L’altre Virus

L’expansió del Virus, no el SARS-CoV-2 sinó el joc de taula més venut a l’Estat els últims tres anys, va començar en fa cinc, en una trobada d’amics i familiars i a la Fira del Joc de Còrdova. Tres madrilenys aficionats als jocs de taula van crear un joc per divertir-se en la sobretaula d’una costellada entre els seus familiars i amics. El que inicialment era un joc de cartes retallades i muntades a les impressores domèstiques, ha acabat venent mig milió de còpies l’any.

El boom dels jocs de taula de la darrera dècada i la pandèmia els han empès a la fama, tot i que el joc de cartes i de taula Virus va néixer arran de la primera moda. Santiago Santisteban, Carlos López i Domingo Cabrero van fer-ne 90 còpies que els “les treien de les mans, literalment” a la Fira del Joc andalusa, explica el primer. El joc es va anar posant de moda i l’èxit de les 90 còpies fetes gairebé a mà per als amics i com a prototip els va animar fins a crear una empresa de jocs, per poder-los “fabricar, comercialitzar, emetre factures... vaja tot el que implica una empresa”. Santisteban i els seus amics van crear Tranjis Games, que ara s’ha convertit en una productora de petits jocs de taula. El seu joc estrella, Virus, que consisteix a infectar o guarir òrgans del cos humà, s’exporta a una vintena d’estats.

“La pandèmia ha disparat les vendes dels jocs de tota mena, perquè permet passar estones de qualitat amb la família o amb qui convisquis”, assegura Santisteban, i ha “consolidat la tendència del joc com una alternativa a l’entreteniment tecnològic”. Altres empreses han aprofitat l’oportunisme de la Covid per promoure altres jocs sobre la salut o malalties, en què guanyadors i perdedors han de mantenir la salut o la vida. Virus “va néixer abans de tot això” i els seus creadors miren de “desvincular-lo de la pandèmia, perquè la Covid és dolor i tristesa” i amb això “no s’hi juga”.