Obligatòries però no suficients

La decisió del Ministeri de Sanitat de declarar obligatori l’ús de mascaretes al carrer sempre que no es pugui garantir una distància mínima de seguretat de dos metres –petició que havia demanat reiteradament el president de la Generalitat, Quim Torra– ha tornar a obrir el debat sobre si realment el seu ús generalitzat pot ser clau per garantir l’èxit del desconfinament i evitar rebrots. El fet que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) continuï recomanant el seu ús només per a persones malaltes i cuidadors, però no per a les persones sanes, i que el criteri de les mateixes autoritats sanitàries hagi anat variant al llarg del temps ha contribuït a generar un clima de confusió. Els ciutadans, a hores d’ara, el que tenen clar és que hi ha molts tipus de mascaretes i que no només es poden comprar a la farmàcia. Els supermercats ja les tenen en paquets als seus prestatges com un producte més de consum i qui més qui menys té un familiar o amic que sap d’algú que en fa de casolanes i ben boniques. Però fins a quin punt i quan són absolutament necessàries per evitar contagis?

La doctora Magda Campins, cap de medicina preventiva i epidemiologia de l’hospital Vall d’Hebron i membre de la junta del Col·legi de Metges de Barcelona, ho explica de forma molt clara basant-se en el comportament del virus SARS-CoV-2. “S’ha de tenir en compte que les gotes que s’emeten en estossegar o en parlar no recorren més d’un metre i mig i, per tant, si tothom guardés una distància de dos metres no caldria mascareta”, resumeix l’experta.

Ara bé, també se sap que molts pacients infectats no presenten simptomatologia i, per tant, la millor manera de protegir tothom “ en distància curtes” és que tothom faci servir mascareta. “Si poguéssim saber qui està infectat i qui no, no caldria la mascareta, però això ara per ara és impossible”, explica Campins.

La mascareta té, doncs, una funció de barrera per evitar que una persona que tingui el virus i no ho sàpiga pugui infectar una persona sana si no es guarda la preceptiva distància de seguretat. No té sentit, des d’aquest punt de vista, obligar a portar-la a l’aire lliure en espais on es pugui garantir que es mantindrà una distància de dos metres, perquè, hi insisteix Campins, “a l’aire lliure la possibilitat de contagi és molt baixa”.

I des d’aquest punt de vista, una de les mascaretes més senzilles – i en aquest grup entrarien des de les quirúrgiques fins a les casolanes– ja seria suficient per exercir aquesta funció protectora. En cap cas està justificat amb un punt de vista científic, segons Campins, la utilització de mascaretes més sofisticades com poden ser les FFP2 o les FFP3, “que són les que fan servir els professionals sanitaris quan han de fer intervencions, com intubar un malalt o proves a les vies respiratòries, que generen aerosols”. En aquest sentit, considera que la iniciativa de la comunitat de Madrid de repartir mascaretes FFP2 “està totalment fora de lloc i no té cap justificació científica”.

El doctor Joaquim López-Contreras, cap clínic de malalties infeccioses de l’hospital Sant Pau, justifica la falta d’un criteri unànime per part de les autoritats sanitàries pel fet que fins ara, tot i que hi ha qui afirma que l’ús de mascareta pot reduir la propagació del virus del 80%, “encara no hi ha estudis que demostrin que el que estem fent és eficaç”. De totes formes, López-Contreras creu que “és molt probable que les persones asimptomàtiques, si fan servir mascaretes, infectin menys amb les seves microgotetes algú que tinguin davant”. I pel que fa al tipus de mascareta, tampoc és partidari de buscar les més sofisticada. “Tenint en compte que la utilitat no és protegir-nos sinó ser solidaris i protegir als altres perquè així ens protegim tots, sembla que les de tela també poden fer aquesta funció, tot i que els estudis que s’han fet en aquest sentit no són encara fiables.”

Malgrat l’opinió dels experts, i per contribuir a la confusió general, ahir mateix, només un dia després de l’anunci del ministeri, algunes empreses ja van començar a fer publicitat de les mascaretes FFP2 i FFP3, que són bastant més cares que les de tela – poden costar entre 5,80 i 7 euros depenent de la marca quan les quirúrgiques valen 0,76 euros per unitat a les farmàcies i alguns supermercats venen un paquet de deu per sis euros–. La multinacional Dräger va fer públic un comunicat en què textualment afirmava, contradient tots els criteris científics, que “l’FFP2 i l’FFP3, sense vàlvula d’exhalació, perquè a través d’aquesta sí que existeix la possibilitat de contagi, són les recomanables davant el coronavirus perquè eviten contagiar i també contagiar-se”.

Amb tot, tots els experts consultats coincideixen que les mascaretes no són la solució per evitar els contagis, sinó únicament una mesura complementària. “En cap cas hem de relaxar la resta de mesures, cal continuar respectant les distàncies de dos mestres i també les mesures higièniques“, adverteix López-Contreras.

La responsable del Centre d’Informació del Medicament del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, Maria Perelló, insisteix també en la importància de fer un bon ús de la mascareta. “És molt important la manipulació que li donem i seguir els consells d’ús.” Des d’aquest punt de vista, si es cuiden bé fins i tot les mascaretes d’un sol ús es poden reutilitzar. “El que cal és fer un ús responsable, si una persona surt un moment a comprar i veu que no està humida ni té danys la pot guardar i fer-la servir una altra vegada”, opina Perelló.

Tot i que López-Contreras adverteix que els hospitals no van sobrats de material de protecció i que pel que fa a mascaretes no tenen reserva per a sis mesos com els agradaria, Perelló no veu risc ara per ara que hi hagi problemes d’estoc a les farmàcies.

El departament de Salut va començar a repartir 14 milions de mascaretes el 20 d’abril. Les primeres mascaretes es va donar gratuïtament amb la targeta sanitària i ara les farmàcies, des del passat 11 de maig, ja poden dispensar fins a dues mascaretes per persona cada setmana. “N’hi ha, però insistim que cal fer-ne un ús responsable”, matisa Perelló.

De totes formes, les mascaretes no només es poden comprar a les farmàcies. Ara se n’ofereixen a tot arreu, també per Amazon. El que sí que cal tenir en compte, segons aconsella Perelló, “és que a l’etiqueta ha de constar el certificat on ha d’especificar-se quina normativa compleix la mascareta”. I en el cas de les més senzilles, com les casolanes o les higièniques, “entendre que tenen una funció de barrera i, per tant, que ningú els pot atorgar propietats que no tenen”.

En aquest sentit, l’Organització de Consumidors i Usuraris (OCU), que també ha demanat al govern espanyol que un cop aprovada l’obligatorietat fixi un preu màxim per cada tipus de mascareta, ja ha denunciat que hi ha alguns models que s’estan venent per internet que no reuneixen les mesures de seguretat que anuncien.