Palestins sota control militar
Denuncien el poder judicial, legislatiu i executiu que l’exèrcit jueu té sobre Cisjordània
La comunitat internacional se’n manté al marge, malgrat les tortures i abusos sistemàtics de drets humans
“Se’n poden posar molts exemples”, diu Milena Ansari per telèfon des de Cisjordània. Assegura que els tribunals militars israelians controlen la vida de la població palestina: “Els tribunals d’aquesta mena haurien de centrar-se en assumptes que suposin una amenaça per a la seguretat d’Israel, però als territoris ocupats hi jutgen qualsevol aspecte que pugui suposar una resistència a l’ocupació, com ara la llibertat d’expressió i les associacions d’estudiants.” Parla de Shata Hasan, una destacada universitària de Birzeit a qui van detenir el 2019, i d’Amal Nakhle, un noi de 17 anys i una de les 440 persones empresonades sota detenció administrativa, un concepte legal que habilita l’exèrcit israelià a empresonar persones sense judici, càrrecs ni explicacions.
Addameer, una organització en suport dels presos palestins de què Ansati forma part, se suma, cada 17 d’abril, a la commemoració del Dia dels Presos Palestins: “Denunciem el paper integral que els tribunals militars tenen en el manteniment del règim d’apartheid. Aquest sistema fa possible que els caps de l’exèrcit israelià siguin els qui exerceixin el poder judicial, legislatiu i executiu als territoris ocupats.” Per aquest motiu, i malgrat les contínues violacions de drets humans que l’organització atribueix a les autoritats israelianes, no es fa “una crida perquè els tribunals militars israelians compleixin els requisits de la llei internacional”: “Aquesta no és la solució als problemes dels palestins. El que exigim és la fi d’aquest règim d’ocupació.”
Presos polític
A les presons israelianes, hi ha actualment 4.450 detinguts palestins que Addameer considera presos polítics, a banda de 140 infants i 543 persones condemnades a cadena perpètua. Es creu que a Cisjordània totes les llars han tingut un membre de la família detingut o jutjat pels tribunals militars israelians, que tenen influència sobre els territoris palestins des del 1967. Les denúncies de grups locals i internacionals que es dediquen a la defensa dels drets humans són constants: parlen de la manca d’independència dels tribunals militars, de l’arbitrarietat de les seves decisions, de la indefensió dels detinguts, de les condicions denigrants a les presons i de les traves a la feina dels advocats. Els detinguts empresonats a Israel perden sovint la possibilitat de ser defensats pels seus advocats, a qui les autoritats israelianes no sempre atorguen els permisos necessaris per desplaçar-se des de Cisjordània fins als tribunals pertinents. Mentrestant, els colons jueus que viuen en assentaments il·legals a la mateixa Cisjordània són jutjats amb lleis diferenciades i a tribunals civils ubicats a Israel.
Segons Addameer, el sistema israelià cobreix tortures sobre els detinguts palestins. Pallisses, negació del son, posicions antinaturals forçades i trucades a familiars per amenaçar-los durant interrogatoris serien pràctiques habituals amb l’objectiu de forçar confessions de culpabilitat, siguin o no verídiques. “Tot això té una pressió psicològica forta sobre els palestins –diu Ansari–. És una realitat que espanta els palestins a l’hora de revelar-se contra l’ocupació o els fa ser més vehements en la seva lluita.” El més trist, hi afegeix, és el silenci: “És dur que ningú no pugui aturar les violacions d’Israel malgrat tots els tractats internacionals.”
La mare de l’Ali recorda la primera vegada que va visitar el seu fill a la presó: “Vaig plorar molt. No em podia imaginar com de dura havia de ser la seva vida amb la foscor i l’aïllament a què el sotmetien.” A l’Ali el van tancar quan tenia 17 anys per apunyalar a un colon jueu i, uns quants anys d’empresonament després, la seva família va adonar-se que començava a perdre la memòria: “Les tortures i l’aïllament durant llargs períodes el van enfonsar psicològicament i va començar a patir d’amnèsia.” L’Ali va arribar a oblidar els seus germans i la seva mare, que explica que, des que el seu fill ha sortit de la presó, es comporta com un infant que veu les coses per primera vegada: “Es queda badant amb els ocells, amb els arbres i amb els cotxes que passen.”
LES XIFRES
Semen sortit d’amagat de la presó
A les presons israelianes hi ha 498 detinguts palestins sobre els que pesen sentències de més de 20 anys de presó i uns altres 543 condemnats a cadena perpètua. Les visites estan molt restringides i els adults han de parlar amb els presos a través d’una mampara o per telèfon, mentre que els infants menors de 10 anys d’edat són els únics que tenen permís per participar de trobades de 10 minuts que possibilitin el contacte físic amb els seus pares. Aquesta petita escletxa ha dut diversos presos palestins a intentar fer arribar a les seves dones mostres de semen amagats en regals o dins de bolígrafs i carregats pels infants amb la intenció d’engendrar nous embarassos. Segons Middle East Monitor, aquest 2021 hauria vist la llum el nadó número 96 nascut a partir d’un semen sortit d’amagat d’una presó israeliana. El projecte fotogràfic que ho explica, fet per Antonio Faccilongo, és un dels treballs guanyadors de l’edició del Word Press Photo.