Mosses pioneres

Esther Vinyes ho tenia molt clar: “Quan vaig veure dones a la Guàrdia Urbana de Barcelona, vaig trucar al Palau de la Generalitat i vaig preguntar: «Ja accepten dones als Mossos d’Esquadra?» I em van contestar: «Nooo.» I en passar un temps, trucava i tornava a trucar, segur que pensaven que era una rara i una pesada”, comenta rient. I ho va aconseguir ara fa 35 anys! Vinyes, amb 26 anys, i Victòria Burguès, amb 22, formen part del grup de 43 dones que van passar unes oposicions i durant nou mesos van ser instruïdes en una gèlida escola de policia a Mollet del Vallès per ser el 1986 les primeres mosses del cos de la policia catalana. Eren la segona promoció de la policia d’una Generalitat de Catalunya acabada de recuperar i amb poques competències. “Ens feia molta il·lusió, tot i que el cos no estava preparat per a les dones”, explica Burguès. Tot i les dificultats i el masclisme enganxat a la societat, totes dues repetirien l’experiència. “Ens volem jubilar al cos”, manifesta amb fermesa Vinyes.

Són mosses pioneres, en el cos i en el servei. Des del 1996 Vinyes i Burguès estan a la unitat de protecció i tutela de les víctimes de violència de gènere i agressions sexuals, impulsada per la fiscalia del TSJC i el Departament d’Interior deu anys abans que s’aprovés la llei contra la violència masclista a l’Estat espanyol. La seva tasca principal –compartida durant anys amb el caporal David Miracle i les mosses Àngels i Cristina– és acompanyar víctimes a judicis a l’Audiència de Barcelona. “Al principi, hi havia jutges que ens feien fora de la sala, no ens reconeixien; i ara és tot al contrari, la secció 22 fins i tot ens fa oficis per acompanyar víctimes i també testimonis”, relata Vinyes, que tot i veure experiències molt dures, sosté que és “una feina molt gratificant, i les persones t’ho agraeixen molt”.

Els inicis com a mosses tampoc van ser gens fàcils. Burguès recorda el primer uniforme de policia horrorós i gens pràctic per a les dones. Una faldilla pantaló, unes sabates amb mig taló i un cinturó que no parava de moure’s i les manilles sempre queien. “Quan havies de córrer, t’havies d’agafar la gorra i el cinturó alhora”, recorden fent el gest.

La primera feina de Burguès va ser custodiar el Palau de la Generalitat. Allà, havien d’anar ben maques, amb mitges i passar fred. No va ser fins a la següent promoció, tres anys després, que ja es va incloure el pantaló a l’uniforme de les dones. En aquelles primeres vigilàncies mai se’ls permetia estar dues mosses juntes, sempre havia de ser un binomi mixt. “Un dia vam anar dues agents a fer una volta per la plaça Sant Jaume i uns avis ens van dir: «Què sou? Hostesses?» Ens vam enfadar tant que els vam dur cap a l’entrada del Palau de la Generalitat per demostrar-los que érem agents dels Mossos d’Esquadra!”, relata Burguès, que després va anar a la unitat de jocs i espectacles, i a menors. I com força companys del cos va patrullar hores i hores per enxampar els delinqüents Brito i Picatoste, que van fugir de la presó i van ferir greument dos agents, un d’ells en pràctiques, i van matar un noi a Collserola.

En els primers anys de mossa, Esther Vinyes era a la unitat d’incidències, on podien enviar-los a la Fira de Tàrrega o als focs de Montserrat. I quan es va quedar embarassada als 32 anys de la primera dels seus quatre fills, la Cristina, li van demanar un certificat mèdic. “El metge, sorprès, em va preguntar on treballava”, recorda. I des que van vestides de paisà una pregunta que els fan sovint és: “També porteu armes?” Vinyes i Burguès se’n fan creus i manifesten que aquesta obvietat no es pregunta als seus companys homes. I l’heu fet servir algun cop, l’arma? “No”, contesten totes dues. “Desenfundar sí, i et puja l’adrenalina... En operacions d’investigacions d’assassinat, tot és molt visceral, i el sospitós mai acostuma a confessar”, explica Burguès.

El primer judici de Vinyes va ser un cas colpidor. Eren dues nenes, violades pel pare, Joaquín García de Beas, i un amic. El Suprem va ordenar repetir el judici, a l’Audiència de Barcelona el 1999, perquè les menors havien declarat protegides darrere una mampara, i l’alt tribunal va admetre que era una indefensió al pare.“Vaig preguntar a la nena més gran, que devia tenir onze anys, si es recordava de mi, i em va dir: «Sí, i em vas dir que no hauria de tornar mai més aquí»”, rememora. El pare va ser condemnat a 36 anys de presó. Han escoltat vivències cruels i a totes les classes socials, inclòs d’advocades i metgesses víctimes, sempre agraïdes amb el seu suport i acompanyament.

De les 43 primeres mosses, només Teresa Laplana ha ascendit fins a intendenta. Vinyes i Burguès declaren, però, que els Mossos “és el cos policial on les dones estan més ben considerades”, i ara són a tots els grups. Actualment, a la policia catalana hi ha un 21% de dones, que puja al 23% si només es compten agents. A la policia espanyola i a la Guàrdia Urbana de Barcelona, que l’any 1979 van començar a admetre dones, ara en tenen un 14 i un 11%, respectivament.