Tradicions
Mones d’il·lusió
Els infants volen les mones de sempre amb els ninots que surten al cinema i la televisió, però els fillols més grans accepten de gust les de disseny
Creix la demanda de la mona tradicional feta de brioix anisat en forma de tortell i amb ous cuits
El Gremi de Pastisseria calcula que es vendran 700.000 mones. Però seran més petites
Oriol Balaguer fa cada any, un parell de mesos abans del dilluns de Pasqua, una espècie de concurs perquè clients i amics vagin a l’obrador que té a travessera de les Corts i puntuïn quina mona agrada més de tot un catàleg que ha elaborat amb el seu equip. “Naturalment, sempre acaben guanyant les mones tradicionals i amb les característiques més infantils: animals, personatges dels dibuixos...”, assegura aquest pastisser que es va donar a conèixer fa més de vint anys amb pastisseria conceptual i de disseny. Però és que la mona és la mona, i com que majoritàriament és per als infants, això no té rèplica possible. Això sí, diu que un 10% de les mones que fa sí que són de disseny “perquè encara hi ha molts fillols que ja tenen 16, 17, 18, 19 i fins a 20 anys que no renuncien a la mona i a aquests sí que els agraden aquestes propostes”.
Balaguer, que va ser escollit millor pastisser d’Espanya el 2008 i té botigues a Barcelona i a Madrid, assegura que aquest any “la gent té moltes ganes de fer festa” i augura bones vendes, com les que hi havia abans de la pandèmia, tot i que admet que, segurament i pel fet que estan prohibides les trobades de molta gent i de diferents grups bombolla, “seran més petites”. El mateix explica el president del Gremi de Pastisseria de Barcelona, Elies Miró, que calcula que aquesta Pasqua es vendran moltes més mones artesanals i de pastisseria que l’any passat, unes 700.000 en total. En canvi, i tot i que es vendrà més, creu que “es facturarà menys perquè seran més reduïdes”. L’any passat quan estàvem confinats, les vendes d’aquest pastís –que històricament simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat– van caure un 40%.
Elies Miró, que té la pastisseria a Castellterçol, explica que aquest any, “com que no hi ha hagut estrenes cinematogràfiques” i, per tant, nous personatges infantils, les figuretes que es posaran al damunt dels pastissos i als costat dels ous i figures de xocolata (que ja també són tradició) seran els clàssics. “Els ninots del Barça no fallen mai; ni les princeses Disney, sobretot la Frozen, la preferida els últims anys. Tampoc no fallen mai els superherois de Marvel, sobretot Spiderman, i de Star Wars, i la Pepa Pig, que, a hores d’ara, ja s’ha convertit en un clàssic”, afirma.
La cristina
Oriol Balaguer explica que per aquesta diada del dilluns de Pasqua ningú no pot competir amb la reina xocolata, sigui negra, amb llet o blanca, però tant ell com Miró coincideixen a constatar que creixen les persones que demanen la mona tradicional catalana, la que es feia abans dels pastissos i les figures de xocolata, anomenada cristina.
Ningú no sap ben bé per què se li diu cristina, però és un brioix en forma de tortell, com si fos el de Reis però més anisat, que a sobre du o bé ous cuits, o bé ous de xocolata però de la mida d’un ou real. “Puc confirmar que cada any en faig més, d’aquestes mones, perquè tot el que és tradicional està tornant més que mai”, assegura Balaguer, que diu que també puja la demanda de les “mones de crocant”. “D’aquestes, nosaltres en fem poques, però hi ha pastisseries de tota la vida, com la Foix, que en fan. I cada vegada se’n demanen més”, apunta. El pastisser Elies Miró assegura que la demanda de cristines creix molt en zones de Catalunya com Tortosa i tot el delta de l’Ebre, on sempre se n’han menjades i mai no s’han deixat de fer, a diferència de la resta de país, on ja pràcticament s’havien deixat d’elaborar. “Però els forners i pastissers estan recuperant la tradició, i a la gent li agrada”, assegura el president del Gremi de Pastisseria.
I fins que demà no arribi la mona, els catalans hauran consumit aquesta Quaresma quilos i quilos de bunyols, una tradició de què alguns situen l’origen en el s. X (podria venir dels jueus sefardites que feien bimuelos, dolços fregits fets amb farina de blat per celebrar la Hanukkà). El bunyol (brunyol a l’Empordà), això sí, és un dolç que, tant per l’aportació calòrica com per la discreció visual (era poc fastuós), es va fer ideal per passar les penúries de la Quaresma, quan no es podia menjar carn.