Un any de l’incendi de Ribera d’Ebre: els grans reptes s’aparquen i noves amenaces neguitegen el territori
Els models de desenvolupament i gestió forestal que vol el món rural confronten amb la liberalització de les renovables
Si d’alguna cosa va servir el devastador incendi de la Ribera d’Ebre, les Garrigues i el Segrià fa un any, va ser per avivar el debat sobre el model de país que ha despoblat les zones rurals i ha deixat milers d’hectàrees de cultiu abandonades. Les promeses per millorar comunicacions i infraestructures a territoris com l’Ebre, i sobretot la gestió dels paisatges vius amb una revaloració de la pagesia, no s’han desplegat com es preveia. De programes governamentals com ’País Viu, País d’Oportunitats’ n’han sorgit encara més reptes que els Departaments no concreten. Per això, els alcaldes reclamen ser agents actius de polítiques que afecten el territori com, per exemple, el nou model d’implantació de renovables, que reben com una nova amenaça.
El debat per un nou model de país i desenvolupament rural que l’incendi va portar a primera línia s’ha esmorteït amb el pas dels mesos. “Era dels que pensava que serviria per canviar mentalitats i fer canvis però vist l’any que portem, seguim absolutament igual, o pitjor”, denuncia Joan Juncà, alcalde de la Torre de l’Espanyol. Per Juncà, les normatives i lleis impulsades pel Govern en l’últim any “són de tot menys favorables al desenvolupament rural”. En posa d’exemple l’Agència de la Natura o la liberalització del sector d’energies renovables, que s’han tirat endavant “sense comptar amb el territori”. “Tornem a estar amenaçats i allò que no va aconseguir l’incendi, apartar els pagesos, potser ho aconseguiran les plaques i els molins”, insisteix.
Oportunitats consensuades
Els alcaldes de la Ribera d’Ebre, però també els de la veïna Terra Alta, es van posar a treballar de seguida sobre què calia per frenar el despoblament i l’envelliment dels pobles, i per retenir el talent i el jovent. Es va fer de pressa i amb un consens que no sempre és fàcil d’assolir. Les peticions són concretes i clares: fibra òptica de qualitat “fins al racó més inhòspit del país”, i carreteres i transports dignes. El confinament ha posat a prova que viure i teletreballar als pobles petits és possible, però, ara mateix, ho és amb molts problemes i limitacions. “És un puntal bàsic per aturar el despoblament”, insisteix Juncà.
I el mateix clam es repeteix comarca per comarca, com també l’aposta per un model agrícola que incentivi el relleu generacional, faci valer el producte i dignifiqui el sector perquè sigui una sortida professional més. Per aconseguir-ho, diuen els alcaldes, cal la implicació de tota la societat. L’agricultura Km 0 i el producte de proximitat “ha d’arribar a la consciència de cadascú”, diuen. “Si volem menjar producte no estacional tot l’any, enfonsem l’agricultura del país. Si mengem producte estacional i fet aquí, moltes més explotacions seran viables, podrem créixer i crear llocs de treball als pobles petits”, reivindica l’alcalde de la Torre.
I en aquesta lluita per un model de prosperitat rural s’hi suma també la plataforma civil Rebrotem, disposada a arremangar-se per fer asseure administracions, entitats, experts i territori, i aconseguir que el repte es concreti en polítiques i fets. És un dels grans projectes que Rebrotem té entre mans mentre resol la feina pendent que la crisi de la Covid-19 ha endarrerit: el repartiment de recompenses als mecenes solidaris o l’organització d’altres accions per seguir recaptant fons per als pagesos, com un gran concert a Flix que podria fer-se a la tardor.
“Volem parlar del model de territori que volem i de com revertir el sector agrari, que va malament. Creiem que és una oportunitat per fer rebrotar la terra ”, defensa Roger Heredia, portaveu de Rebrotem. “La gent que fa un producte excel·lent en aquest territori, ha de poder fer-ho en condicions econòmiques i amb viabilitat. La Covid ens ha acostumat al consum de proximitat i és això el que hem d’aconseguir”, assegura.
Ajuts “minsos”
Lluny del debat, Rebrotem i els ajuntaments també estan fent mans i mànigues per complementar els ajuts “escassos” que han arribat de les administracions per pal·liar els danys del foc i que es redueixen a les subvencions de Treball (1,6 milions per contractacions i oferta formativa) i d’Agricultura (amb un pla de mesures urgents d’11,5 milions). “La resta del Govern està desaparegut”, lamenta l’alcalde de la Torre de l’Espanyol. Els ajuts directes als agricultors (274.674 euros) tampoc no han estat exempts de polèmica perquè anaven vinculats a la contractació d’una assegurança de cinc anys.
A partir d’aquí, consistoris i plataforma han engegat la maquinària per augmentar aquest suport econòmic i que els pagesos i propietaris no abandonin les finques. D’una banda, l’Ajuntament de Flix es farà càrrec del cost de les assegurances dels agricultors que han sol·licitat l’ajut d’Agricultura. Compten amb 15.000 euros recaptats en la caixa solidària de resistència. A la Torre de l’Espanyol preparen per a l’any que ve una línia d’ajuts a tots els agricultors que s’animin a transformar les finques de secà en finques de regadiu. Es donaran entre 100 i 150 euros per hectàrea. I finalment, Rebrotem repartirà 112.112 euros que es van recaptar amb la campanya solidària de mecenatge l’estiu passat.
“S’ajudarà a tothom de forma lineal i proporcional perquè amb les assegurances no hagin de fer un esforç addicional i assumir íntegrament aquest cost. Evidentment mai no n’hi haurà prou, sobretot per qui ha vist la seva explotació devastada per un incendi i té dos, tres o quatre anys d’incertesa i sense retorn econòmic”, assenyala l’alcalde de Flix, Francesc Barbero.
Promeses esfumades
La principal crítica que fan els alcaldes a les administracions és que “pequessin” de prometre més del que podien abastar i que, un any després, el suport que van transmetre als afectats s’hagi convertit en decepció i empipament. L’alcalde de Bovera, Òscar Acero, reconeix que se senten “desemparats i indignats”. Assegura que Agricultura i Presidència “s’han dedicat a vendre fum” i insisteix que tant la consellera Jordà com el president Torra acceptin la invitació de visitar el poble.
