«Hi ha poca gent que s'hi dediqui»

–«La vaig descobrir de la mà de la meva professora suïssa i vaig adquirir ràpidament els coneixements. Em va motivar saber que la seva aplicació és dificultosa i no hi ha gaire gent que s'hi dediqui, quan el que es treballen són peces de grans dimensions. A Vimbodí hi ha un vidrier que fa vidre bufat i jo mateixa he realitzat una altra tècnica de fusió del vidre.»

–«Sí, del tot. Vaig començar fent peces grans per a casa meva, com la claraboia de l'escala, i posteriorment he anat ampliant el ventall i les possibilitats. El primer vitrall de grans proporcions que vaig fer va ser el rosetó per a l'església de la Guàrdia dels Prats. El fet de dedicar-m'hi professionalment em va venir una mica rodat, perquè el meu marit és constructor i fa restauracions a esglésies. Alguns coneixements pel que fa a la part d'arquitectura que requereix aquesta tècnica, els he adquirit gràcies a aquesta coincidència, tot i que també has de tenir nocions bàsiques de dibuix. M'he anat formant en funció de les necessitats i de les meves pròpies aspiracions fins perfeccionar la tècnica. Cada any acudeixo a Alemanya a una trobada d'especialistes de tot el món on intercanviem experiències i és quan aprofito per adquirir material de bona qualitat.»

–«El meu objectiu és donar-lo a conèixer a la Conca, que sigui un referent a la comarca. Que la gent gaudeixi de l'art Tiffany en espais públics, com ara a l'ermita de la Santíssima Trinitat de l'Espluga, on fa poc he col·locat quatre vitralls; en una finestra de l'edifici de l'ajuntament espluguí i en d'altres espais, com ara l'església de Santa Maria i de Sant Miquel de Montblanc o a la de Solivella, a on n'hi han nou vitralls. El més usual en vidrieria artística, és l'emplomat. En art Tiffany són coneguts els llums realitzats amb aquesta tècnica que, personalment, trobo més polida. Pel que fa a les peces que van a l'exterior no necessiten manteniment com amb l'emplomat, que es degraden amb l'intempèrie.»
–

–«L'emplomat és a base de diverses capes de vidre al qual apliques pintures de color. En canvi l'art Tiffany és més pur, treballes amb vidres de color que uneixes amb estany al forn. Les composicions multicolors i els dissenys es poden apreciar per les dues cares del vitrall, tant l'exterior com la interior.».

–«Més laboriós i exigent. Abans de començar el projecte, em documento per saber quin tipus de disseny he de realitzar, tenint en compte el lloc i l'entorn on s'ha d'ubicar l'obra. A partir d'aquí es quan entra en joc la part més creativa, amb el contrast de vidres que presenten diferents textures i acabats. Faig l'esbós en paper que duplico a cartró, per treure el patró que em serveix de plantilla per tallar les peces i fer la composició de vidre. Després d'unir-les amb cinta adhesiva de coure, es segellen amb estany que es fa líquid amb l'ajuda d'un soldador. La dificultat depèn de la grandària del mural i del nombre de peces; en un encàrrec vaig arribar a emprar-ne unes 2.200.»