salut
Les operacions de cirurgia estètica, víctimes de la crisi
Cau un 30% el nombre d'operacions en clíniques d'estètica privades el 2009
Catalunya, la segona autonomia amb més intervencions
Les operacions més sol·licitades: pits, nas i malucs
Fins a un 30% ha baixat l'activitat de les clíniques de cirurgia estètica catalanes a causa de la crisi econòmica durant el darrer any. La davallada s'ha concentrat principalment a les clíniques privades que duen a terme gairebé el 20% del total d'operacions d'aquest tipus.
Catalunya és la segona comunitat autònoma, només per darrere de Madrid, on es fan més intervencions estètiques i la primera, junt amb el País Valencià, en els balanços de la cirurgia reparadora. Segons la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica (SECPRE), els darrers anys les clíniques privades catalanes han estat realitzant una mitjana de 2.500 operacions, de les quals 2.000 es concentraven a Barcelona. A diferència de les públiques, la majoria d'intervencions que realitzen són per millorar l'estètica i, fins ara, moltes es finançaven mitjançant crèdits bancaris.
No és cap novetat que les entitats bancàries ara són més estrictes a l'hora de concedir diners. Amb l'actual conjuntura econòmica han caigut en picat tant les sol·licituds com les concessions de crèdits i, per tant, també l'activitat d'aquestes clíniques. “Estem operant molt menys que l'any passat. El percentatge? Un 30% segur”, reconeix un dels vicepresidents del Congrés Nacional de la SECPRE, Vicente González.
El 90% dels pacients són dones que tenen entre 40 i 50 anys de mitjana. “Les operacions que més demanen és un augment mamari, la liposucció o la rinoplàstia”, explica el president del Congrés de la SECPRE, el doctor Augusto Andrés Trías.
Sector públic
A Catalunya hi ha set serveis de cirurgia plàstica en hospitals públics i només 37 metges especialistes, fet que significa que hi ha un doctor per a cada 200.000 catalans. A Madrid, n'hi ha un per a cada 100.000, mentre que en altres comunitats autònomes, com les Illes Balears, només hi ha un metge per a cada 268.000 habitants.
El 80% de les operacions de cirurgia estètica es fan als centres hospitalaris que basen la seva feina en reconstruccions de pacients cremats, patologies o trasplantaments. “La reconstrucció mamària postmastectomia és un dels processos de cirurgia reparadora que es realitzen amb més freqüència”, explica Trías.
També són molt freqüents les intervencions als pacients que han patit algun accident amb cremades. A tall d'exemple, entre un 30 i un 40% dels pacients atesos a unitats de cremats necessiten tractament quirúrgic. Un tractament que és llarg i complex. “Hi ha hagut una millora significativa, tant a nivell estètic com funcional, en el resultat si el comparem amb fa 15 anys, que ja era força satisfactori”, assegura el doctor adjunt al servei de cirurgia plàstica de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Ricardo Palao.
Un sector amb molt d'intrusisme
Els darrers anys s'ha detectat un alt intrusisme en el sector de la cirurgia estètica: les xifres parlen per si soles. Una de cada deu operacions que fan les clíniques és a pacients que no han obtingut el resultat esperat en la intervenció anterior.
“Si un cirurgià no està format per afrontar qualsevol incident, el pacient pot morir”, alerta el vicepresident del congrés. “Un metge ha d'estar preparat per si durant una intervenció hi ha problemes i ha de fer una via perquè el pacient respiri, per exemple, i això no ho saben fer tots els metges”, afegeix.
Els experts també alerten del fet que els doctors que no estan especialitzats poden provocar, en moltes ocasions, seqüeles per males pràctiques als pacients.
