La fortalesa de l'ermita

L'ermita de Sant Pau, a Sant Pol de Mar, amaga històries de monjos i pirates i és encara avui una visita obligada per a aquells que volen descobrir una de les millors talaies per admirar com la llenca de terra del Maresme s'uneix amb la costa. Situada a llevant de la població, l'estructura té més forma de fortalesa que no pas d'edifici religiós, malgrat que la seva blanca façana fa abaixar els ulls als profans quan hi pica el sol de valent. L'ermita és, doncs, l'últim vestigi de l'antic monestir, datat pels volts del 955, tot i que va ser construïda el segle XI. A mitjan segle XIII va passar a mans de la cartoixa d'Escaladei, que va augmentar considerablement el seu patrimoni i es va fusionar amb la cartoixa de Montalegre a Tiana. A meitat del segle XV una funesta coincidència de guerres civils i epidèmies de pesta va obligar els monjos a marxar. Va ser en una venda posterior, el 1465, al vescomte de Cabrera quan va agafar l'aspecte robust actual en integrar-se en una fortificació obligada pels continus atacs de la pirateria. De l'antiga ermita del convent benedictí tan sols en resta l'absis, que amb tres nínxols d'arc de mig punt permet l'entrada de la llum des de l'exterior. A l'edifici s'hi pot accedir des de dos llocs al carrer de Pau Simon, amb un bon tram d'escales, però de pujada amable, sense gaires esforços. L'un té un punt de feréstec, de natura frondosa i que amaga raconets de jardí de postal amb bancs encarats cap al mar i al poble que s'obren magnífics a la vista. L'altre, més urbà, enllaça el camí amb els edificis de sota l'ermita, també d'un blanc immaculat que fan pensar en illes del Mediterrani.