Societat

El futur de l’aeroport, en l’aire

L’ampliació de la tercera pista cap a l’espai protegit de la Ricarda genera reticències

Agents econòmics fan pinya per reclamar un consens per tirar endavant el projecte, que preveu una inversió de 1.700 milions

Aena manté que el pla és necessari per convertir el Prat en un ‘hub’

L’ampli­ació de l’aero­port de Bar­ce­lona està sobre la taula. Aena plan­teja una inversió de 1.700 mili­ons d’euros, des­ti­nats a la cons­trucció de la nova ter­mi­nal satèl·lit lli­gada a l’allar­ga­ment de la ter­cera pista en 500 metres, perquè, d’aquesta manera, la infra­es­truc­tura pugui gua­nyar capa­ci­tat ope­ra­tiva i con­ver­tir-se en un hub inter­con­ti­nen­tal. La decisió de tirar enda­vant el pro­jecte, que aixeca reticències al ter­ri­tori, s’ha de pren­dre abans de l’estiu, ja que al setem­bre el Con­sell de Minis­tres ha de donar llum verd al docu­ment de regu­lació aero­portuària (Dora) 2022-26. Només si es fa dins d’aquest ter­mini els tre­balls podran començar a prin­ci­pis del 2022. Si la decisió no es pren ara, podria impli­car un retard de cinc anys en la pro­gra­mació, cosa que faria que les millo­res a l’aero­port no pogues­sin entrar en fun­ci­o­na­ment fins al 2036, tal com ha adver­tit en diver­ses oca­si­ons aques­tes dar­re­res set­ma­nes el pre­si­dent d’Aena, Mau­rici Lucena, que reclama el con­sens de totes les admi­nis­tra­ci­ons per ava­lar l’ampli­ació del Prat.

A hores d’ara, aquest con­sens no s’ha mate­ri­a­lit­zat. Els ajun­ta­ments de l’entorn rece­len de la pro­posta. El con­sis­tori del Prat de Llo­bre­gat va sig­nar el març de l’any pas­sat una decla­ració ins­ti­tu­ci­o­nal en defensa de l’equi­li­bri ter­ri­to­rial al delta del Llo­bre­gat i de rebuig al pro­jecte d’ampliar la ter­cera pista de l’aero­port. També s’hi oposa l’Ajun­ta­ment de Vila­de­cans, que el juliol pas­sat va fer pública una decla­ració ins­ti­tu­ci­o­nal en con­tra de l’ampli­ació de la ter­cera pista, uns mesos després que l’alcalde del muni­cipi hagués ofert ter­renys per com­pen­sar les afec­ta­ci­ons en espais natu­rals del pro­jecte d’ampli­ació.

Les for­ces de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona estan divi­di­des amb relació al pro­jecte. Ara fa dues set­ma­nes, la comissió d’Eco­lo­gia, Urba­nisme, Infra­es­truc­tu­res i Mobi­li­tat i la comissió muni­ci­pal d’Eco­no­mia van rebut­jar el pla d’ampli­ació de l’aero­port pro­po­sat per Aena. Les pro­pos­tes no van pros­pe­rar per la suma de vots con­tra­ris dels comuns i ERC, men­tre que el PSC, Cs, el PP i Bar­ce­lona pel Canvi van mos­trar el seu suport al pro­jecte i JxCat es va abs­te­nir en les dues comis­si­ons.

El fins fa uns dies con­se­ller de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat, Damià Cal­vet, havia qua­li­fi­cat d’“impos­si­ble” la pro­posta d’ampliar la ter­cera pista de l’aero­port en els ter­mes plan­te­jats per Aena i cri­ti­cava l’opa­ci­tat de l’ens ges­tor dels aero­ports. Dins la seva mateixa for­mació, l’excon­se­ller d’Empresa i Conei­xe­ment Ramon Tre­mosa havia mani­fes­tat el seu “suport total” al pro­jecte d’ampli­ació.

