Pescant ‘Paramisgurnus’

Aningú ha d’estranyar que un peix que es coneix amb el nom de Paramisgurnus dabrayanus sigui qualsevol cosa menys una espècie autòctona d’aquest país. El més segur és que per a la majoria de lectors aquest sigui el primer cop i l’últim que en sentin a parlar. Es tracta d’un animal d’aigua dolça que arriba als vint centímetres, amb una forma allargassada que anguileja, i que és apreciat per fornir la fauna de peixeres i petits aquaris domèstics. I ja se sap, les peixeres fan gràcia durant un temps fins que fa mandra mantenir l’aigua, o algun peixet es mor i traumatitza la canalla, i aleshores es desmunta l’invent i els peixos encara vius van claveguera avall o, els mes afortunats, en el cas de la ciutat de Barcelona, troben refugi al pantà del lloc de Vallvidrera.

Efectivament, Barcelona té un pantà que coneix molt poca gent i que, vist l’és que en fa molta gent, més que un embassament es pot dir que és una peixera gegant, amb capacitat per a 18.000 metres cúbics d’aigua i habitada per una fauna autòctona, entre la qual destaca la reineta de varietat blava, però també, i sobretot, per una fauna sobrevinguda, com el cridaner peixet de color vermell o ataronjat, el carpí, un dels habituals d’aquaris o estancs d’aigua, i l’innombrable Paramisgurnus dabrayanus, aquesta diminuta anguila que és tan estrangera que procedeix del centre de la Xina. La pregunta òbvia que sobrevé i que cal resoldre és com ha arribat aquest animal de tan lluny fins aquí, i la resposta, segons els expert, és molt senzilla. El Paramisgurnus és un animal molt similar a un altre que és molt utilitzat en les peixeres i, per error, n’han entrat a territori de l’Estat espanyol. De les peixeres a l’embassament de Vallvidrera només hi ha una petita excursió en tren o cotxe i vinga, a nedar lliurement. El problema d’aquests animals, considerats fauna invasora, no és que nedin dins el pantà, sinó que s’escapin aigües avall, per la riera de Vallvidera, i alterin l’equilibri ecològic amb la resta d’espècies d’aquest curs fluvial que desemboca al riu Llobregat.

És per aquest motiu que tècnics de diverses administracions i empreses especialitzades estan procedint a la pesca d’aquests peixos amb una tècnica singular que consisteix a utilitzar descàrregues elèctriques per atordir els peixos que hi ha a l’embassament i poder fer la tria corresponent. Per dur a terme la pesca amb el màxim de facilitats aquest dilluns va començar l’operació de buidatge de l’embassament, on ara per ara hi ha emmagatzemats vora 8.000 metres cúbics d’aigua.

Si tot va bé i no plou gaire, el pantà quedarà sec d’aquí a una setmana i aleshores es podrà procedir a la pesca dels peixos. Pescats o capturats, perquè per evitar que se n’escapin riu avall els tècnics han posat dues xarxes al primers trams de la riera, on han de quedar atrapat els exemplars més aventurers. No tenen escapatòria.