El turisme de memòria històrica es consolida
Les rutes i els espais que recorden l’exili del 1939 són els principals reclams
Els experts destaquen que és un turisme amb un component ideològic i compromès
Quan, en el camí que el condueix a l’exili, el poeta i dramaturg Àlvar d’Orriols (Barcelona, 1894-Baiona, 1975) arriba a Perpinyà, el 9 de febrer, anota en el seu dietari un parell d’observacions sobre la ciutat, com ara que hi ha una “legió incomptable de pâtisseries”, comentaris, recorda, “del tot intranscendents”, però que fan d’un relat de bombardejos, fugida, derrota i misèria, una narració memorial i alhora detallista, un testimoni singular d’una escena històrica ja sabuda. “No té, a més, aquest diari finalitat turística, ni venim nosaltres en pla contemplatiu”, escriu D’Orriols en aquesta narració de l’evacuació de Catalunya, Les fogueres del Pertús (Gorbs, el 2014) que comença a Barcelona el 23 de gener i acaba el mes de juny al refugi de Beyris, a Baiona, però que porta D’Orriols i la seva família a llocs que podem definir com a comuns de l’exili republicà. Com ara el castell de Figueres, que D’Orriols descriu en la que serà la seva primera i última visita amb ulls “no de turista” però amb una precisió excepcional; la Jonquera, on fan nit al cinema Menestral, o, ja en terres nord-catalanes, el camí d’Argelers o l’arribada al camp de Sant Cebrià.
És en aquest paisatge de la Retirada, literàriament descrit per Àlvar d’Orriols i transitat per milers com ell, que durant l’última dècada s’ha consolidat un turisme de memòria que té el seu epicentre al Museu Memorial de l’Exili (Mume) de la Jonquera, amb l’objectiu de divulgar la història i la memòria de l’exili republicà. Entre les iniciatives més populars del Mume hi ha les Rutes de l’exili - Un dia per a la memòria, que s’ofereixen durant el curs escolar des del servei educatiu, però que des de fa tres anys el Mume ha obert al públic en general. “La idea era posar una data, mensualment, per oferir a persones interessades en la temàtica del museu una oportunitat de conèixer el Mume, però també els espais de memòria propers, com ara Agullana, la Vajol, Portbou, Argelers, la maternitat d’Elna, Cotlliure…”, assenyala el conservador del Mume, Miquel Serrano. El perfil dels participants és majoritàriament de Catalunya, d’entre 30 i 50 anys, i que combina l’interès històric, l’excursionisme i el coneixement del territori.
“La museïtzació d’aquests espais ha estat una eina cabdal per recuperar un relat històric que durant molts anys ha estat oblidat; el del compromís ètic i polític d’aquests republicans que van lluitar contra el feixisme”, recorda el director del Mume, Alfons Quera. Des del Mume, el seu director també dona valor a les Rutes de l’exili com “un instrument de dinamització territorial i turística”. En aquest sentit, també s’expressava Saida Palou, investigadora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i professora de la UdG, en unes jornades que el Memorial Democràtic va organitzar sobre les rutes dels maquis. Per Saida Palou, especialista en els usos turístics del patrimoni cultural i la memòria, el desenvolupament del turisme de memòria ha de tenir a veure amb una qüestió ideològica, cultural, pedagògica, compromesa i militant i no merament econòmica. Així, Palou assenyala que aquest “paradigma memorial” de l’última dècada “ens fa més proactius en el fet de recordar i divulgar la memòria crítica i democràtica”. Saida Palou alertava, però, que la memòria és un “intangible fràgil si no el sabem gestionar”, però també un “patrimoni ciutadà”.
En relació amb les Rutes de l’exili que proposa el Mume, el seu director, Alfons Quera, n’assenyala l’experiència: “Amb la visita a aquests espais s’intueix el que va comportar l’exili en aquest període, gener i febrer del 1939.” Aquest any, el Mume, adaptant-se a la situació de pandèmia, ha pogut realitzar les rutes de l’exili mensualment des de l’abril. L’última va ser a Portbou, el 12 de juny, seguint la ruta de Walter Benjamin.