El futur de l’aeroport, en l’aire
L’ampliació de la tercera pista cap a l’espai protegit de la Ricarda genera reticències
Agents econòmics fan pinya per reclamar un consens per tirar endavant el projecte, que preveu una inversió de 1.700 milions
Aena manté que el pla és necessari per convertir el Prat en un ‘hub’
L’ampliació de l’aeroport de Barcelona està sobre la taula. Aena planteja una inversió de 1.700 milions d’euros, destinats a la construcció de la nova terminal satèl·lit lligada a l’allargament de la tercera pista en 500 metres, perquè, d’aquesta manera, la infraestructura pugui guanyar capacitat operativa i convertir-se en un hub intercontinental. La decisió de tirar endavant el projecte, que aixeca reticències al territori, s’ha de prendre abans de l’estiu, ja que al setembre el Consell de Ministres ha de donar llum verd al document de regulació aeroportuària (Dora) 2022-26. Només si es fa dins d’aquest termini els treballs podran començar a principis del 2022. Si la decisió no es pren ara, podria implicar un retard de cinc anys en la programació, cosa que faria que les millores a l’aeroport no poguessin entrar en funcionament fins al 2036, tal com ha advertit en diverses ocasions aquestes darreres setmanes el president d’Aena, Maurici Lucena, que reclama el consens de totes les administracions per avalar l’ampliació del Prat.
A hores d’ara, aquest consens no s’ha materialitzat. Els ajuntaments de l’entorn recelen de la proposta. El consistori del Prat de Llobregat va signar el març de l’any passat una declaració institucional en defensa de l’equilibri territorial al delta del Llobregat i de rebuig al projecte d’ampliar la tercera pista de l’aeroport. També s’hi oposa l’Ajuntament de Viladecans, que el juliol passat va fer pública una declaració institucional en contra de l’ampliació de la tercera pista, uns mesos després que l’alcalde del municipi hagués ofert terrenys per compensar les afectacions en espais naturals del projecte d’ampliació.
Les forces de l’Ajuntament de Barcelona estan dividides amb relació al projecte. Ara fa dues setmanes, la comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat i la comissió municipal d’Economia van rebutjar el pla d’ampliació de l’aeroport proposat per Aena. Les propostes no van prosperar per la suma de vots contraris dels comuns i ERC, mentre que el PSC, Cs, el PP i Barcelona pel Canvi van mostrar el seu suport al projecte i JxCat es va abstenir en les dues comissions.
El fins fa uns dies conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, havia qualificat d’“impossible” la proposta d’ampliar la tercera pista de l’aeroport en els termes plantejats per Aena i criticava l’opacitat de l’ens gestor dels aeroports. Dins la seva mateixa formació, l’exconseller d’Empresa i Coneixement Ramon Tremosa havia manifestat el seu “suport total” al projecte d’ampliació.
Avantatges del pla
El president d’Aena defensava dijous amb xifres el projecte en una conferència a Esade. Segons Lucena, l’ampliació de la infraestructura podria portar associat el creixement del PIB català en 2 punts. A més, va citar l’increment del volum d’ocupació directa i indirecta a l’entorn de l’aeroport, que podria passar dels 220.000 als 365.000 llocs de treball. Només les obres d’ampliació de la instal·lació ocuparien uns 20.000 treballadors durant els cinc anys que duressin, segons les previsions que va exposar. En la mateixa conferència, l’economista i exconseller de la Generalitat Andreu Mas-Colell, totalment entregat a la causa de l’ampliació del Prat, va afirmar que “no és congruent gastar-se diners a expandir la Fira i ser reticents amb l’aeroport”. Lucena manté que la proposta d’ampliació de la tercera pista pel costat mar és la més respectuosa amb l’entorn, perquè es podria arribar als 70 milions de passatgers anuals sense molestar els veïns dels nuclis urbans propers. En aquest sentit, va revelar que Aena pot fer servir el marc normatiu que permet fer un ús independent de les pistes amb una capacitat que tenen reconeguda des del 2002. “No ho volem fer perquè té un impacte acústic que empitjoraria la qualitat de vida dels veïns de Gavà Mar, Castelldefels i una part de Viladecans.” El president d’Aena va equiparar l’impacte del projecte amb l’Exposició Universal del 1929 i els Jocs Olímpics del 1992. “Si Catalunya deixa passar aquesta oportunitat, em molestarà molt que després els catalans ens queixem que hem de fer escala a Madrid i que no hi ha inversions a Catalunya”, va concloure.
