Per quedar-se a casa

“El confinament, per als que tenim fills, ha suposat un exercici intensiu de conciliació de la vida familiar i laboral. Intento simultaniejar les tasques parlamentàries i la docència a la universitat amb la sobrevinguda condició de professor a casa de dos nens de set i cinc anys i una nena de dos i mig, I constato mentre rellegeixo El petit príncep amb el Mateo que a la vida l’únic luxe veritable és el de les relacions humanes.”

“El confinament no m’ha aportat prou temps per estar amb la família ni poder pensar i projectar tot el que m’hauria agradat. El fet que des de la nostra fundació gestionem residències i serveis essencials per a persones discapacitades m’ha suposat molta dedicació professional i preses de decisió complexes. Satisfet, però, d’haver potenciat la tecnologia dins la dinàmica de treball de l’entitat. Això sí, un avantatge del confinament ha estat dinar cada dia amb tota la família. Uns migdies de luxe!”

“La rutina del confinament és molta feina a distància sigui per via del correu electrònic, de trucades telefòniques, de converses de Whatsapp i de videoconferències. També faig lectura de premsa i mitjans digitals. Disposo de molt de temps per llegir, seguir les xarxes socials i navegar per internet. Cal assegurar el contacte continu amb els dirigents i els càrrecs electes del partit, fer seguiment diari de la tasca dels governs i fer un esforç per mantenir actius els grups parlamentaris i els òrgans de partit.”

“Des del principi estic a casa sola amb una nena que farà cinc anys i un bebè d’un any perquè el seu pare és diputat i viu a Madrid. Des del primer dia fem teletreball i rutines marcades. Mentre la gran fa els deures, jo aprofito per treballar, tot i que algun cop he hagut de llevar-me a les quatre del matí per poder-me concentrar més. A la fira gairebé tots fem teletreball i les primeres setmanes vam dedicar-nos a moure esdeveniments per a l’últim semestre i ara estem en el tancament de l’any, l’auditoria comptable...”