Aval a la vacunació d’adolescents amb Pfizer
L’Agència Europea de Medicaments autoritza posar el vaccí als menors d’entre 12 i 15 anys
És el primer que pot usar-se per aquest grup d’edat
Brussel·les defensa que la decisió última de vacunar els nens és dels pares
El regulador assegura que té entre un 75% i un 100% d’eficàcia
L’Agència Europea de Medicaments (EMA, per les seves sigles en anglès) va donar ahir llum verd a la vacunació dels menors d’entre 12 i 15 anys amb l’antídot de Pfizer-BioNTech, el primer a obtenir l’aval científic per a aquest grup d’edat a la Unió Europea. La màxima autoritat farmacològica assegura que aquesta vacuna és segura per als adolescents i que té entre un 75% i un 100% d’eficàcia.
“És un pas endavant important en la lluita contra la Covid-19”, va assegurar ahir Marco Cavaleri, cap de l’estratègia de vacunes de l’EMA. Així, el regulador de la UE valida els assajos clínics d’aquestes dues farmacèutiques realitzats amb més de 2.200 adolescents. Els efectes secundaris més comuns són els mateixos que es donen en els majors de 16 anys: dolor i inflamació de la zona on es fa la injecció, cansament, mal de cap, dolor muscular o febre.
Si bé el comitè científic va admetre ahir que l’assaig clínic amb els menors no permet detectar “efectes adversos infreqüents” perquè s’ha fet amb “un nombre limitat de nens”, Cavaleri va aclarir que també han tingut en compte els resultats dels estudis que es van fer amb adults joves. Això els ha permès determinar que la vacuna és segura: “Els beneficis per als menors d’entre 12 i 15 anys superen els riscos, en particular per als nens amb patologies de risc.”
El regulador de la UE està examinant l’aparició d’alguns casos de miocarditis i pericarditis entre vacunats amb Pfizer-BioNTech, especialment en menors de 30 anys. Tanmateix, no estan veient motius d’alarma i s’inclinen per pensar que no són efectes secundaris del vaccí, ja que el nombre d’afectats és molt menor del que hi ha normalment entre la població.
Sense data d’inici
Que s’hagi aprovat l’ús de Pfizer-BioNTech en adolescents no vol dir que se’ls hagi de començar a vacunar de seguida. La campanya de vacunació ara va més ràpida, però encara queda molta gent adulta pendent de rebre la injecció que és més de risc. S’espera que a finals d’aquesta setmana un 50% de la població a la UE hagi rebut la primera dosi, tot i que poc més del 20% tindrà la pauta completa. La majoria de països encara no han començat a vacunar els menors de 40 anys i, de fet, no s’espera que els menors de 30 puguin rebre l’antídot contra la Covid-19 fins al juliol. El govern espanyol es planteja vacunar els nois i noies d’entre 12 i 16 anys abans que comencin el curs al setembre.
Desigualtats
A l’Organització Mundial de la Salut es posen les mans al cap en sentir a parlar de vacunació de nens mentre els països pobres i en vies de desenvolupament ni tan sols han pogut protegir el personal sanitari i els grups d’alt risc. Només el 0,3% de les dosis repartides al món han anat a parar a aquests països. Fa un parell de setmanes el director general de l’OMS, Tedros Adhanom, reclamava als governs rics que endarrereixin la injecció de les primeres dosis a infants i adolescents fins que hi hagi un bon nivell d’immunització mundial entre els col·lectius prioritaris.
“Puc entendre per què alguns països volen vacunar els seus nens i adolescents, però ara mateix els demano que ho reconsiderin i donin les vacunes a Covax”, va dir Adhanom, que fa temps que reclama una distribució més equitativa de l’antídot contra la Covid-19.
Debat a l’horitzó
Més tard o més d’hora, segons la solidaritat de cada govern, la UE haurà de vacunar els menors d’edat contra la Covid-19. Un pas que, com ja s’entreveia ahir, reobrirà el debat sobre l’obligatorietat de la vacunació infantil.
“Més enllà de les decisions dels governs, són els pares els que han de decidir en última instància”, va defensar ahir l’eurocomissària de Salut, Stella Kyriakides, poc després de l’anunci de l’EMA sobre l’aprovació de Pfizer-BioNTech per als adolescents.
A Catalunya la vacunació dels menors no és obligatòria, però hi ha països europeus on sí que ho és, com a la República Txeca. No se’ls pot vacunar a la força si els pares no ho volen, però aquests s’enfronten a penalitzacions pel fet de no protegir els seus fills de malalties àmpliament conegudes per la ciència, com el xarampió, les galteres o la rubèola.
Recentment, el Tribunal Europeu de Drets Humans va avalar aquest sistema. Estrasburg veu de bon ull que les autoritats txeques exigeixin la vacunació per accedir a les escoles bressol.
“Quan una política de vacunació voluntària no és suficient per aconseguir la immunitat de ramat [...], és raonable que les autoritats nacionals puguin introduir una política de vacunació obligatòria per assolir un nivell adequat de protecció contra malalties greus”, deia la sentència que marca un precedent important a Europa sobre les mesures que poden adoptar els governs per garantir la salut pública.
L’EMA revisa la barreja de fàrmacs
L’Agència Europea de Medicaments no és aliena a la polèmica que hi ha a l’Estat espanyol amb l’administració de la segona dosi de la vacuna als menors de 60 anys que van rebre la primera amb AstraZeneca. Mentre gran part de la UE posa la segona injecció amb la mateixa vacuna seguint la recomanació de l’EMA, el govern espanyol aposta per posar Pfizer.
El regulador va dir ahir que estudiarà si la barreja de vaccins que defensa l’executiu de Pedro Sánchez és “tan bona com podria semblar”. “Recollirem més proves i revisarem tots els estudis per garantir que aquest enfocament sigui tan bo com podria semblar”, va remarcar ahir el cap de l’estratègia de vacunes de l’EMA, Marco Cavaleri.
L’agència no només analitzarà l’estudi de l’institut Carlos III de Madrid, sinó també d’altres a Europa, com el que s’està fent al Regne Unit que ha indicat una major freqüència d’efectes secundaris lleus per la barreja de vacunes.
Mentrestant, la màxima autoritat científica del bloc europeu en vacunes no ha detectat per ara cap senyal “preocupant” entre els ciutadans que han rebut la segona dosi d’AstraZeneca. Així, continua recomanant el seu ús per a tots els adults, independentment del grup d’edat.
D’altra banda, l’EMA va avançar ahir que no veuen motius per anar amb presses de cara a la tercera dosi contra la Covid-19. “No sembla que s’hagi de córrer a posar la tercera dosi, però necessitem més evidències al respecte”, va dir Cavaleri.
