Moltes Mercès

Els residents al geriàtric Sant Patrici de Barcelona, que ocupa part d’un elegant edifici modernista de color verd amb façana a la Gran Via i darrere a l’interior d’illa dels jardins Sebastià Gasch, ahir van tenir un despertar del dia de la Mercè diferent de qualsevol altre. Una mica abans de les onze del matí, els bons còmics de la companyia de pallassos de Pep Callau i els Pepsicolen començaven a entretenir la mainada, que, acompanyats dels seus pares, havien acudit als jardins per assistir a l’espectacle Batibull festa, amb un escenari muntat just als peus de la terrassa exterior que la residència té a la part posterior de l’edifici. Els avis ho contemplaven amb un somriure de satisfacció i agraïment per poder gaudir sense sortir de casa d’un dels molts espectacles que la festa major de Barcelona ha distribuït aquest any per infinitat de racons de la ciutat.

Com que les coses dolentes sempre van acompanyades d’alguna cosa bona, la incidència del coronavirus en l’organització de les festes de la Mercè ha fet que aquest any l’Ajuntament sí que pugui presumir i afirmar que s’han acomplert els propòsits de fer una celebració descentralitzada, apropant-la als barris. Aquesta era una intenció que ja venia de lluny, com ho demostra que en anys anteriors s’havien organitzat activitats lúdiques a la llera del riu Besòs, o la consolidació de l’espai del castell de Montjuïc amb múltiples escenaris per a tots els gustos. Però aquest any la descentralització de la festa, encara que obligada, és una realitat constatable. Es pot dir que la festa major més estranya de Barcelona és una Mercè de Mercès, amb milers de ciutadans –com els del geriàtric Sant Patrici– contents de tenir l’espectacle a tocar de casa.

A prop i sense aglomeracions. Una de les característiques de la festa d’enguany és la celebració de totes les activitats en recintes tancats, o perimetrats, amb l’objectiu de poder controlar l’accés, per la limitació d’aforament. Ahir, per exemple, tots els que van voler entrar a veure l’espectacle dels pallassos Lola Mento, Pau Segalés i Sabanni que a quarts de dues es va dur a terme als jardins Tete Montoliu, van haver de fer una cua disciplinada i amb distància sanitària al carrer Rocafort. Els controladors de l’accés comprovaven que els assistents haguessin reservat l’entrada, els ruixaven les mans amb gel hidroalcohòlic i només aleshores, i sempre amb mascareta, els deixaven entrar. En aquest recinte, com en la resta on es fan activitats, es distribueix el públic en cadires disposades en petits grups per evitar aglomeracions. Amb una visió perfecta sobre l’espectacle.

La cua de Rocafort era la mateixa que a quarts de dotze del matí formaven els que pretenien accedir al recinte tancat del Moll de la Fusta, on van ballar gegants, capgrossos i bastoners. Tots els balls que s’havien de fer a la plaça Sant Jaume es van traslladar a aquest espai més ample i de fàcil control. L’espectacle es podia seguir, sense entrada, des de l’altre costat de la ronda Litoral, un punt elevat que permetia una visió franca i on es van congregar poc més de dues-centes persones. Veien l’escenari i veien també cadires buides, perquè al Moll de la Fusta, com en molts altres llocs d’espectacles, no tothom que havia reservat entrada hi va acabar anant. Això és el que va passar, per exemple, a l’escenari de la plaça Trobada, al barri de Roquetes, on els organitzadors van acabar permetent l’accés a persones que no havien reservat la plaça, amb el requisit previ d’identificar-se i deixar el número de telèfon.

Algunes cadires buides als espectacles i també carrers més buits del que és habitual en aquestes dates al centre de Barcelona. Era singular veure la plaça de la Mercè ahir al migdia sense cap escenari ni el bullici casteller que s’hi viu el dia gran de la festa. El fet que l’Ajuntament hagi decidit allunyar les celebracions del centre de la ciutat va motivar dijous la queixa habitual de les associacions de comerciants i restauració, que esperaven alguna alegria consumista aquests dies amb la vinguda de barcelonins al centre de Barcelona. Aquesta Mercè de Mercès, tan plena de pallassos, certament no els ha fet gaire gràcia.