Despesa extra per als ajuntaments de 68 euros per veí per culpa de la Covid
Un estudi de l’Associació Catalana de Municipis posa xifres al cost de la compra de material, la neteja i el descens d’ingressos
Sense notícies del fons estatal de 3.000 milions d’euros
La Generalitat n’atorga 120 dels 300 que s’han sol·licitat
Els ajuntaments del país ja fa més d’un any que han assumit multitud de despeses extraordinàries, com ara la desinfecció d’espais esportius, socials i educatius; la compra de mascaretes, gel hidroalcohòlic i mampares de seguretat; l’adquisició d’ordinadors i material de cara a l’inici de curs; el manteniment dels equipaments tancats, i la posada en marxa de línies d’ajuts, tant en l’àmbit dels serveis socials com de la promoció econòmica, a causa de la crisi sanitària, econòmica i social provocada per la Covid-19. I no només això: aquest augment de la despesa s’ha hagut d’assumir amb una reducció dels ingressos, a causa de les activitats anul·lades i de la modificació, l’ajornament o la suspensió de tributs i taxes com ara les de residus comercials, mercats, encants, terrasses de bars i restaurants, estades en establiments turístics, etcètera. Ara, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha posat xifres a aquest impacte i, mitjançant una enquesta que han respost prop de 200 municipis, ha conclòs que els ajuntaments han fet un esforç econòmic extra de 68 euros per habitant per assumir aquestes despeses derivades de la pandèmia. Del conjunt de la despesa extraordinària que han hagut d’assumir els ens locals, prop d’un 20% se l’emporta l’atenció i el servei a les persones (13,34 euros per habitant); a l’educació i la logística per a l’inici del curs escolar, hi han destinat el 12% de la despesa (8,26 euros per habitant); al manteniment i la neteja d’espais públics, prop del 8% (5,28 euros per habitant), i a promoció econòmica, el 13% (8,80 euros per habitant). L’impacte més gran en les finances públiques, però, i segons les respostes dels ajuntaments en l’enquesta, ha estat a les àrees d’Hisenda, a causa de la suspensió de tributs i preus públics, les hores extraordinàries de personal, les contractacions d’urgència i les caigudes en la recaptació d’impostos per l’aturada de l’activitat. En total, dels 67,87 euros extres per habitant, aquestes partides representen el 47%, 32,18 euros per habitant.
El president de l’ACM, Lluís Soler, assegura: “La situació de molts ajuntaments és preocupant. Hem hagut de rebaixar la pressió impositiva; hem recaptat menys, no ens podem acollir als ERTO si prestem els serveis directament, sense externalitzar, però la qualitat del servei que oferim no pot baixat i no ha de baixar.” “Una vegada més, es torna a demostrar –hi afegeix– que el món local és essencial a l’hora de fer front a les necessitats de la ciutadania, i que necessitem uns recursos i un finançament adequats, d’acord amb el rol de prestació de serveis i atenció que tenim.” En aquest sentit, el president de l’entitat municipalista agraeix els 120 milions amb què la Generalitat ha dotat el fons extraordinari de cooperació local, però espera que “de cara a aquest any es pugui revisar a l’alça”. Concretament, l’ACM demanava que el fons estigués dotat amb 150 milions per al 2020 i 150 milions més per a aquest 2021. A més, Soler reclama a la Generalitat que els ajuntaments es puguin presentar a totes les convocatòries extraordinàries que es plantegin: “Volem el mateix tracte que els privats”, conclou.
El màxim responsable de l’entitat municipalista també recorda que els ajuntaments encara no tenen cap notícia del fons estatal de 3.000 milions d’euros que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va signar l’agost passat . En aquesta reclamació, també hi coincideix l’alcalde de Platja d’Aro, Maurici Jiménez, que defensa una cogestió d’aquests fons, concretament, que els municipis decideixin “el destí del 30%”. “Nosaltres els sabem gestionar i sabem, a més, qui els necessita des d’una mirada local”, diu. En aquest sentit, l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa, detalla que el seu municipi havia de rebre 1,8 milions d’euros. “De l’Estat, hem rebut algunes caixes de mascaretes i poc més; els ajuntaments hem hagut d’assumir la primera línia de xoc congelant la majoria d’impostos i les taxes, deixant de cobrar per serveis anul·lats...”
