Tragèdia sense disculpes
L’ONU demana una investigació independent mentre el president libanès apunta un possible atac exterior
Beirut acull avui una concentració per demanar la dimissió de tota l’elit política
Un Beirut de cares llargues on els conductors fan sonar el clàxon molt menys de l’habitual va saber ahir que Alexandra Najjar, un infant de 3 anys d’edat, era una de les darreres víctimes mortals provocades per una explosió per la qual tres dies després encara ningú ha emès cap disculpa. Segons un amic de la família, l’Alexandra estava jugant quan de sobte una porta projectada per l’onada expansiva la va immobilitzar contra la paret, deixant-la greument ferida. Les autoritats sanitàries compten 157 morts i s’espera que la xifra creixi.
Charles Michel, el cap del Consell Europeu –cos que representa els líders de la Unió Europea–, ha anunciat que visitarà avui la capital del Líban per reunir-se amb el president, Michel Aoun, i amb el president del Parlament, Nabih Berri, tots dos aferrats a la primera línia política des de fa tres dècades malgrat ser assenyalats com a símbol de la gestió corrupta i disfuncional de l’estat. En la trobada també hi haurà Hassan Diab, primer ministre d’un executiu de dubtosa independència que els qui mouen els fils del país van nomenar com a resposta a les protestes iniciades a finals del 2019.
Grups de voluntaris continuen patrullant amb escombres i bosses de runa per una ciutat coberta de vidres trencats en què la visita del president francès, Emmanuel Macron, ha engrandit la ja per si mateixa llarga ombra francesa al país del cedre –unes 60.000 persones han signat una petició perquè el Líban sigui un mandat francès durant la propera dècada.
El departament de Drets Humans de l’ONU se suma a les peticions d’una investigació independent al·legant que “les demandes de les víctimes perquè s’aclareixin responsabilitats han de ser ateses”. Alts càrrecs de la mateixa institució criden la comunitat internacional a fer un pas endavant per ajudar el Líban tant a curt com a llarg termini.
L’Organització Mundial de la Salut fa una crida a enviar uns 14 milions d’euros per cobrir necessitats d’emergència –la deflagració va destruir 17 contenidors amb equipament mèdic de l’agència– i Unicef comptabilitza que 80.000 de les 300.000 persones que s’han quedat sense sostre d’un dia per l’altre són infants.
Mentrestant, i amb les televisions libaneses retransmetent els primers funerals de les víctimes de l’explosió, el president Michel Aoun no descartava ahir que la negligència no fos l’únic motiu de la tragèdia: “Hi ha la possibilitat que hagi estat una interferència externa amb un coet o una bomba”, deia a la premsa local. El cap de Hezbol·là, Hassan Nasrallah –entitat política més forta al Líban–, desmentia poc després que el grup tingués res a veure amb els fets i advocava per una investigació en què participessin les autoritats libaneses, en lloc d’una de liderada únicament per actors internacionals.
Les forces de seguretat impedien ahir a un equip de rescat holandès –equipat amb gossos entrenats tant per trobar víctimes com per identificar explosius– que accedís a rastrejar el port, cosa que va aixecar alguns rumors mentre la dedicació de les autoritats policials a l’hora d’oferir una resposta per als ciutadans de Beirut està en qüestió: “Les forces de seguretat no estan fent res”, diu un jove libanès que demana no ser citat. “S’ha decretat l’estat d’emergència i l’exèrcit està al càrrec de gairebé tot durant dues setmanes. Però portem tot el dia treballant i cap dels aparells de l’estat hi està col·laborant. Només hi ha ciutadans ajudant altres ciutadans.”
El Líban continua desplaçant-se del xoc cap a la ràbia. S’espera que Beirut aculli avui una gran concentració amb persones vingudes d’arreu del país per exigir la renúncia de la classe política. “Protestarem contra els criminals que han assassinat els nostres éssers estimats i han destruït la nostra ciutat”, deia una convocatòria que corria ahir pels mateixos grups de comunicació instantània creats per organitzar les protestes libaneses que ja treien fum durant els últims deu mesos. A les xarxes socials, alguns ciutadans apel·laven a la violència després d’algunes nits en què dotzenes de manifestants antigovernamentals s’han enfrontat amb els cossos policials, que els atacaven amb gasos lacrimògens per dispersar-los. En l’àmbit institucional, el fins ara ambaixador del Líban a Jordània, Tracy Chamoun, ha dimitit del seu càrrec “en protesta per la negligència estatal, el robatori i la mentida. Tots haurien de plegar”.
LA XIFRA
Cops de sort
Un grup d’homes i dones seu i fuma narguil en una cantonada del barri cristià de Geitawi, a tocar d’un dels cinc hospitals que ha hagut de tancar pels danys de l’explosió, mentre els joves de la ciutat treballen per recuperar els carrers. Miren la televisió des de la terrassa d’un cafè despullat a través d’uns finestrals de vidre que ja no hi són i fan broma amb un estranger: “Què fas al Líban? Marxa, tu que pots.” A la pantalla hi retransmeten la roda de premsa en què Aoun revifa la teoria de l’atac exterior i les reaccions dels familiars d’algunes de les víctimes mortals, que posen el crit al cel dins d’esglésies plenes. “Has tingut sort”, diu l’encarregat del bar a un dels assistents: “Sempre vens a les sis del vespre i el dia de l’explosió no vas venir.” Però ell, diu, també en va tenir: “La segona explosió, la forta, va fer saltar totes les vidrieres del cafè. Però el de la primera ja ens havia fet sortir al carrer per veure què passava. Abans d’això, el local estava ple de gent.”