Entitats i agents econòmics catalans faran aquest dimecres un acte per reclamar a les administracions públiques que facin possible un acord per aprovar l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, tal com està previst en el pla director. Institucions com ara Foment del Treball, la Cambra de Barcelona, el Barcelona Tech City, el Mobile World Capital, el Cercle d’Economia, el Círculo Ecuestre, el RACC, Esade i la UFEC, entre d’altres, han impulsat un manifest de suport que ja acumula unes 200 adhesions. En el text remarquen la importància de no deixar escapar la inversió destinada a fer que l’aeroport contribueixi a la recuperació econòmica de Catalunya i al seu creixement. Recorden que la instal·lació estava ja el 2019 a prop del seu límit de capacitat operativa i que l’ampliació “permet situar Catalunya i Barcelona al món, i no només esdevenir un destí de turisme sostenible, sinó dinamitzar l’activitat econòmica generant ocupació, atracció i retenció de talent i inversió internacional”. És per això que el manifest reclama que s’assoleixi un consens entre administracions i associacions implicades per aconseguir que l’ampliació sigui “perfectament compatible amb la protecció de la biodiversitat, mitjançant l’adopció de les mesures compensatòries adequades i proporcionades”.
LA FRASE
Europa tindrà l’última paraula per fer canvis als espais protegits
La Comissió Europea és l’ens que ha de donar el vistiplau al projecte de prolongació de la tercera pista de l’aeroport que afecta la zona de la Ricarda, un espai natural que té la màxima protecció possible. Es tracta de terrenys que pertanyen a la xarxa Natura 2000. D’entrada, és imprescindible demostrar que no existeix cap solució alternativa i que el projecte “es considera necessari per raons imperioses d’interès públic de primer ordre”, segons l’article 6 de la directiva d’hàbitats. A més, per aconseguir un dictamen favorable de la Comissió Europea, la normativa exigeix adoptar mesures compensatòries per protegir la coherència de l’ecosistema.
Aena ja ha proposat compensar amb deu vegades més la zona protegida afectada, una oferta que dobla la de fa uns mesos. El president d’Aena va explicar dijous en una conferència a Esade sobre l’aeroport del futur que la proposta representa un increment del 25% de l’espai protegit, que, a més, tindrà una continuïtat d’est a oest, cosa que garantiria més llibertat de moviments a les espècies que hi viuen. Lucena va recordar que qui defineix i gestiona la protecció del delta del Llobregat com a part de la xarxa Natura 2000 és la Generalitat i va reclamar un front comú entre el govern català, tots els municipis de l’entorn de l’aeroport –en particular, el Prat–, l’AMB i el Ministeri de Transició Ecològica. “Si aquest front és homogeni, jo no tinc cap dubte que el projecte pot tirar endavant”, va assegurar. Tot i això, cal tenir en compte que l’aprovació d’un procediment de modificació d’hàbitats protegits no es fa d’un dia per l’altre, i encara menys si hi ha oposició al territori. Els experts parlen de la possibilitat que s’allargui més enllà de dos o tres anys.
Aena basa el seu optimisme a l’hora de preveure el dictamen favorable de Brussel·les en el projecte d’ampliació del port de Rotterdam, que es va fer sobre una zona marítima protegida de la xarxa Natura 2000, i va aconseguir el dictamen favorable de Brussel·les perquè es va considerar una obra imprescindible, no hi havia alternativa i es van oferir compensacions importants de protecció de l’entorn marí. D’altra banda, el requeriment d’infracció obert el febrer passat per la Comissió Europea a l’Estat espanyol perquè compleixi la seva obligació de protegir el delta del Llobregat com a conseqüència de les ampliacions fetes a l’aeroport i el port de Barcelona podria dificultar l’aprovació d’aquest canvi que proposa Aena per ampliar la tercera pista de l’aeroport.
Aena creu que Girona i Reus no són l’alternativa
El president d’Aena, Maurici Lucena, rebutja la possibilitat que l’aeroport de Barcelona es pugui convertir en un hub amb el suport dels aeroports de Girona i Reus si no s’aborda l’ampliació de la infraestructura del Prat. “Que l’aeroport sigui un hub ve molt determinat per les forces de mercat i per la demanda de rutes de llarg radi. És impossible que hi hagi un hub recolzat en tres aeroports”, manté, tot i que no obvia la importància dels aeroports de Girona i Reus. Assenyala la inversió feta en l’ampliació de la terminal de Reus i la que es farà a Girona perquè hi arribi el TAV. La Cambra aposta per una xarxa d’infraestructures descentralitzada i interconnectada que inclogui la connexió dels aeroports de Girona i Reus amb el de Barcelona aprofitant la línia d’alta velocitat existent per augmentar la capacitat del sistema aeroportuari, atesa la baixa ràtio d’utilització que tenen a hores d’ara. En termes de governança, reclama una gestió individualitzada dels aeroports, tot i que coordinada convenientment, i amb la participació directa de les institucions i les entitats del territori.