De fet, els alcaldes consultats per aquest diari diuen que entenen que “les administracions han fet el que bonament han pogut”, però emfasitzen que s’han trobat “molt sols”. En aquest sentit, Jiménez posa com a exemple: “Moltes vegades ens assabentem de les noves mesures per la premsa, quan els veïns a qui demanen explicacions és a nosaltres.” L’alcalde de Platja d’Aro exemplifica la seva queixa recordant que un diumenge a la tarda es va decretar que els bars i restaurants no podien obrir l’endemà. “Tinc 130 activitats d’aquesta mena. M’anaven trucant, i jo, sense haver rebut cap decret, els havia de contestar que podien obrir; el decret el vam rebre a les quatre de la matinada i vaig haver de fer passar la policia municipal pels locals a primera hora del matí per avisar-los que havien de tancar, i això no pot ser.” Del mateix parer és l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, que assegura: “Ha estat dur donar la cara per mesures que no hem decidit nosaltres, com ara quins negocis es tanquen i quins no, quines franges horàries, què passa amb les escoles...” “La mateixa cogovernança que la Generalitat demana a l’Estat l’hauríem de tenir nosaltres”, rebla Jiménez des de Platja d’Aro.
La magnitud de les mesures que han hagut de prendre els ajuntaments ha provocat que tota la resta d’actuacions previstes s’hagin hagut d’aparcar. L’alcalde de Martorell parafraseja el seu col·lega d’Esparreguera, que, en una reunió d’alcaldes del Baix Llobregat, va assegurar: “Tot el que teníem per fer s’ha fet miques.” I explica que “la regidoria d’Hisenda ha fet un esforç de canvi de prioritats per tancar l’any sense dèficit”. En això, com ha passat arreu, hi ha ajudat també el fet que s’han suspès multitud d’actes culturals, festius i esportius, i, òbviament, les partides pressupostàries que s’hi destinaven han passat als plans d’emergència. En el cas de Martorell, per exemple, no s’han fet les onze festes majors de barri, el festival d’estiu, la fira d’abril, la festa major, la del Roser...
Un altre exemple de canvi de prioritats l’explica l’alcalde de Pineda, Xavier Amor, a l’agència ACN. “Hem hagut d’aparcar-ho tot per atendre l’emergència. Les finances municipals han arribat a una situació límit i, per primer cop, hem hagut de prorrogar el pressupost municipal”, explica, i això malgrat que el govern municipal gaudeix d’una majoria política còmoda per tirar endavant els comptes: “Hem de quadrar ingressos i despeses i no ho tenim tancat”, conclou.
Preparats per al teletreball?
Els treballadors dels ajuntaments també han fet el pas al teletreball, tal com han recomanat les autoritats sanitàries. De fet, amb una incidència molt més gran, ja que els ajuntaments han volgut donar exemple. El president de l’ACM admet que “aquest era un punt que no estava sobre la taula de la majoria dels ajuntaments”, però ara ja tenen clar que “el teletreball ha vingut per quedar-se, tot i que serà, això sí, amb intensitats diferents”. De fet, l’ACM i la Federació de Municipis de Catalunya ja treballen, amb els sindicats, en un document de pautes per als ajuntaments.
En aquest sentit, Tomàs explica: “A Amposta no hi estàvem preparats, no podíem ni fer un padró electrònic, i per això una de les mesures estel·lars per a aquest any és un pla de modernització pel qual demanarem 1,3 milions d’euros als fons Next Generation.” Jiménez creu que, “tot i no estar preparats”, han estat “prou àgils i no s’ha interromput el servei en cap moment, ni amb el confinament total”, mentre que Fonollosa defensa que “aquesta no serà la solució del futur i caldrà tornar a la situació de treball normal, darrere del taulell, amb les excepcions que calgui”.
LES FRASES
Cinc milions per a un pla de xoc que inclou ajudes directes
El pla de xoc social i econòmic de l’Ajuntament de Pineda, al Maresme, es va pressupostar en quatre milions, però a finals del 2020 ja s’havia enfilat fins als cinc. Dels quals, dos anaven destinats a actuacions que ja estaven previstes i que no es van poder reprogramar, i la resta han estat despeses extraordinàries. A més, les mesures fiscals han generat un impacte d’1,1 milions, sobretot per la condonació de preus públics no prestats –800.000 euros– i la subvenció d’impostos municipals –250.000 euros–. L’Ajuntament, però, va posar en marxa també altres actuacions per “solucionar la vida de les persones”, en paraules de l’alcalde, Xavier Amor, com la compra d’ordinadors portàtils durant el tercer trimestre del curs passat per reduir la bretxa digital. En aquesta acció, el consistori s’hi va gastar uns 186.000 euros. En l’àmbit social, es van invertir 53.000 euros en l’ampliació del Rebost Solidari i la compra d’aliments i 136.000 euros en ajudes directes a les famílies. En el cas d’empreses i autònoms, les ajudes directes ascendeixen a 47.000 euros i se n’han destinat també prop de 300.000 a la dinamització del comerç local.