Avan­tat­ges del pla

El pre­si­dent d’Aena defen­sava dijous amb xifres el pro­jecte en una con­ferència a Esade. Segons Lucena, l’ampli­ació de la infra­es­truc­tura podria por­tar asso­ciat el crei­xe­ment del PIB català en 2 punts. A més, va citar l’incre­ment del volum d’ocu­pació directa i indi­recta a l’entorn de l’aero­port, que podria pas­sar dels 220.000 als 365.000 llocs de tre­ball. Només les obres d’ampli­ació de la ins­tal·lació ocu­pa­rien uns 20.000 tre­ba­lla­dors durant els cinc anys que dures­sin, segons les pre­vi­si­ons que va expo­sar. En la mateixa con­ferència, l’eco­no­mista i excon­se­ller de la Gene­ra­li­tat Andreu Mas-Colell, total­ment entre­gat a la causa de l’ampli­ació del Prat, va afir­mar que “no és con­gru­ent gas­tar-se diners a expan­dir la Fira i ser reti­cents amb l’aero­port”. Lucena manté que la pro­posta d’ampli­ació de la ter­cera pista pel cos­tat mar és la més res­pec­tu­osa amb l’entorn, perquè es podria arri­bar als 70 mili­ons de pas­sat­gers anu­als sense moles­tar els veïns dels nuclis urbans pro­pers. En aquest sen­tit, va reve­lar que Aena pot fer ser­vir el marc nor­ma­tiu que per­met fer un ús inde­pen­dent de les pis­tes amb una capa­ci­tat que tenen reco­ne­guda des del 2002. “No ho volem fer perquè té un impacte acústic que empit­jo­ra­ria la qua­li­tat de vida dels veïns de Gavà Mar, Cas­tell­de­fels i una part de Vila­de­cans.” El pre­si­dent d’Aena va equi­pa­rar l’impacte del pro­jecte amb l’Expo­sició Uni­ver­sal del 1929 i els Jocs Olímpics del 1992. “Si Cata­lu­nya deixa pas­sar aquesta opor­tu­ni­tat, em moles­tarà molt que després els cata­lans ens quei­xem que hem de fer escala a Madrid i que no hi ha inver­si­ons a Cata­lu­nya”, va con­cloure.

Enti­tats i agents econòmics cata­lans faran aquest dime­cres un acte per recla­mar a les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques que facin pos­si­ble un acord per apro­var l’ampli­ació de l’aero­port de Bar­ce­lona, tal com està pre­vist en el pla direc­tor. Ins­ti­tu­ci­ons com ara Foment del Tre­ball, la Cam­bra de Bar­ce­lona, el Bar­ce­lona Tech City, el Mobile World Capi­tal, el Cer­cle d’Eco­no­mia, el Círculo Ecu­es­tre, el RACC, Esade i la UFEC, entre d’altres, han impul­sat un mani­fest de suport que ja acu­mula unes 200 adhe­si­ons. En el text remar­quen la importància de no dei­xar esca­par la inversió des­ti­nada a fer que l’aero­port con­tri­bu­eixi a la recu­pe­ració econòmica de Cata­lu­nya i al seu crei­xe­ment. Recor­den que la ins­tal·lació estava ja el 2019 a prop del seu límit de capa­ci­tat ope­ra­tiva i que l’ampli­ació “per­met situar Cata­lu­nya i Bar­ce­lona al món, i no només esde­ve­nir un destí de turisme sos­te­ni­ble, sinó dina­mit­zar l’acti­vi­tat econòmica gene­rant ocu­pació, atracció i retenció de talent i inversió inter­na­ci­o­nal”. És per això que el mani­fest reclama que s’asso­leixi un con­sens entre admi­nis­tra­ci­ons i asso­ci­a­ci­ons impli­ca­des per acon­se­guir que l’ampli­ació sigui “per­fec­ta­ment com­pa­ti­ble amb la pro­tecció de la bio­di­ver­si­tat, mit­jançant l’adopció de les mesu­res com­pen­satòries ade­qua­des i pro­por­ci­o­na­des”.

