La Comissió de la Dignitat interposa un requeriment previ a l’Estat pel retorn dels papers de Salamanca

La Comissió de la Dignitat ha interposat un requeriment previ a l’Estat per la inactivitat en el retorn dels documents de Salamanca. El procediment és el pas previ perquè l’entitat engegui la via judicial. La Comissió de la Dignitat ha avisat aquest dimecres en una atenció als mitjans que si en el termini de dos mesos que preveu la llei no obtenen resposta, interposaran un recurs contenciós-administratiu. Segons l’agència ACN, el coordinador de la Comissió, Pep Cruanyes, ha assenyalat que també han enviat dues cartes als ministres de Cultura i Defensa, respectivament, on exigeixen la “immediata restitució de tota la documentació requisada” i recorden l’incompliment de la sentència dictada pel Tribunal Suprem l’11 de juny del 2019.

A la carta, a la qual ha tingut accés l’ACN, retreuen que dinou mesos després de ser dictada la sentència encara no s’hagi executat. “La documentació no es va retornar amb l’excusa que no existien les persones a qui anava dirigida”, ha explicat Cruanyes. “És una afirmació ben absurda”, ha afegit, ja que els papers pertanyen, entre altres, a la família de l’exconseller Josep Maria Jové, dels jesuïtes o d’una Casa Asil de Sant Josep de Tarragona.

La comissió adreça la carta també a Defensa perquè, segons expliquen, part de la documentació que reclamen està a l’Arxiu d’Àvila, que depèn d’aquest ministeri. “El Ministeri de Defensa té un deure ineludible de restituir al govern legítim de la Generalitat la documentació que correspon a la seva acció institucional de diversos departaments des del de defensa, presidència, cultura o agricultura”, manifesta l’escrit. En aquesta línia, Cruanyes ha detallat que reclamen actes del consell executiu de la Generalitat durant la guerra.

“No té sentit que després de tants anys l’exèrcit espanyol encara mantingui un botí de guerra”, ha qualificat Cruanyes. Malgrat que fins ara la Comissió quantifica que s’han restituït el 95,5% del total dels papers de Salamanca, asseguren que encara hi ha uns 10.000 documents que no formen part de la sentència i que s’haurien de retornar. “Queden alguns serrells pendents”, ha dit el portaveu. “La memòria històrica va més enllà d’actes simbòlics com l’exhumació de Franco”, ha recordat.

El coordinador de la Comissió de la Dignitat també ha posat sobre la taula la possibilitat de tornar a denunciar la situació a les Nacions Unides. Així, el juliol del 2014, anys abans que es dictés la sentència del Tribunal Suprem, l’entitat ja va alertar al relator especial de l’ONU, Pablo de Greiff.

La roda de premsa de la Comissió de la Dignitat s’ha fet a l’edifici situat al Passeig de Gràcia número 85 de Barcelona on, el 1939 -fa 82 anys- la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos (DERD) va requisar els primers documents. Aleshores l’edifici era la seu de la comissió de fronteres i ports.