Per quedar-se a casa

“Som molt afortunats de poder sortir a passejar entre les vinyes, que no s’aturen i s’hi han d’anar fent els tractaments fitosanitaris. La vida social s’ha aturat completament i hem perdut amics pel camí. Això ens entristeix, però també ens fa molt conscients de la necessitat de protegir-nos, sobretot els que ja tenim una edat. El 22 de març va néixer una neta i no l’hem pogut anar a conèixer. Sort en tenim, de les videotrucades. Tenim ganes de tornar a la normalitat, però sabem que la incertesa durarà mesos.”

“Com tots els que tenim canalla a càrrec, estem patint una mica. Tenim una nena de 6 anys i bessons de 17 mesos. Diria que mai no havia tingut tan poc temps per a mi mateixa. Combinar teletreball i totes les tasques relacionades amb les cures és molt complicat. A més, vivim en un pis amb un balconet molt petit que és del tot insuficient per a les seves necessitats. Sort que ja podem sortir una hora al dia. Ara, la dificultat és trobar aquesta hora diària entre setmana, perquè el meu home també teletreballa, i molt!”

“Nosaltres som una família amb tres fills, un d’ells un bebè. Molta gent ho passa fatal perquè porta molts dies sola, però jo estic molt ocupat i vaig servit d’aquesta necessitat que tenim tots de tocar, besar, abraçar, estimar... Estic fins als nassos de sentir dir a la gent que és a casa reflexionant. Ara no toca reflexionar, això que ens està passant és conseqüència de no haver reflexionat quan s’havia de fer. Ara hem d’aprofitar per descansar d’aquesta vida de bojos, amb aquest ritme que ens imposa el capitalisme. Ara veig la meva filla vuit hores més del que la veig normalment, aquest discurs l’he sentit molt poc. És quan això s’acabi que hauríem de reflexionar, però quan tornem a estar bé ens oblidarem de fer-ho.”

“Vivim unes setmanes amb molta feina. Ens hem hagut d’adaptar per continuar treballant, tant els que som presencialment a l’aeroport com els companys que ho estan fent des de casa, per poder garantir que l’aeroport de Girona-Costa Brava continuï estant operatiu totes vint-i-quatre hores i atendre tots els vols essencials que facin falta. N’hi ha pocs, però tenen un valor immens. És una situació molt complexa que no havíem viscut mai, però, pel que implica, també molt gratificant.”

“Ja fa un any i mig que estic escrivint una pel·lícula, un llargmetratge de ficció. De fet, ja estava acostumada a passar força temps a casa. De vegades, em costa concentrar-me, perquè les notícies són catastròfiques, però tinc ganes de tirar el projecte endavant. A més, és l’únic ingrés que tinc ara, i el lloguer s’ha de pagar cada mes, o sigui que he escrit gairebé tots els dies i, de tant en tant, he vist algunes pel·lícules. També he netejat molt; sembla una ximpleria, però és una activitat que em relaxa bastant.”