Restauració i comerç, “tocats i enfonsats”
Bars, restaurants i establiments comercials, unànimes en rebutjar les noves mesures restrictives
Reclamen ajudes per poder fer front als pagaments
El Gremi de Restauració de Barcelona du la mesura als tribunals per aturar-la
El tancament de bars i restaurants va fer sortir ahir desenes de restauradors a la plaça de Sant Jaume, on, desesperats, van demanar a crits al govern que reconsideri la dràstica mesura de tancar-los. “Això enfonsarà Barcelona, destruirà el motor de l’economia catalana”, deia Roger Pallarols, director del Gremi de Restauradors de Barcelona, que ja ha confirmat que l’entitat durà als tribunals aquesta mesura.
El desassossec dels restauradors barcelonins que van sortir al carrer representava, de fet, tot el país. “Des del març la facturació s’ha reduït un 50% de mitjana, i això pot ser l’estocada definitiva per a molts locals”, deia Manuel Ángel Ortiz, president del Gremi d’Hostaleria de Castelldefels. A Girona, els hotelers i restauradors recordaven que tot just ara estaven recuperant els treballadors dels seus ERTO, però ara hauran de “tornar a incorporar-los”.
Foment del Treball va assegurar que la suspensió de l’activitat de bars i restaurants “agreuja” la crisi i podria “condemnar a la pobresa” centenars de treballadors i empresaris autònoms. La patronal, a través d’un comunicat, es va mostrar en contra d’aquestes mesures, que va considerar “desproporcionades”. Per fer front a la pandèmia, Foment reclama centrar-se en els “principals focus de contagi” i no en els centres de treball, que compleixen la normativa i actuen de manera “responsable”. CCOO, per la seva banda, va demanar al govern que si atura l’activitat de determinades empreses “ho compensi” per “trobar l’equilibri entre salut i socioeconomia”. “Calen ajuts”, diu CCOO, que també considera imprescindible un “reforç i coordinació” entre les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya i el SEPE “per garantir les prestacions a les persones treballadores que es veuran afectades”.
I les neveres plenes
Josep González, president de la patronal de les petites i mitjanes empreses de Catalunya (Pimec), va dir ahir que les mesures haurien d’haver estat “més graduals” per evitar les “dures conseqüències” que patirà el sector. I és que aquestes mesures, que es van filtrar dimarts a la nit per sorpresa i quan ningú les esperava, han enxampat bars i restaurants amb les neveres plenes. A més a més.
“Abans de prendre una mesura dràstica de tancament de l’activitat de restauració, una mesura que perjudiqui encara més la viabilitat econòmica de milers de famílies, i abans d’enfonsar la ciutat de Barcelona amb una mesura d’aquestes característiques, s’han de trobar alternatives”, reclamava el director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols. També l’Associació de Distribuïdors de Begudes i Alimentació a Catalunya (Adiscat) va advertir que “pot ser pitjor el remei que la malaltia”, i va recordar que no hi ha “cap estudi objectiu que demostri que l’hostaleria i la restauració siguin responsables de cap percentatge de contagi de Covid”, però que “el que sí que és segur és que la Covid serà la culpable de la mort de molts establiments, empreses de distribució i dels seus llocs de treball”.
El sector de restauració de Comertia no entén “la lògica de la decisió” i entén que “si l’objectiu d’aquestes mesures és reduir la mobilitat i el contacte social, s’haurien de prendre mesures en el transport públic o en la distància mínima al carrer, o en altres àmbits de més afluència de persones”.
Pèrdues milionàries
La Federació Catalana d’Associacions d’Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm) va xifrar ahir en 900 milions d’euros les pèrdues derivades del tancament de bars i restaurants. En un comunicat, l’associació estima que cada local afectat per aquesta inactivitat perdrà una mitjana de 2.000 euros per dia. Segons indica Fecasarm, la situació s’allargarà un mínim de quinze dies i afectarà un total de 30.000 locals a tot Catalunya. D’altra banda, l’organització indica que les noves restriccions impulsades pel Procicat provocaran que la meitat de les empreses del sector es vegin obligades a presentar concurs de creditors si no reben ajudes “reals i eficaces” a finals d’any.
El comerç, tocat
El sector del comerç surt també molt tocat de les noves mesures restrictives. “Això que fan és com un confinament dissimulat”, es queixava Àlex Goñi, president de PimeComerç, que es va mostrar “enfadat” per una nova mesura que “el govern pren sense pensar en cap compensació”. “El comerç ha fet els deures, hem aplicat totes les mesures higièniques i de control, i a les botigues no és on s’encomana la gent. Però ara tornem a rebre. Però ep, que les factures dels proveïdors s’han de pagar, els lloguers s’han de pagar i el 20% dels ERTO dels treballadors s’han de pagar”, es queixava, i deia que el sector se sent “impotent”.
Àlex Goñi assegura que en aquests moments ja hi ha el 30% de botigues de tot Catalunya que han abaixat la persiana i manté que si la situació continua així “moltes tancaran definitivament”.
Els marxants s’enfonsen
Dels comerciants, els qui s’emporten la pitjor part tornen a ser els marxants. “És terrible –recordava Àlex Goñi–, fa quatre dies van poder reprendre les vendes i ara els tornen a tancar.” El president de PimeComerç va recordar que els marxants venen a l’aire lliure i haurien de tenir, com a mínim, el mateix tracte que els venedors dels mercats sedentaris. “Però no, i a més a més depenen del que decideixi cada ajuntament on volen instal·lar parada. Per a ells és el doble d’injust, els estan pressionant molt ”, va dir.
Barcelona Comerç va mostrar el seu desacord amb unes mesures que considera “desproporcionades” i que no se sap “l’eficàcia que tindran”, i va assegurar que “la limitació de l’aforament a les botigues a només el 30% és un greuge molt important per al comerç dels eixos comercials de proximitat, on els metres quadrats de molts locals redueix a poc més d’un o dos clients l’entrada de clients als establiments”.
Joan Carles Calbet, president de Retailcat, va dir que “si cal imposar mesures per la salut, s’ha de fer, però amb compensacions”, i va recordar que ja ahir mateix el comerç va notar l’anunci del govern perquè “cada cop que es fa un anunci d’aquest tipus el comerç es desploma perquè la gent té por i deixa d’anar a comprar”.
LA XIFRA
LES FRASES
Els gimnasos no volen cita prèvia
Els gimnasos i centres esportius han muntat uns sistemes de control molt estrictes. Normalment cada usuari que entra en un centre ho ha de fer amb un codi personal que du al seu mòbil. Aquest control serveix perquè si es donés un cas de Covid-19, immediatament el centre sabria quins altres clients hi havia en aquell moment i es podria fer la traçabilitat de forma ràpida. A tots els gimnasos i piscines, a més a més, han establert sistemes d’higiene que fa difícil el contacte amb els altres usuaris. Per això ahir l’Associació d’Empresaris de Clubs Catalans de Fitness (Adecaf) no entenia això de la cita prèvia. August Tarragó, president de l’entitat, va recordar ahir a TV3: “Som centres segurs”, i que l’administració hauria d’anar més enllà i dissenyar mesures més sofisticades que no pas tornar enrere i fixar les mateixes mesures del mes de març. “Hem fet un llarg recorregut per haver de tornar a aplicar unes mesures que ja teníem superades”, va dir, i va demanar “un canvi de discurs” davant la realitat: “Haurem de conviure amb el virus molt temps.”