d'opinions ajuden a recordar que Sant Pere ja s'acosta, com a mínim, aquesta funció la farà bé»
Reus celebra avui la declaració de la seva festa major de Sant Pere com a festa patrimonial d'interès nacional. I ho farà, aquesta tarda, fent petar la tronada, probablement l'element més emblemàtic de la festa i el que més s'estimen els reusencs.
Justament, aquesta mateixa setmana s'ha conegut el cartell anunciador de la festa major d'enguany, un treball fet per estudiants d'arquitectura dirigits per un nom tan il·lustre com el de Benedetta Tagliabue. Un cartell del qual el filòsof Octavi Fullat, que és fill d'Alforja, deia l'altre dia per Canal Reus TV: «És una obra que em repugna», i va afegir-hi: «El llençaria a les escombraries.» En definitiva, el cartell «que se'l quedi qui vulgui», deia Octavi Fullat, i hi afegia: «Que a la meva edat ja només puc ser sincer.» Va quedar dit així, i entre la molta gent que l'escoltava als estudis televisius va planar una certa sensació d'alleujament perquè un savi havia dit el que tothom més o menys pensava però no s'atrevia a dir massa obertament per allò que entendre d'art és molt complicat i «a veure si ho critico i passo per ignorant!», més encara quan l'obra està signada per un nom reconegut. L'alleujament venia perquè la contundent opinió sobre el cartell venia d'un savi que, just ahir divendres, presentava un llibre sobre la bellesa.
Fullat obria en públic un debat que, fins aleshores, es mantenia en converses privades entre persones que ja havien conegut el cartell de la festa major. La funció principal d'un cartell és anunciar alguna cosa. Per tant, si la controvèrsia i la divisió d'opinions ajuda a recordar que Sant Pere ja s'acosta, convindran amb mi que, com a mínim, aquesta funció la farà bé.
L'altre gran debat és el del vestit nou de la Vitxeta, la geganta potser més coneguda de les que té la ciutat de Reus. Quan es va saber que el color dominant seria el rosa, algú ja va esbufegar un «ai, ai, ai...» de sincer patiment. «Els experiments, amb gasosa, però a la Vitxeta que no ens la toquin»... Però no. Sembla que el nou vestit de la Vitxeta no desagrada, i que la justificació que la tela utilitzada és un invent de Fortuny Madrazo, fill de Marià Fortuny, és un valor afegit i no una excusa per justificar un mal pas amb la Vitxeta de protagonista.
Fer canvis en elements tan importants a l'hora de definir la identitat col·lectiva d'una ciutat com la seva festa major i el seu seguici té els seus riscos. De cartells polèmics ja hi ha una certa tradició a Reus. Però canviar el vestit a un gegant cal reconèixer que és una decisió valenta que, per sort, sembla que ha sortit bé.
Total, que enmig de la crisi a Reus ja fa uns quants dies que es respira ambient previ de festa major. Hem tingut un hivern llarg i plujós i un té la sensació que hi ha més ganes que mai de festa major, més merescuda que mai. Per això, la tronada d'aquesta tarda potser podrà servir per espantar els mals esperits que ronden des de fa mesos. Benvinguda sigui.