Tancar sense pèrdues tot i un impacte de més de 3,3 milions
L’Ajuntament de Martorell, al Baix Llobregat, ha aconseguit tancar l’any 2020 sense pèrdues tot i haver registrat un impacte de 3,3 milions per la Covid-19. Concretament, l’alcalde, Xavier Fonollosa, detalla que han tingut una pèrdua d’ingressos de 2,4 milions per les activitats que no s’han pogut fer i per les taxes o impostos que s’han congelat o eliminat –com la d’ocupació pública de bars i restaurants–, i que s’han hagut de gastar gairebé 900.000 euros en inversions directes no previstes, entre les quals hi ha, per exemple, la contractació de personal de reforç, les mascaretes que es van repartir casa per casa, els paquets de connectivitat i de material bàsic per a escolars, i les ajudes directes que s’han donat a empreses i autònoms empadronats a la població que hagin demostrat una pèrdua d’ingressos en aquest període. Fonollosa hi afegeix que, “si això afluixa”, espera que l’Ajuntament pugui reprendre aquest 2021 totes les inversions aparcades, però sí que garanteix que el pla de recuperació aprovat per a aquest any ja té una partida econòmica inicial d’un milió d’euros i que es farà un esforç en inversió pública per incentivar l’economia local.
50 mesures per a la reactivació, valorades en 4,3 milions d’euros
L’Ajuntament de Platja d’Aro, al Baix Empordà, ha aprovat i desenvolupa un pla de reactivació socioeconòmica que inclou 50 mesures i està dotat amb 4,3 milions d’euros. L’alcalde, Maurici Jiménez, explica que l’equilibri financer l’han hagut de cercar en un canvi de prioritats i aprofitant els esdeveniments que no s’han fet, com ara els focs de Sant Joan, el festival de jazz, el mercat medieval i el carnaval, que justament s’hauria hagut de celebrar ara fa uns dies. Jiménez també destaca que, a banda de les prioritats que s’han detectat i inclòs en el pla, hi ha hagut emergències que s’han hagut de cobrir a correcuita i han suposat un increment d’hores extres del personal municipal. A més, Platja d’Aro és un municipi turístic, per la qual cosa els efectes de la pandèmia han estat més accentuats. Tot i això, l’alcalde admet que, “per a la Costa Brava Centre, no ha estat un mal estiu”, perquè els catalans amb segona residència sí que hi han anat. I alguns per quedar-s’hi, ja que la població empadronada ha passat de 10.500 a 11.200 veïns durant aquest any. Ara, sí que hi afegeix que “encara hi ha establiments que no han pogut obrir perquè no els surt a compte”.
700 expedients per a ajudes a nous usuaris dels serveis socials
L’Ajuntament d’Amposta ha pogut quadrar els números del darrer any, tot i haver hagut d’activar una pòlissa de tresoreria de tres milions d’euros, gràcies al romanent que tenia, el cobrament de subvencions pendents –més d’un milió d’euros de la Generalitat– i un augment d’impostos que el govern municipal ja tenia en l’horitzó, però que ha dut a terme ara. Concretament, per aquest concepte, han recaptat 600.000 euros per l’augment dels impostos de l’IBI (que havia baixat un 15% en exercicis anteriors) i d’escombraries, i per la creació de noves taxes, com la de cementiris. L’alcalde, Adam Tomàs, ha explicat a aquest diari: “La suma d’aquests tres elements ens ha permès tancar l’exercici sense deute, tot i no tenir cap infraestructura municipal externalitzada.” Això suposa, per exemple, haver de recol·locar tots els treballadors de serveis tancats, com la piscina, l’escola d’art i el museu, sense poder aplicar cap ERTO. L’impacte de la pandèmia en la població ha suposat una aportació extra de 2,3 milions i es fa palès en el fet que els serveis socials han obert fins a 700 expedients d’ajuda directa a gent que mai n’havia estat usuària.