LA FRASE

L’ampliació de l’aeroport permet situar Catalunya i Barcelona al món i dinamitzar l’activitat econòmica
Manifest de suport a l’ampliació de l’aeroport
02.06.21
Agents econòmics
de l’àmbit català faran un acte conjunt per reclamar un acord per a l’ampliació del Prat.

Europa tindrà l’última paraula per fer canvis als espais protegits

La Comissió Europea és l’ens que ha de donar el vistiplau al projecte de prolongació de la tercera pista de l’aeroport que afecta la zona de la Ricarda, un espai natural que té la màxima protecció possible. Es tracta de terrenys que pertanyen a la xarxa Natura 2000. D’entrada, és imprescindible demostrar que no existeix cap solució alternativa i que el projecte “es considera necessari per raons imperioses d’interès públic de primer ordre”, segons l’article 6 de la directiva d’hàbitats. A més, per aconseguir un dictamen favorable de la Comissió Europea, la normativa exigeix adoptar mesures compensatòries per protegir la coherència de l’ecosistema.

Aena ja ha proposat compensar amb deu vegades més la zona protegida afectada, una oferta que dobla la de fa uns mesos. El president d’Aena va explicar dijous en una conferència a Esade sobre l’aeroport del futur que la proposta representa un increment del 25% de l’espai protegit, que, a més, tindrà una continuïtat d’est a oest, cosa que garantiria més llibertat de moviments a les espècies que hi viuen. Lucena va recordar que qui defineix i gestiona la protecció del delta del Llobregat com a part de la xarxa Natura 2000 és la Generalitat i va reclamar un front comú entre el govern català, tots els municipis de l’entorn de l’aeroport –en particular, el Prat–, l’AMB i el Ministeri de Transició Ecològica. “Si aquest front és homogeni, jo no tinc cap dubte que el projecte pot tirar endavant”, va assegurar. Tot i això, cal tenir en compte que l’aprovació d’un procediment de modificació d’hàbitats protegits no es fa d’un dia per l’altre, i encara menys si hi ha oposició al territori. Els experts parlen de la possibilitat que s’allargui més enllà de dos o tres anys.

Aena basa el seu optimisme a l’hora de preveure el dictamen favorable de Brussel·les en el projecte d’ampliació del port de Rotterdam, que es va fer sobre una zona marítima protegida de la xarxa Natura 2000, i va aconseguir el dictamen favorable de Brussel·les perquè es va considerar una obra imprescindible, no hi havia alternativa i es van oferir compensacions importants de protecció de l’entorn marí. D’altra banda, el requeriment d’infracció obert el febrer passat per la Comissió Europea a l’Estat espanyol perquè compleixi la seva obligació de protegir el delta del Llobregat com a conseqüència de les ampliacions fetes a l’aeroport i el port de Barcelona podria dificultar l’aprovació d’aquest canvi que proposa Aena per ampliar la tercera pista de l’aeroport.

Aena creu que Girona i Reus no són l’alternativa

El president d’Aena, Maurici Lucena, rebutja la possibilitat que l’aeroport de Barcelona es pugui convertir en un hub amb el suport dels aeroports de Girona i Reus si no s’aborda l’ampliació de la infraestructura del Prat. “Que l’aeroport sigui un hub ve molt determinat per les forces de mercat i per la demanda de rutes de llarg radi. És impossible que hi hagi un hub recolzat en tres aeroports”, manté, tot i que no obvia la importància dels aeroports de Girona i Reus. Assenyala la inversió feta en l’ampliació de la terminal de Reus i la que es farà a Girona perquè hi arribi el TAV. La Cambra aposta per una xarxa d’infraestructures descentralitzada i interconnectada que inclogui la connexió dels aeroports de Girona i Reus amb el de Barcelona aprofitant la línia d’alta velocitat existent per augmentar la capacitat del sistema aeroportuari, atesa la baixa ràtio d’utilització que tenen a hores d’ara. En termes de governança, reclama una gestió individualitzada dels aeroports, tot i que coordinada convenientment, i amb la participació directa de les institucions i les entitats del territori.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.