‘E pur si muove’
Milers de dones van secundar al cor de l’Eixample barceloní una concentració estàtica però amb tota la força reivindicativa de sempre del moviment feminista
Totes les grans capitals catalanes van tenir manifestacions
El document denuncia amb ulls de dona els problemes socials, econòmics i mediambientals del país
Només les dones podien donar moviment a una manifestació estàtica. El moviment feminista va tornar a demostrar ahir al passeig de Gràcia de Barcelona la seva fortalesa amb una protesta diferent a la dels anys precedents però plena de força, energia i reivindicació. El feminisme està viu i bona mostra d’això no és només l’haver aconseguit sortir al carrer en temps de pandèmia sinó, sobretot, la presència de moltes dones joves a la concentració que donen tremp i sobretot futur a la reivindicació.
La mobilització havia estat plantejada com una concentració estàtica amb la idea de poder complir amb les distàncies de seguretat que marquen les autoritats sanitàries. Per fer-ho possible les participants a l’acte, dones en la pràctica majoria, es van haver d’inscriure prèviament a través d’un web. Ell lloc de la concentració es va dividir per trams al llarg del passeig de Gràcia, des de la Gran Via fins a l’avinguda Diagonal, trams delimitats per tanques a les travessies dels carrers i amb cinta de plàstic als laterals.
A la manifestació d’ahir hi havia distància social, sanitària, i també distància de gènere perquè l’organització va decidir que només els dos últims trams del passeig eren mixtes i a la resta no s’hi acceptava la presència d’homes, circumstància que algunes de les manifestants es van encarregar de fer complir al peu de la lletra. No es va tenir tant de rigor amb la qüestió de la distància, que tampoc era fàcil tot i que damunt l’asfalt, dibuixat amb guix, hi havia unes creus marcant el lloc on s’hi havia de posar cada manifestant i, al llarg del passeig, hi havia persones de l’organització recordant la necessitat d’estar separades les unes de les altres.
A cada travessia de carrer hi havia un camió amb un equip de megafonia des d’on es llençaven proclames i també s’emetia música que va fer ballar, i molt, a la gent donant un aire festiu a la concentració. Aquest fet propiciava que les manifestants tinguessin tendència a concentrar-se en aquests punts deixant buit la resta del tram que els havien assignat. Com que moltes dones van assistir en grup a la manifestació això també va dificultar les distàncies.
El fet que en alguns punts s’hi van produir aquestes concentracions de gent demostra que la manifestació va ser un èxit i que va superar de llarg la previsió que havia fet l’organització que havia reservat espai per a només 3.000 persones en els trams delimitats. Al concloure l’acte van ser 8.000 les persones que ahir es van manifestar al passeig de Gràcia, segons el recompte de l’organització, 4.500 segons va dir la Guàrdia Urbana.
Els que eren fàcils de contar eren els polítics que es van posar en llocs visibles i, aquests sí, distanciats uns dels altres. Hi era el vicepresident del govern, Pere Aragonès, la consellera Meritxell Budó, l’alcaldessa Ada Colau, la també consellera, Esther Capella, el president del Parlament, Roger Torrent, Jèssica Albiach i altres liders que, en el seu moment, també van participar en el moment culminant de la concentració quan els manifestants van encendre en els seus telèfons mòbils una llum lila durant un minut de silenci per les dones víctimes dels actes masclistes.
Durant la concentració es van cantar i corejar molts lemes, mostra que la reivindicació feminista és transversal i amb molts greuges encara per satisfer. Per aquest mateix motiu, el manifest que es va difondre ahir a través de la pàgina web de la vaga feminista és un document de vuit pàgines que ofereix una visió global de la problemàtica del país, laboral, social, mediambiental, amb ulls de dona i reivindicació feminista. Per exemple es demana la integració al règim de la seguretat social de les treballadores de la llar i de les cures, feines molt precàries i que la crisi de la Covid ha castigat molt.
Un dels grups més clarament definits que es van manifestar ahir va ser el de dones llatinoamericanes que van portar al passeig de Gràcia la reivindicació per a la fi del feminicidi a Mèxic, per exemple, amb pancartes al·lusives al drama que viuen les dones en aquest país.
A la resta del país el dia les dones també van sortir al carrer durant el dia d’ahir. A Girona ho van fer durant el matí 500 estudiants que van fer un recorregut per la ciutat amb origen i final a la plaça del vi. També es van manifestar 200 persones a Reus que van fer un recorregut per la ciutat passant per les residències geriàtriques per fer homenatge a les treballadores del sector que, en un 80%, són dones.
A Lleida es van convocar dos actes que entre els dos van aplegar un miler de persones. A Tarragona també es va sortir al carrer, amb una concentració de 500 persones, però també amb polèmica perquè els Mossos d’Esquadra van identificar 17 persones per unes pintades que es van fer a la seu del partit d’ultradreta VOX fent-los còmplices de la violència masclista en contra de les dones.