Els micropobles de Catalunya reclamen un Estatut propi per decidir el seu futur i per un equilibri territorial
Proposen lleis més transversals d’àmbit urbanístic, avantatges fiscals i representació en organismes públics
Els micropobles de Catalunya han elaborat un Estatut propi on proposen lleis més transversals en matèria urbanística, avantatges fiscals pels veïns i representació en organismes públics per decidir el seu futur i demanen al Parlament que se’l faci seu.
Volen aconseguir un equilibri territorial i això passa per millorar les comunicacions i serveis perquè sigui possible “despoblar unes zones superpoblades de Catalunya per repoblar-ne unes altres”, explica el president de l’Associació de Micropobles de Catalunya (AMC) i alcalde de Torrebesses (Segrià), Mario Urrea.
A Catalunya hi ha 320 micropobles que amb 80.000 habitants representen l’1,2% de la població catalana i ocupen el 35% del territori català.
Urrea defensa que els ciutadans dels micropobles han de tenir les mateixes oportunitats que els habitants de les grans ciutats. I per aconseguir-ho reconeix que “no es pot tractar igual els que som desiguals”.
És per això que una de les propostes “equilibradores” que recull l’Estatut dels Micropobles és una discriminació fiscal positiva per aquestes poblacions. Per exemple, afegeix, que els autònoms que s’hi vulguin instal·lar paguin una quota inferior que si viuen en una gran ciutat.
També reclamen canvis en matèria d’Urbanisme. “La llei no pot ser la mateixa per tots els territoris ja que en zones urbanes es protegeixen els espais verds i als micropobles hem de protegir la identitat del municipi”, explica.
“Calen unes lleis més transversals i més pensades en el món rural. No té cap sentit que les lleis urbanístiques siguin les mateixes per Barcelona que per un poble de 200 habitants”, coincideix l’alcalde de Riner (Solsonès), Joan Solà.
En matèria d’habitatge també s’hauria de treballar de manera diferent, defensa. “Per repoblar els micropobles cal millorar les comunicacions terrestres, canviar la llei d’Urbanisme per poder construir habitatges i millorar la xarxa d’Internet per poder treballar des de casa”, opina Solà.
Precisament les comunicacions són un dels principals esculls per frenar la despoblació i repoblar els micropobles. “Les comunicacions són bàsiques tant per a les famílies que ja hi són com les que podrien venir”, opina Solà.
Urrea coincideix que “sempre han estat un problema però ara aquestes mancances s’han agreujat amb la pandèmia ja que ha augmentat molt el teletreball i amb 10 megues no es pot teletreballar”, lamenta.
També cal millorar l’oferta cultural. “No cal tenir el TNC sinó oferir activitats culturals amb certa periodicitat perquè la gent no es trobi en un desert a partir de les cinc de la tarda”, explica Urrea.
Urrea lamenta que fa temps que demanen a la Generalitat un pas endavant per reconèixer l’especificitat dels micropobles i que ara Madrid ha engegat una campanya similar que anomenen Pueblos pequeños. Per l’AMC, però, no són pobles petits ja que compten amb moltes hectàrees i prefereixen el qualificatiu ‘micropobles’.
“Quan no és la pandèmia, és l’anunci d’eleccions però al setembre, quan passi el mes inhàbil de l’agost volem presentar l’Estatut dels Micropobles als grups polítics perquè el puguin dur al Parlament i fer-se’l seu”, explica Urrea.
L’AMC compta amb 174 associats i reclamen al Govern que traslladin l’Estatut que han elaborat al govern espanyol. “Ha de ser l’Estat que demani a la Unió Europea incentius fiscals, com passa a les Canàries, perquè els micropobles puguin competir en igualtat amb municipis més grans, explica el secretari de l’Ajuntament de Torrebesses, Cristian Cimadevilla.
Cimadevilla explica que es podrien aplicar per exemple avantatges fiscals en les cotitzacions a la seguretat social, les quotes d’autònoms o tipus minorats de l’impost de societats.
Lamenten que la Generalitat té moltes potestats sobre el planejament dels petits municipis i que a vegades els imposen “ser d’una manera diferent de com són o volen ser”.
“Amb l’Estatut es vol que els municipis puguin mantenir la seva identitat protegint quan calgui l’interès general. En definitiva, que els alcaldes dels micropobles tinguin més veu per decidir el futur del seu municipi”, explica Cimadevilla.
És per això que demanen també representació dels micropobles als principals organismes de la Generalitat, com ara a l’Agència Catalana de l’Aigua, el Servei d’Ocupació de Catalunya o a les Comissions d’Urbanisme; ja que representen el 35% del territori.
Cimadevilla explica la necessitat d’incorporar també enginyers tècnics agrícoles a les Comissions d’Urbanisme perquè “poden donar una visió no urbanita així com adonar-se de les necessitats de sector agrícola que un arquitecte urbà potser no veu”, afegeix.
Creix l’interès per la vida rural, arran del coronavirus
La crisi del coronavirus ha fet créixer l’interès per la vida rural, asseguren des de l’AMC. “La pandèmia ha demostrat que les grans aglomeracions no van massa bé per la salut i que és més fàcil controlar el virus en espais oberts i amb poca gent”, assegura Urrea.
El president de l’AMC assegura que mentre abans de la covid-19 els micropobles rebien una sol·licitud d’empadronament al mes, ara en reben gairebé una al dia.
Riner (Solsonès) per exemple tenia uns 270 habitants però en els últims dos mesos s’hi ha empadronat 5 famílies amb una vintena de membre que han fet créixer la població fins a gairebé les 300 persones.
“Els veïns de les ciutats s’han adonat amb la pandèmia dels privilegis de viure en un municipi petit, per la tranquil·litat, la natura i el benestar personal”, explica el seu alcalde.
A més, destaca, la importància d’aquest repoblament va més enllà de mantenir viu el poble ja que aquestes famílies tenen fills i permeten que l’escola rural es pugui mantenir.
