Un nou tractament experimental pot reduir el risc de metàstasi en el càncer de recte avançat
Vall d’Hebron participa en un estudi que podria canviar l’estratègia terapèutica de la malaltia en els propers anys
Un nou tractament experimental pot reduir el risc de metàstasi en el càncer de recte localment avançat, que és un dels principals problemes que tenen els pacients amb aquesta malaltia.
Així ho demostren els resultats d’un assaig en fase III que acaben de publicar-se a la revista The Lancet Oncology i en què Vall d’Hebron hi ha participat com un dels màxims reclutadors internacionals.
Un nou tractament experimental redueix el risc de metàstasi en el càncer rectal fins a un 31%, segons resultats de l’estudi RAPIDO en el qual han participat investigadors de #VallHebron. Els resultats han estat publicats a @TheLancetOncolhttps://t.co/b0ui9sRIwV pic.twitter.com/ukWZLfj9hm
— Vall d'Hebron (@vallhebron) December 10, 2020
El tractament consisteix a aplicar primer una radioteràpia de curta durada, seguida de quimioteràpia preoperatòria per millorar el control sistèmic i retardar la cirurgia.
L’assaig RAPIDO demostra que el tractament és capaç de reduir un 31% el risc de metàstasi i que es pot duplicar la taxa de desaparició completa del tumor, que passa del 14% al 28%.
L’assaig ha estat multicèntric, internacional i aleatoritzat i ha tingut com a coordinador estatal el doctor Andreu Cervantes, director general i científic de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA, de l’Hospital Clínic de València.
Hi han participat cinc centres espanyols, entre els quals destaca el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron.
“Hem pogut oferir als pacients un tractament pioner que els ha permès avançar-se pràcticament una dècada al que serà el nou tractament estàndard d’aquesta malaltia”, explica el doctor Jaume Capdevila, oncòleg mèdic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigador del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO.
Segons l’estudi, el tractament aconseguiria millorar els resultats de supervivència lliure de malaltia als tres anys en pacients amb càncer de recte amb alt risc de recaiguda local i/o sistèmica.
Un canvi de tractament
El tractament estàndard fins avui en pacients diagnosticats d’adenocarcinoma primari rectal amb alt risc de recaiguda consisteix en l’administració de radioteràpia i quimioteràpia preoperatòria i posterior cirurgia entre vuit i dotze setmanes després. Posteriorment, s’administrava una altra quimioteràpia durant quatre mesos.
“Aquesta estratègia de tractament provocava que els pacients no poguessin rebre un tractament amb quimioteràpia sistèmica per eliminar les micrometàstasis fins després de la cirurgia, entre uns cinc i sis mesos després de la diagnosi del càncer de recte. Aquest fet condicionava el patró de recaiguda de la malaltia, que ja no era local, sinó a distància, en forma de metàstasi”, observa el doctor Capdevila.
Amb l’objectiu de donar un tractament sistèmic més intens amb quimioteràpia de manera més precoç, s’havia de modificar tota l’estratègia terapèutica del càncer de recte. Així, la quimioteràpia es pot administrar abans o després de la radioteràpia. I tot, abans de la cirurgia.
“D’aquesta manera s’està permetent no només controlar la malaltia a escala local, sinó també lluitar contra les micrometàstasis i augmentar les probabilitats de curació”, destaca l’oncòleg mèdic de Vall d’Hebron.
A l’estudi RAPIDO hi han participat 912 pacients de 54 centres de set països -Espanya, Holanda, Suècia, Eslovènia, Dinamarca, Noruega i els Estats Units- amb diagnòstic de càncer de recte localment avançat.
L’estudi ha rebut finançament de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), del Ministeri de Sanitat, a través de la plataforma CAIBER d’Investigació Clínica independent, i ha comptat amb la participació de la Plataforma SCREN d’assajos clínics.
Cada any es diagnostiquen més d’un milió de persones amb càncer colorectal al món i més de 500.000 moren a causa d’aquesta malaltia. El pronòstic dels pacients ha millorat durant les últimes dècades, amb una supervivència als cinc anys que ha assolit gairebé el 65% als països desenvolupats.
