200 municipis catalans estan en risc greu de despoblament
Un estudi de la UdL alerta que la falta de relleu generacional amenaça el dinamisme de força zones del país
La manca d’oportunitats laborals expulsa el jovent
La Comunitat CO Rural ha fet públics els resultats d’un estudi realitzat per la Universitat de Lleida en què s’analitzen diversos índexs de relleu generacional al món rural. Les dades recollides constaten que hi ha 200 municipis catalans i 15 sistemes urbans en situació crítica de despoblament i conclou que cal passar a l’acció amb “mesures contundents” per evitar el despoblament de la Catalunya rural, ja que hi ha municipis amb un volum de població molt baix i amb unes perspectives de futur quant a creixement vegetatiu extremadament negatives.
Els municipis en risc es concentren sobretot a les comarques del Pirineu i el Prepirineu, com per exemple els dos Pallars, el Solsonès, l’Alt Urgell, la Noguera o el Berguedà. Pel que fa a la franja entre Lleida i el Camp de Tarragona, els municipis més afectats són a les Garrigues, la Conca de Barberà i el Priorat. A les Terres de l’Ebre, hi destaquen la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.
L’envelliment associat a la falta de relleu generacional és una llosa que frena el desenvolupament de l’activitat en aquestes zones per manca de mà d’obra. Aquest fenomen es retroalimenta amb una falta d’oportunitats laborals que provoca l’emigració de la població jove, que agreuja la situació. Per aquest motiu, els responsables de l’estudi recomanen aprofundir en el coneixement de la població jove per tenir elements de reflexió.
Serveis i feminització
A més del vessant demogràfic, l’estudi també aborda aspectes econòmics i remarca la dependència i l’evolució del procés de terciarització de l’economia catalana, que el 2019 ja tenia més d’un 78% dels llocs de treball situats en el sector i el seu límit en determinades zones de muntanya. També es defineix l’estreta relació del sector serveis i l’ocupació femenina en l’àmbit comarcal i explica que la renovació generacional “reposa sobre una aportació de joves que ve de fora, fonamentalment de la immigració d’origen estranger, que es comporta en funció de les necessitats del mercat de treball i diverses informacions de reclam”.
Els autors de l’estudi, Ignasi Aldomà i Josep Ramon Mòdol, del departament de geografia i sociologia de la UdL, han arribat a aquestes conclusions a partir de l’anàlisi de diversos índexs, com ara el de reemplaçament i el de potencial de creixement. Els indicadors treballats seran revisats i actualitzats anualment per seguir-ne l’evolució. El treball es va encarregar amb l’objectiu de disposar d’informació del món rural català per “incentivar el seu repoblament des d’una mirada objectiva i planificada”.
LA XIFRA
La dissort de quedar lluny de les grans conurbacions
Entre els índexs analitzats hi ha el de reemplaçament. El 2019 la mitjana catalana era d’1,15 persones entre 30 i 44 anys per cada persona entre 50 i 64 anys. L’estudi detecta una dicotomia est-oest al territori, ja que la major part de municipis de la part oriental mostren un predomini d’adults joves, mentre que a l’oest les situacions són diverses, amb indicadors positius a les capitals comarcals però amb valors més baixos en zones perifèriques com ara la zona de contacte entre les demarcacions de Lleida i Tarragona i el Prepirineu lleidatà.
Un altre dels indicadors és l’índex de potencial de creixement, que es basa en una comparació doble de generacions més joves respecte a generacions amb més edat. En el conjunt de Catalunya el 2019 es va situar per sota d’1, concretament en 0,78, un fet que marca, pel que fa al potencial de creixement per població autòctona, una tendència a la pèrdua de població.
Els municipis amb indicadors més baixos se situen en zones perifèriques, com ara la zona de frontera entre les demarcacions de Lleida i Tarragona o la zona de contacte entre comarques prepirinenques i pirinenques. Tot plegat remarca que les dificultats ja han arribat als municipis allunyats dels grans centres d’activitat i dels grans eixos viaris.