«Quan menjar és una necessitat, sobretot per a la gent que té canalla, la vergonya es deixa enrere»

– «Sí [somriu]. Primer vaig començar un programa a la cadena SER sobre temes de solidaritat, religió i diàleg interreligiós, i ara ho faig a Canal Taronja. Buscaven un periodisme diferent, amb temes de salut, valors, també amb entrevistes... A mi m'ha servit per crear xarxes de publicitat per a la solidaritat. He aconseguit establir un diàleg amb certes persones i rebre ajudes, que han servit perquè tot el que estem fent al Banc dels Aliments es conegui.»

– «Al convent ens venien un grup de tres o quatre persones cada dia i algunes famílies un cop per setmana. Però cada vegada s'hi anava sumant més gent i no donàvem l'abast. Per això vam decidir crear el Banc dels Aliments i donar lots bàsics de menjar a les famílies. Ens vam comprometre a treballar conjuntament amb els serveis socials de l'Ajuntament, la fundació Althaia, i amb coordinació amb Càritas i la Creu Roja, per tal de no duplicar els serveis i perquè la gent tingués ajuda de professionals.»

– «Hem passat de tenir malalts crònics i persones sense sostre a tenir molta gent immigrant i ara, els últims cinc mesos, famílies a qui s'ha acabat l'atur o autònoms que no reben cap tipus d'ajuda. L'abril del 2009 teníem unes 40 famílies i ara, a causa de la crisi, en tenim unes 560.»

– «Fem uns lots que consten d'oli, pasta, llegums, tonyina, llet i llet de continuació per als nadons (que és molt cara!), arròs... i també repartim el que ens dóna la gent. Un cop al mes donem bolquers. Tenim un pagès que cada setmana ens porta verdura i forns que ens donen pa. Cada setmana passen un centenar de persones a donar menjar i també hi ha gent que ens ingressa diners en un compte que tenim obert.»

– «No rebem cap ajuda de l'Ajuntament. Hi ha una resposta del teixit empresarial i també de moltes persones que és el què està fent possible que el Banc dels Aliments tiri endavant. Penso que el més important que tenim al Banc dels Aliments és el potencial dels 50 voluntaris, actius i joves, que col·laboren a l'hora de buscar el menjar i gestionar les fitxes de les famílies. Al llarg de tota la setmana el que es fa és fer la recollida d'aliments pels locals, preparar les fitxes de la gent per saber com s'ha de distribuir el menjar i s'inclouen noves derivacions que ens envien les assistents socials. Calculem que cada setmana estem entregant en menjar uns 6.000 euros.»

– «Des de l'abril d'aquest any tenim un local nou al número 183 de la Carretera de Vic on disposem de 360 metres quadrats i d'un magatzem on podem guardar tot el menjar. El nou local permet més espai, més interacció amb les persones que vénen a demanar. Pots fer un seguiment de la gent amb més intimitat. Els dilluns, quan obrim, tenim 10 persones que estan a dins del magatzem i 15 que estan atenent. Sense adonar-nos-en amb una hora i mitja donem menjar a un centenar de persones.»

– «No hem de generalitzar. Ens trobem amb casos de gent a qui no volen fer cartes de derivació perquè diuen que tenen un pis de propietat. Viuen en un pis, però el pis és del banc. Sempre apareixen els moralistes dient: ‘Oh, és que han gastat més del que podien!'. Mira, la realitat és que si abans hi havia dues persones que podien portar dos sous a casa ara no n'hi ha cap. Era normal que tinguessin una hipoteca per pagar el cotxe i la casa. És normal que la gent tingui un projecte de vida i es vulgui arriscar.»

– «L'abril del 2009 ens van derivar un noi que havia vingut de Súria a viure a Manresa, que feia cinc mesos que no menjava res. Com que li feia vergonya demanar ajuda, no va anar a l'assistent social fins que va estar molt i molt prim. Aquest noi va agafar una pneumònia i es va morir. Va ser un cas límit, tot per la vergonya a demanar ajuda als serveis socials. Però quan menjar es converteix en una necessitat, sobretot per a la gent que té canalla, la vergonya es deixa enrere. La nostra pregunta és: què passaria si no hi haguessin aquest tipus d'ajudes, si no hi hagués el Banc dels Aliments?»