L’Església ha posat al seu nom 3.722 finques
Justícia obre una oficina per mitjançar entre els bisbats i els que es creuen propietaris legals dels immobles
La majoria de propietats immatriculades són de Lleida
L’Església catòlica ha inscrit 3.722 immobles al seu nom sense cap títol que n’acredités la propietat en un període de 70 anys, des del 1946 i fins al 2015, segons consta als registres de la propietat. Ho ha fet emparant-se en una llei franquista vigent fins al 2015 que facultava els bisbes per acreditar la propietat dels béns immatriculats, com si fossin notaris. El Departament de Justícia, que ahir va explicar els fets, ha obert una Oficina de Mediació per resoldre els plets entre l’Església i els que es consideren legítims propietaris dels immobles, entre els quals hi ha Unió de Pagesos i l’Associació de Micropobles de Catalunya, que han reclamat molts d’aquests béns.
La majoria d’immatriculacions fetes són de centres de culte (50%), temples, ermites, cementiris, capelles, conjunts eclesiàstics i santuaris, i terrenys rústics (41%). La resta d’inscripcions són d’edificis (9%) com ara rectories, garatges o palaus. Lleida suma un 58% de les immatriculacions i agrupa les tres comarques més afectades: el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l’Alt Urgell. Els dos municipis amb més immatriculacions són el Pont de Suert (Alt Urgell) i Olesa de Bonesvalls (Alta Ribagorça).
Mossèn Antoni Matabosch, responsable econòmic de la diòcesi de Barcelona quan es van fer part de les immatriculacions, va assegurar ahir que la majoria de propietats “eren de l’Església de feia segles”, però no s’havien pogut inscriure al registre, com ara Santa Maria del Mar o l’església del Pi. L’arquebisbe d’Urgell va recordar que una llei prohibia des del segle XIX que l’Església posés propietats al seu nom.