Record de Cambrils

La matinada del 18 d’agost de fa tres anys, unes hores més tard que uns gihadistes posessin fi a la vida de tretze persones a la Rambla de Barcelona i a la d’un jove a la Diagonal (i a la d’una dona, dies més tard, a causa de les ferides), a Cambrils es reproduïa la tragèdia. A quarts de dues un Audi A3 negre envestia un vehicle dels Mossos al carrer Jaume I. Al cap d’una estona, veient que el seu cotxe havia bolcat en la fugida, cinc terroristes en van baixar, fortament armats i proveïts del que semblaven explosius adherits als seus cossos. Van atacar la patrulla policial, però van ser abatuts en un intercanvi de trets. Un dels membres de la cèl·lula gihadista va apunyalar una vianant amb qui va topar mentre escapava. Set persones més havien resultat ferides per atropellament durant la persecució, i una d’elles, una dona de Saragossa, va morir al cap de poques hores a l’hospital Joan XXIII de Tarragona.

Cambrils recordava ahir l’horror, tot i que sense cap acte oficial ni cap cerimònia d’homenatge. L’estiu atípic i la necessitat de normalitzar la vida d’una vila molt orientada al turisme enmig del trasbals de la pandèmia van fer que la memòria dels atemptats passés de puntetes i només unes flors i unes quantes espelmes al memorial del Club Nàutic van fer de testimoni dels fets.

A diferència de Barcelona, on els atacs terroristes van deixar una ombra important en la memòria dels ciutadans, Cambrils, aparentment, s’ha refet abans del trauma. Almenys pel que fa als turistes, que ahir gaudien del temps i les platges de la Costa Daurada probablement sense pensar-hi gaire, en els moments tràgics de fa tres anys.

En la ment de molts cambrilencs, en canvi, sí que perduren les imatges i el xoc. Entre aquests, els qui reclamen més honor a les víctimes i retreuen que ni tan sols consta el nom de la dona morta en el memorial del Nàutic.

L’Ajuntament de Cambrils, encapçalat per l’alcaldessa Camí Mendoza, ha intentat preservar la memòria d’aquell 18 d’agost amb un mosaic al passeig Marítim i amb la conservació a l’arxiu municipal dels documents de dol i solidaritat que els ciutadans van fer de forma espontània.

Ara fa just un any, Mendoza declarava a aquest diari que encara quedaven pendents molts serrells en l’aclariment del cas. “El que cal –deia– és fer una comissió d’investigació perquè s’aclareixi tot”, i exigia esbrinar “si hi havia relació entre els serveis secrets espanyols i els responsables de l’atemptat”.

Aquests dies, l’Ajuntament ha difós un manifest per rememorar els fets i reiterar el “compromís de conservar la memòria i continuar treballant perquè no es tornin a repetir”. En el text afirma que també es treballarà “per combatre les causes de l’extremisme, especialment des del vessant social i educatiu, amb diversos programes comunitaris”. Es vol evitar que “els discursos de les ideologies de l’odi” trobin “cap espai ni cap vulnerabilitat on desenvolupar-se”, i que la diversitat “ens faci créixer cap a la llibertat”.

En la nota s’agraeix l’onada de solidaritat i el comportament exemplar dels ciutadans i visitants, i molt especialment dels comerciants i restauradors que van acollir les persones que eren al carrer en el moment de l’atac, i es dedica “un sentit record a les víctimes, familiars i amistats que encara pateixen les conseqüències d’aquell dia fatídic”. El manifest conclou: “Cambrils és ciutat de pau, d’acollida i de solidaritat. I ho continuarem sent.”