Jutjats més eficients
La nova oficina judicial, aprovada per una llei el 2003 per racionalitzar l’organització als jutjats, no s’ha completat a l’Estat, i a Catalunya s’executa amb dificultats per la falta de recursos
Se n’impulsen vuit de noves per al 2021
L’administració de justícia fa anys que necessita una forta sacsejada i inversió perquè les lleis en vigor –del segle XIX– que en sustenten l’organització s’adaptin als canvis socials i donin una resposta útil als ciutadans. Un problema afegit és que el govern català, com la resta de territoris que tenen les competències delegades, no pot executar canvis estructurals ni controls d’eficàcia dels funcionaris al seu càrrec –ho van intentar el 2017–, ja que el Ministeri de Justícia i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), dels quals depenen els cossos de jutges, lletrats de l’administració de justícia i fiscals, manen sobre l’organització.
“Es manté un model per a l’Estat i des de l’Estat, que aïlla i desconnecta”, sosté el secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia, Joan Abad. Per això, a voltes la sensació al Departament de Justícia és que les inversions i els esforços que es fan per als jutjats cauen en sac foradat. A banda, des de la Generalitat es demana la revisió a l’alça de les transferències per crear jutjats nous.
Una prova d’aquest desgavell és que la nova oficina judicial (NOJ), ideada per racionalitzar l’organització als jutjats i aprovada per la llei orgànica 19/2003 després d’un pacte d’estat per la justícia i un pla de modernització 2009-2012, encara no està implantada a les comunitats que tenen delegades les competències en matèria de justícia, però tampoc al territori que depèn del Ministeri de Justícia. La NOJ té serveis mancomunats per donar suport a l’activitat jurisdiccional de jutjats i tribunals. És a dir, els funcionaris de diversos jutjats treballen plegats i es reparteixen la feina per tal que el jutge es dediqui a fer judicis i sentències. L’objectiu és crear serveis àgils, eficaços, eficients i de qualitat, segons recull la llei. L’oficina està organitzada amb les anomenades unitats processals de suport i amb els serveis comuns processals, i els lletrats de l’administració de justícia en són els directors.
El secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia insisteix que mantenir el mapa judicial, fixat per la llei de demarcació i planta del 1988, però fonamentada en la del 1870, és “no seguir la lògica de la resta de l’administració”, i hi afegeix: “Apostaríem per una planta judicial municipal, on ara els jutjats de pau estan infrautilitzats.” Joan Abad també precisa: “Ara mana l’edifici judicial i el que necessitem és implantar la lògica del servei públic: situar el ciutadà al centre i no el jutge i l’edifici.”
Tot i la crítica, Abad sosté que el Departament de Justícia manté el repte de millorar els serveis que es donen als jutjats, com s’ha fet palès amb la pandèmia i la implantació de sistemes telemàtics a correcuita.
Pel que fa a la nova oficina judicial, Girona va ser el primer partit judicial on es va implantar, el 2012, de manera parcial, i fins al 2017 es van desenvolupar onze oficines, que donen servei a 58 òrgans judicials, i cinc més el 2018. L’any passat, la consellera de Justícia, Ester Capella, va demanar una anàlisi que esclarís per què “s’ha anat més a poc a poc” en la implantació de la NOJ, així com el grau d’eficàcia. Finalment, es va aprovar una nova proposta per impulsar set noves oficines aquest any i el vinent, que ara s’ha hagut de retocar per les restriccions sanitàries. Per exemple, l’oficina d’Igualada, prevista per al 2021, ha estat descartada.
Abad detalla que és una feina complexa implantar les NOJ: cal adaptar l’edifici judicial amb espais diàfans per treballar, que ja recullen els nous edificis, i, abans de fer canvis, un equip ajuda a posar al dia els jutjats, a més de donar formació específica als funcionaris.
Un repte per a l’any vinent és engegar l’oficina judicial en un partit judicial amb força volum com és l’Hospitalet de Llobregat. En el cas de Barcelona, serà dels darrers, tot i que ja té serveis comuns d’actuacions processals en l’àmbit civil i social, i en execució de sentències, en el penal i social. La previsió és tancar el 2021 amb gairebé la meitat dels partits judicials –n’hi ha 49 a Catalunya, que serveixen 663 jutjats– amb NOJ.
Prop de 6.900 judicis per videoconferència a l’estiu
El confinament va aturar els jutjats i va obligar a avançar la implantació d’iniciatives telemàtiques, algunes de les quals previstes però congelades per la crisi o pels pressupostos prorrogats. Les videoconferències, amb el sistema Webex, que permet celebrar judicis i declaracions amb múltiples connexions alhora, com ara des de les comissaries dels Mossos o des de les presons, han estat el gran salt tecnològic, amb una inversió de 131.000 euros de Justícia.
Precisament, el Departament de Justícia informava ahir que els jutjats catalans han celebrat 6.888 judicis a través de videoconferència entre el juliol i l’agost, que són el 19% del total dels programats per a aquests dos mesos, que han estat 36.000. Durant el juliol se’n van programar 35.331 i a l’agost, 588, i de videoconferències, 6.810 al juliol i 78 a l’agost. Per demarcacions, a Barcelona hi ha hagut 27.516 judicis programats, dels quals 4.373 (16%) han estat per videoconferència. A Girona n’hi ha hagut 3.027 i, d’aquests, 1.062 (35%) per teleconferència, que és el percentatge més alt de Catalunya. A Lleida han estat 1.544, dels quals 374 (24%) van ser telemàtics. A Tarragona, 3.265 i, d’aquests, 966 (30%) per videoconferència. I a les Terres de l’Ebre hi ha hagut 567 judicis, 113 de telemàtics (20%).
D’altra banda, aquest estiu la Guàrdia Urbana de Barcelona s’ha incorporat al sistema d’enviament d’atestats telemàtics als jutjats, iniciat pels Mossos el 2018.
