Un informe del cas Agissa xifra en un milió el sobrecost anual pagat pels gironins
Així ho indica un auxili judicial en un text inclòs en el sumari del cas, segons la cadena SER
Acredita que la part privada emetia factures per serveis no donats
El jutge del cas d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià (Agissa) ha aixecat el secret de sumari i la cadena SER, que hi ha tingut accés, va revelar ahir que inclou un informe d’un auxili judicial –un alt funcionari de l’Agència Tributària– que corroboraria el que ja apuntaven informes anteriors: que els directius de Girona SA, la part privada i majoritària de la societat mixta, haurien estat fent servir durant anys un sistema de comptabilitat farcit d’irregularitats per tal d’amagar els beneficis reals, emetent factures falses i embutxacant-se els diners ells. La principal novetat, segons explica la SER, és que calcularia que el sobrecost pagat pels gironins, saltencs i sarrianencs durant 20 anys –des que es va crear Agissa, el 1992, fins al 2012– seria al voltant d’un milió d’euros anuals.
Segons l’emissora, l’informe afirma que es calculaven malament i de manera arbitrària els imports que Agissa –participada al 80% pel privat Girona SA i al 20% pels ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter– havia de pagar a Girona SA “pagant centenars de milers d’euros cada any per serveis que no s’han donat” i al mateix temps “mitjançant un seguit de trucs, estratagemes i irregularitats de tot tipus, Girona SA s’apropia de manera irregular de fons d’Agissa per import de centenars de milers d’euros cada any”. L’informe relata que les factures falses “no són fets aïllats” sinó “freqüents” i assenyala també que s’hauria incrementat el cost del servei de manera artificial perquè Girona SA “s’emportés una bona part dels fons de manera totalment irregular”. També, igual que en informes anteriors, s’hi afirma que aquests diners van servir per pagar “luxes particulars” sobretot dels principals directius, Narcís Piferrer i Xavier Ballell, però també d’altres membres del consell d’administració, com ara els empresaris Joan Llobet, Manel Serra (que havia estat regidor socialista a Girona) i Juan Luis Castillo.
El 2017, just abans que es decretés el secret del sumari, ja va transcendir un primer informe de l’Agència Tributària que parlava d’aquestes despeses de luxe i que ja concloïa també que Girona SA havia cobrat “centenars de milers d’euros” en factures per serveis no prestats i que havien declarat uns beneficis molt inferiors als reals simulant que el servei era “deficitari”.
Paper dels ajuntaments
Tot i que el nou informe deixa clar que les irregularitats provenen de la part privada, també qüestionaria els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià que des del 1992 fins al 2012 no van controlar on anaven els diners. A més, assenyalaria que després de l’última pròrroga, el 2012, algunes irregularitats van quedar esmenades, però que s’haurien substituït per altres pràctiques qüestionables, segons la SER.
Un element que citaria l’informe és la seu del carrer Ciutadans, propietat de Girona SA, que l’hauria comprat amb diners provinents d’Agissa, a qui faria pagar un lloguer d’uns 75.000 euros anuals.
Reaccions de la CUP, denunciant del cas, i del consistori
La CUP, que va ser qui va dur el cas als jutjats a finals del 2015, va celebrar ahir que s’hagi aixecat el secret de sumari, tot i que va assenyalar que encara no hi han tingut accés com a acusació particular. Arran de la informació de la SER, però, els cupaires van destacar que constatava “fil per randa” les irregularitats denunciades per ells, un “modus operandi” basat a “carregar despeses irregulars a la gestió de l’aigua per fer aparèixer el servei com a deficitari”. També van voler remarcar la falta de control per part dels ajuntaments.
Des de l’Ajuntament de Girona, es va dir que s’estava analitzant “a fons” la documentació del cas i es va assenyalar que, abans de la denúncia de la CUP, les irregularitats es van començar a destapar amb les auditories encarregades pel govern Puigdemont el 2012. En aquest punt també hi va insistir JxCat Girona en un altre comunicat. A més, l’Ajuntament de Girona també va recordar que els tres consistoris es van personar el 2016 com a acusació particular i va assegurar que seran “ferms en la defensa dels interessos municipals i de la ciutadania, per resoldre els possibles danys i perjudicis que Girona SA hagi pogut causar”. També s’avança que, dins el procés de municipalització, aviat es deixarà la seu del carrer Ciutadans.
