La frontera sud, desbordada
Biden ha de fer equilibris entre capgirar el sistema migratori i contenir l’arribada d’immigrants sense papers
La presència de menors no acompanyats supera la capacitat de gestió de l’administració
En arribar a la Casa Blanca, Joe Biden tenia clar que un dels àmbits on millor podia demostrar el canvi de paradigma als Estats Units era el del tema migratori. El seu predecessor havia fet de la política antiimmigració una marca de la casa, i distanciar-se’n era gairebé una obligació. Però les coses no són tan fàcils i els EUA tenen un sistema migratori disfuncional, agreujat per les traves de Donald Trump i la pandèmia del coronavirus. I a Biden, quan encara no suma cent dies de govern, ja li ha explotat a les mans una crisi difícil de manegar.
L’arribada d’immigrants a la frontera sud, la que comparteix amb Mèxic, complica les coses a Biden. Tot i els primers intents de revertir polítiques de l’anterior govern, com ara la supressió de programes per erradicar el sistema d’asil, comença a estar desbordat per la incapacitat de gestionar els centenars de refugiats que busquen un futur als EUA.
Un “repte majúscul”, una “situació difícil” o “molt complicada”, un “gran problema”: la Casa Blanca està utilitzant tots els eufemismes possibles per no utilitzar la paraula tabú: crisi. En culpen l’administració anterior i les polítiques draconianes contra els immigrants, tot assegurant que han “heretat un desastre”, però la realitat és que el tema és molt més profund, perenne i sense solució fàcil.
La tendència dels moviments migratoris, després del fre temporal per la pandèmia del coronavirus, no ha canviat en absolut. La pobresa, la violència i els desastres naturals empenyen els immigrants, principalment centreamericans, a fer el camí cap al nord. Les xifres de sensepapers detinguts a la frontera tornen a enfilar-se i s’acosten a les dades habituals dels últims anys.
No és res de nou, però ha canviat un factor: on abans hi havia duresa i la promesa d’un mur infranquejable, ara hi veuen bones intencions i esperança d’un tracte humanitari.
Sistema d’acollida
El més preocupant, el que està fent disparar les alertes, és la xifra de menors que arriben a la frontera sense acompanyants. L’excusa de la pandèmia permet als EUA expulsar de manera immediata tots els sensepapers que travessen la frontera, però el govern de Biden ha decidit fer una excepció amb els menors de divuit anys. Són l’únic grup demogràfic que es permet entrar al país, i el sistema d’acollida està desbordat.
Les instal·lacions no són suficients, més pensades per allotjar adults que infants, amb característiques més properes a les presons que a llocs per a menors. Les queixes dels infants comencen a ser massa alarmants. No només estan sota la custòdia de la Patrulla Fronterera més temps del màxim de tres dies que legalment poden estar-hi abans de ser traslladats sota la protecció dels serveis socials –n’hi ha que fa més de deu dies que hi són–, amb possibilitats limitades de posar-se en contacte amb familiars que els puguin acollir; sinó que les condicions són paupèrrimes. N’hi ha que diuen que només veuen la llum del sol una vegada a la setmana, a l’hora de la dutxa; d’altres, que dormen a terra perquè no hi ha prou màrfegues; d’altres, que passen gana tot i que tenen tres àpats al dia.
L’administració Biden és conscient de les dificultats. El nombre de menors que tenen creix exponencialment i ja en són més de 13.000 entre serveis socials i policia de la frontera: gairebé una cinquena part de tots els que van arribar el 2019. Han hagut d’habilitar fins a tres centres de convencions i campaments temporals per poder acollir-los.
El ritme dels últims dies és de més de mig miler d’infants diaris. Corren informacions que les famílies, veient que no els expulsen, envien els fills a travessar la frontera sols, sabent que seran ben rebuts, en espera de poder trepitjar territori nord-americà en algun moment i poder reunir-se de nou.
La Casa Blanca lluita per aturar-ne l’arribada i insisteix en un únic missatge: que “la frontera no està oberta” i que per aplicar els canvis necessaris a les polítiques migratòries cal temps i paciència. Una altra cosa és aconseguir que aquesta frase transpiri en el desig d’esperança dels qui fugen de les seves llars i busquen el somni americà.
LES XIFRES
Un camí legislatiu complicat
L’agosarada proposta de reforma migratòria de Joe Biden, amb el punt estel·lar de la regularització de més d’11 milions de sensepapers, comença a fer les primeres passes al Congrés. Sense cap possibilitat d’èxit presentada en bloc, els demòcrates estan intentant esquivar els obstacles republicans presentant a poc a poc pedaços dels canvis estructurals proposats per la Casa Blanca. La matinada de divendres, la Cambra de Representants va aprovar un parell de lleis per donar una opció a la regularització i una via a la ciutadania als joves sense papers (dreamers), refugiats amb permisos de residència temporal i als treballadors agrícoles. En total, es calcula que se’n podrien beneficiar més de tres milions de persones. Tot i això, és pràcticament impossible: els demòcrates no tenen la majoria suficient per aprovar-les al Senat i moriran en el camí cap a la ratificació, com totes les mesures que s’han intentat dur per la via legislativa en les últimes dècades.
