Abertis rebrà 1.291 milions quan s’aixequin els peatges
L’Estat pagarà la concessionària en aplicació d’un acord que preveia una compensació per unes obres fetes per ampliar l’AP-7
Agafa força l’opció de fer pagar per l’ús de la xarxa viària de l’Estat
El govern espanyol té previst indemnitzar Abertis amb 1.291 milions d’euros quan acabi la concessió del tram de l’AP-7 entre Tarragona i la Jonquera, una quantitat que impactarà en el dèficit públic de l’Estat. Així consta en el pla d’estabilitat que l’executiu de Pedro Sánchez ha fet arribar en els últims dies a la UE.
La indemnització té l’origen en el 2006 quan l’aleshores ministra de Foment Magdalena Álvarez, sota el mandat de José Luis Rodríguez Zapatero, va signar un acord amb la concessionària perquè fes obres d’ampliació d’aquestes vies a càrrec de l’augment de trànsit estimat i sense repercutir el cost en el preu dels peatges. A canvi, l’empresa podia ser compensada si no s’assolia el nivell de trànsit esperat.
La concessió d’aquest tram d’autopista acaba el 31 d’agost i l’actual govern espanyol ja va deixar clar fa molts mesos que no pensava allargar els contractes d’explotació amb Abertis –a través de la filial Acesa– i que aquestes vies passarien a ser gestionades directament per l’Estat. De fet, fa uns dies el govern espanyol va posar a licitació la conservació i explotació dels trams catalans que acaben la concessió a l’AP-7, a més de l’AP-2 (Saragossa-el Vendrell), que també acaba el 31 d’agost.
Entre les obres d’ampliació que es van incloure en l’acord després de constatar l’augment del trànsit en aquestes vies, hi havia la construcció del tercer carril entre Maçanet i Fornells de la Selva i entre Medinyà i la Jonquera; un quart carril entre Fornells de la Selva i Sant Gregori; enllaços de Fornells de la Selva, Medinyà i Sant Gregori, i a les comarques de Tarragona un tercer carril a Vilsa-seca/Salou amb l’enllaç amb l’AP-2. Segons va informar ahir el diari El País , la companyia Abertis demana fins a prop de 3.000 euros, quasi el triple dels 1.291 milions d’euros que el govern espanyol accepta pagar, d’acord amb el document que ha fet arribar a la UE.
La substitució dels peatges per un sistema de pagament per l’ús de la xarxa de carreteres de l’Estat es va consolidant com l’opció per la qual aposta el govern espanyol en l’horitzó del 2024, una opció que pot ser ampliable a la resta de vies buscant un acord social i polític, segons recull en el pla de recuperació, transformació i resiliència enviat a Brussel·les.
La introducció d’un sistema d’ingressos que garanteixi fons necessaris per a la conservació de la xarxa viària estatal serà tractat amb els transportistes professionals per arribar a un acord, i també amb les comunitats autònomes i altres administracions. Els particulars també es veuran afectats, de manera que fins a l’any 2024 es durà a terme una campanya de conscienciació i sensibilització sobre la necessitat d’aquesta mesura. Així mateix, es preveuen reduccions o bonificacions a certs col·lectius més desafavorits o als usuaris habituals en certs trams.
LA DATA
El calendari dels fons europeus
La vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra d’Afers Econòmics, Nadia Calviño, va explicar que l’Estat espanyol preveu rebre un primer desemborsament semestral de 16.000 milions d’euros dels fons europeus aquest any, en el segon semestre del 2021. Calviño va dir que l’Estat espanyol va “molt avançat” en el compliment dels requisits per rebre el finançament. El desemborsament dels 70.000 milions d’euros dels fons europeus entre el 2021 i el 2023 està vinculat al compliment de 330 fites, que aniran “desencadenant els pagaments”. Segons la vicepresidenta, l’Estat ja n’ha complert un centenar des del febrer del 2020. Calviño confia que l’Ecofin aprovi el pla de recuperació al llarg del mes de juny, la qual cosa permetrà rebre els 9.000 milions de prefinançament.
Per la seva banda, des de la patronal Pimec s’ha lamentat que al pla de recuperació que el govern espanyol ha tramès a la CE hi hagi “omissions i desequilibris” per a les petites i mitjanes empreses. Per exemple, critica que el programa d’impuls a les pimes disposi només d’un 7% del total d’ajudes previstes al pla; és a dir, 4.894 milions d’euros dels gairebé 70.000 milions. Des de la patronal també es reclamen més diners per poder dur a terme el pla de digitalització de les empreses.
