Una quarantena d’explotacions de llet d’Osona es queden sense el seu principal distribuïdor: “És l’estocada final”
Làctia no els renova el contracte i alerten que moltes podrien haver de tancar
Les cooperatives Plana de Vic i Vaquers d’Osona, que engloben a una quarantena de productors de llet a la comarca, s’han quedat sense el seu principal distribuïdor. Làctia ha decidit no renovar-los el contracte, que acabava ahir.
Això suposa un terç del total de la llet que produeixen o, el que és el mateix, uns 12 milions de litres anuals.
Des de la cooperativa Plana de Vic, el seu president, Vicenç Fabré, alerta del perill que suposa pel sector “la nova clatellada” i que per a les explotacions “que es troben en una situació més dèbil pot comportar l’estocada final per llançar la tovallola”.
També Agustí Prat, dels Vaquers d’Osona, assegura que si pogués, tancaria “ara mateix”.
Fa temps que els productors de llet reclamen que se’ls pagui la llet per sobre del preu de cost. Làctia els hi estava comprant a 32 cèntims, quan produir-la els hi costa vora els 37.
“Dúiem temps insistint en el fet que se’ns pagués a preu de cost i entenc que hem fet pressió... No vull pensar que ha estat això, però no ens han donat cap raó lògica”, explica el president de la cooperativa Plana de Vic, Vicenç Fabré, que atribueix la decisió més que a Làctia a Mercadona, principal proveïdor de la distribuïdora.
També Agustí Prat, dels Vaquers d’Osona, veu que darrere de la decisió hi ha Mercadona: “Són ordres seves”, diu, tot assegurant que “només hem reclamat una pujada del preu i en lloc de parlar ens han dit adeu”.
Des de Mercadona, però, apunten al fet que no valoraran “situacions que corresponen a Làctia” i recorden que a banda d’ells, la distribuïdora porta la llet a altres marques. Làctia, per la seva part, atribueix els fets als productors osonencs.
“Van ser ells qui no els van voler renovar i com a alternativa ens sol·licitaven un contracte nou, a un preu de 0,37 euros el litre”, expliquen fonts de l’empresa, tot assegurant que aquesta xifra “està molt per sobre del que es paga a altres cooperatives i pagesos individuals”.
I afegeixen que Làctia “paga una mitja (euros/litre) de llet a Catalunya per sobre de la mitja del sector”.
El preu de la llet
El director general de la cooperativa Plana de Vic, Daniel Bassas, assegura que fa quasi 30 anys que no es modifica el preu de la llet. Explica que els darrers increments de les matèries primeres han agreujat encara més la situació.
“Estem venent per sota del preu de cost i els marges se’ls queda la distribuïdora”, denuncia, tot recordant que a Catalunya la llet es ven a un preu “molt per sota” que a la resta de l’Estat i que a Europa.
Aquest fet, explica, ha comportat el tancament progressiu de les explotacions, que a Catalunya han passat de 4.329 el 1995 a 440 el 2020, és a dir, han tancat el 90%. Només l’any passat van abaixar la persiana 22.
La decisió de Làctia, diu Fabré, pot suposar un nou trasbals. Concretament, la quarantena d’explotacions que aglutinen es trobaran que hauran de buscar una alternativa pels 12 milions de litres anuals que els hi venien o “malvendre-la encara més”.
“Algunes potser aguantaran, però les que estaven més dèbils pot ser l’estocada final que les porti a llençar la tovallola. És treballar per perdre diners i endeutar-te cada vegada més”.
També Prat insisteix en el fet que “no demanem la lluna, només que ens paguin el que treballem, ara mateix estem pagant, i molt, per treballar”.
“Si poguéssim tancaríem, però què fas amb els animals? No els hi dones menjar, no els neteges, ningú fa res i m’oblido d’ells? Has de continuar i sabent que no pots tancar la porta”, lamenta, tot alertant del risc que tot això està comportant. “Al final tot quedarà monopolitzat a les grans explotacions”.
La llei de la cadena alimentària
El sector confia en el fet que la renovació de la llei de la cadena alimentària, a tràmit al Congrés dels Diputats, els permeti “reforçar aquesta vulnerabilitat que pateixen els ramaders”, diu Bassas, que recorda la importància que tenen les explotacions “en la preservació del territori”.
“Si tot el marge de guanys se’l queden les distribuïdores, estem hipotecant el nostre futur”, apel·la.
Alhora, també creu que el canvi passa perquè la distribució “entengui el risc que corren les explotacions” i la ciutadania en sigui conscient.
“Segurament si el consumidor sabés que per pagar set cèntims més podria revertir la situació, molts ho farien”, opina.