L’homenatge pendent

En una època en què sembla que el principal objectiu dels viatges sigui fer-se fotos per penjar-les a les xarxes socials, és d’agrair l’existència de persones com l’Ernest Costa, un home que, en lloc de consumir paisatges com qui es menja un Big Mac, els mastega lentament per assaborir-los, els observa, s’hi submergeix, parla amb la seva gent, n’aprèn la història menuda i, finalment, ho fixa en llibres, sèries fotogràfiques, cròniques periodístiques, programes de ràdio i documentals audiovisuals. De l’immens llegat que Ernest Costa Savoia (nascut a Bescanó el 1940 i establert des de fa anys a Fontcoberta) ha acumulat durant dècades movent-se pels Països Catalans, el museu Darder de Banyoles n’ofereix una selecció a l’exposició Ernest Costa, notari del territori, inaugurada dijous i que es podrà visitar fins a mitjan desembre. Comparable a una antològica d’un pintor o d’un escultor, esdevé l’homenatge que Catalunya deu a un home gràcies al qual s’ha documentat i conservat per a la posteritat una bona part del nostre patrimoni etnogràfic.

El comissari del muntatge és el naturalista banyolí Josep Maria Massip –un gran amic seu– però la tria del que s’hi mostra es deu sobretot al mateix Costa. El visitant hi troba materials recollits per ell, algunes de les seves aportacions bibliogràfiques i periodístiques, guions radiofònics o uns audiovisuals, juntament amb llibretes d’apunts i dibuixos, càmeres, imatges d’homes i dones que han estat les seves fonts d’informació i fins i tot unes botes gastades, exhaustes, mostrades com a metàfora dels quilòmetres caminats. Al costat de les peces hi podem llegir reflexions de Costa. Per exemple, juntament amb les botes esmentades i uns llibres de consulta, cita el geògraf Pau Vila quan aconsella que el coneixement del territori l’hem de fer amb els peus i també amb el cap; i acompanyant un tros de suro i un tap de cava, explica l’existència de tantes alzines sureres per les necessitats de la indústria de l’escumós. En parlar amb aquest diari, Costa posa l’accent en el reconeixement que vol retre a les persones –“gent anònima, senzilla, algunes ni sabien llegir i escriure”– que li han facilitat les dades amb què ha bastit els seus treballs.

En la inauguració de l’exposició –muntada per l’Ajuntament a partir d’una proposta del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles– el regidor de Cultura, Miquel Cuenca, a part d’elogiar el tarannà de l’homenatjat, va presentar-lo no pas com una figura romàntica sinó com a un model plenament vigent i un exemple per al futur, ja que Costa –va dir– és el paradigma de la manera com cal acostar-se al territori en uns temps en què la seva gestió ha de ser sostenible i respectuosa.

De manera paral·lela a l’exposició, el museu Darder organitzarà activitats complementàries que s’anunciaran pròximament.