TELEVISIÓ

Un canvi de funcionament, que ha portat també a parar atenció a temes que no tenien prou arrelament mediàtic, com ara la ciència –“els periodistes encara considerem que hem de ser de lletres”, diu Lídia Heredia–, ha fet canviar la visió que es pot tenir de la televisió, en concret de la pública. “La rapidesa de reflexos en una situació dura t’ensenya que pots donar respostes ràpides que han de ser efectives. Si això que hem après ho sabem aplicar quan tot es normalitzi serà positiu per al futur”, diu el director de TV3, Vicent Sanchis. També veu que poden haver vingut per quedar-se “els nous sistemes de treball directe en què amb menys gent hem aconseguit accelerar la feina; segurament els incorporarem a la nostra manera de treballar”. Sanchis opina que el paper de la televisió pública s’ha reivindicat. “La situació de competència amb les privades diluïa la nostra identitat, però amb aquesta crisi la televisió pública ha demostrat que està al cent per cent al servei del públic, i és així com crec que continuarà sent.”

Per la directora de l’informatiu de TV3 Els matins, Lídia Heredia, la crisi ha portat de positiu que es valori l’ofici periodístic. “Hi ha hagut molts moments en què, en aquesta crisi, la capacitat del periodista, fos de televisió o d’altres mitjans, ha estat molt limitada. Hem tingut filtres de tota mena donada la circumstància; per això s’ha revalorat l’ofici.” Les distàncies, les comunicacions telemàtiques, els comunicats duplicats, contradictoris i a totes hores han fet bona la idea que el periodista ha de ser al lloc. “La crisi ens recorda que els periodistes hem d’anar als llocs i que les coses s’han de veure. Aquesta crisi dona valor a la nostra feina.”

Heredia també creu que quedarà per al futur la presència de la informació sobre la ciència als mitjans de comunicació. “Ha quedat palès el poc tractament que hi havia fins ara sobre la ciència, crec que això canviarà.”