El Homrani considera que a Catalunya hi ha “racisme institucional”

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha assegurat aquest diumenge que el “racisme institucional existeix a Catalunya”, i ha posat d’exemple el fet que molts catalans de naixement o arribats fa molts anys no poguessin votar el 14 de febrer passat a les eleccions al Parlament perquè no tenen la nacionalitat espanyola. A mes, ha advertit que el discurs de l’odi de Vox ja ha entrat a les institucions i cal combatre’l des de tots els fronts. “Primer es faran les víctimes, després passaran a l’agressió verbal, després a la institucional i finalment a la física”, ha alertat, en la celebració del Dia mundial contra el racisme i la discriminació.

En un acte als jardins del Palau Robert de Barcelona, El Homrani ha dit que una de les coses més importants per lluitar contra el racisme és la presa de consciència de la seva existència. Per això, considera que cal lluitar contra la xenofòbia a tots els nivells, tant institucional com social, des del Codi Penal i des de l’àmbit administratiu gràcies a la nova llei per la igualtat de tracte i contra la discriminació.

També ha assegurat que el racisme se sustenta en la desigualtat i en infondre por als més vulnerables perquè no vegin el sistema com a culpable dels seus mals sinó als immigrants. La ultradreta, segons ell, vol aprofitar la pobresa per alimentar el racisme, i per això ha instat a tothom, sobretot els polítics, a interpel·lar aquests ciutadans perquè no acabin votant aquests partits. “La convivència, la lluita contra la pobresa i la interacció són la millor vacuna contra el racisme, ha dit.

En l’acte també ha intervingut la secretària d’Igualtat, Migració i Ciutadania, Mireia Vall, que ha dit que la millor recepta contra el racisme és el reconeixement de la diversitat, la lluita contra les desigualtats socials i el foment de la interacció.

El manifest aprovat per les entitats de la Taula de Ciutadania i Migració lamenta que el 45% dels catalans admetin que no es relacionen amb persones d’altres procedències, cultures o religions. Per això, alerten que el racisme es veu alimentat per aquesta falta d’interacció, per les desigualtats socials i per l’acceptació social de certs discursos d’odi.

Per això, insten les administracions a implementar una estratègia de país contra el racisme, com per exemple situant en càrrecs públics i tècnics persones de diversos orígens que reflecteixin la diversitat del país.

Tres activistes antiracistes han participat en l’acte i han destacat la importància de l’educació i de tenir en compte les diverses procedències dels alumnes per no discriminar-los i que se sentin el país com a propi. També han criticat les dificultats que posen molts ajuntaments per empadronar-se als immigrants irregulars o el tracte que reben per part de la policia. Per lluitar contra el racisme han demanat a la societat que no miri cap a una altra banda, com si no existís el problema, i han instat a les institucions a lluitar contra el racisme com es fa amb el masclisme.